El Tribunal Suprem considera que penjar una pancarta en un centre educatiu per informar que no paga el lloguer i que té una ordre de desnonament no suposa una intromissió il·legítima en el seu dret a l’honor sempre que la informació sigui veraç i no vexatòria. El tribunal ha rebutjat el recurs interposat pel director del col·legi i administrador únic de l’empresa arrendatària contra la sentència de l’Audiència de Barcelona que, igual que la d’un jutjat de Sabadell, va rebutjar la demanda per intromissió al dret a l’honor que havia interposat contra els propietaris del local, als quals reclamava 104.000 euros d’indemnització per penjar el cartell.
Després de mesos d’impagament i amb una ordre de desnonament pendent, els propietaris van decidir penjar el febrer del 2018 una pancarta durant un o dos mesos que informava que el col·legi i l’escola bressol els devia 30.720 euros. Es tractava d’un centre educatiu ubicat al carrer de Pau Rigat, a La Creu Alta, que ara està buit perquè es va traslladar a un altre via. La pancarta deia:
“Ja n’hi ha prou! Fa molts mesos que Coromines Assessors SL acumula un deute per impagament del lloguer. I encara hem de pagar nosaltres els errors d’aquesta empresa que actualment età funcionant amb normalitat? Som una família humil i treballadora. No mereixeu un lloc a casa nostra”.
La filla dels propietaris de l’edifici, on també residien ells, va publicar als comptes d’Instagram i Facebook un missatge en què es queixava de la situació i, a més, va lliurar una còpia de la sentència de desnonament al pare d’un alumne del col·legi. Un jutjat de Sabadell va rebutjar la demanda presentada contra els propietaris de l’edifici en una sentència en què raonaven que, tot i ser un acte poc edificant, no es podia obviar que els fets que apareixien al cartell eren veraços i d’interès per als pares que portaven els seus fills al col·legi i llar d’infants, i que les expressions no eren injurioses. Pel que fa als missatges d’Instagram i Facebook, va declarar que mostraven una situació d’angoixa i descontentament amb el fet que malgrat tot el col·legi seguia desenvolupant la seva activitat a l’immoble.
L’Audiència de Barcelona va confirmar la sentència inicial amb els mateixos arguments. El Suprem explica que en aquest cas no hi ha hagut una intromissió en el dret a l’honor dels arrendataris perquè la conducta de col·locar la pancarta no va ser desproporcionada i la informació difosa era veraç. Recorda que la Sala Civil ha considerat justificada per la llibertat d’informació la conducta consistent a col·locar cartells informatius de la situació de morositat o, en general, d’incompliments o il·legalitats causants de danys o molèsties. Aquesta conducta no suposa una intromissió il·legítima en el dret a l’honor si no és desproporcionada en consideració a la finalitat informativa i innecessàriament vexatòria”.
“[La societat arrendatària] no només devia la quantitat líquida que es fixava en la sentència com a deguda fins aquell moment (que havia estat consignada a efectes d’interposar el recurs i no havia estat lliurada als arrendadors), sinó també les rendes que es van seguir meritant des d’aquell moment, que no van ser pagades ni consignades per l’arrendatària. Amb posterioritat a la col·locació de la pancarta es van seguir meritant aquestes quantitats, que van resultar impagades, fins al moment del desnonament”, assenyala la sentència.
De fet, afirma que ni tan sols s’al·lega en el recurs que aquestes quantitats hagin estat pagades posteriorment i que els propietaris al·leguen que la societat demandant encara les deu. La sala indica “que els arrendadors demandats tinguessin a la seva disposició la via judicial per obtenir la condemna al pagament de les quantitats degudes i el llançament de l’arrendatària incomplidora no és incompatible que informessin sobre la situació d’impagament i l’ordre de desnonament”.
