Experiència novedosa al cementiri, especialment al conegut com a cementiri vell (de Sant Nicolau), que aplega bona part de la història de la ciutat i les seves nissagues. En el marc de les Jornades Europees de Patrimoni, s’han organitzat dues visites nocturnes i teatralitzades que han permès conèixer els racons més notables del cementiri des d’un enfocament diferent.
S’han fet dues sessions, una a les vuit del vespre, i la segona a les 10 de la nit, organtizades pel Museu d’Història amb la col·laboració de Torra Serveis Funeraris, que gestiona la instal·lació municipal. A més, la companyia Al Galliner ha teatralitzat la visita, amb tocs d’humor refrescants a través de la figura de dos enterrramorts, un obrer o un Pere Quart reviscut, marca de la casa d’una companyia sabadellenca que per exemple ja va liderar els actes del centenari de la Torre de l’Aigua.
Les dues sessions han quedat petites, i han equilibrat les explicacions històriques i patrimonials amb la teatralització en un mix que ha funcionat molt bé. S’han visitat l’església i els mausoleus de les grans nissagues de la burgesia sabadellenca: Fontanet, Brutau, la tomba monumental dels Casanovas, el mausoleu dels Carol, dels Garcia-Planas o el mausoleu-temple de la nissaga Gorina, per exemple. Una nit molt diferent al cementiri, que per primer cop -no hauria de ser l’últim- ha obert les portes fora dels seus horaris per aunar teatre, història i patrimoni.
El cementiri de Sant Nicolau
El cementiri de Sant Nicolau es va inaugurar l’any 1864, quan es va clausurar el que hi havia al Parc Taulí (sí, on ara hi ha l’hospital). Segons un estudi de la historiadora de l’art Ana Fernández la seva estètica segueix els cànons de “l’arquitectura historicista, clarament burgesa i conservadora” per transmetre “la sensació d’ordre i d’autoritat”. El cementi vell és potser l’espai de la ciutat amb més escultures monumentals per metre quadrat, especialment a partir dels mausoleus de les grans nissagues sabadellenques del segle XIX i XX, sempre lligades a la indústria tèxtil. Està farcit d’escultures que configuren un petit museu a cel obert d’estil neoclàssic però també racionalista, modernista, neogòtic, neoegipci o fins i tot cubista.
Foto portada: l’actor Òscar Castellví, en un moment de la visita teatralitzada. Autor: David Jiménez.
