Uns hàbits de vida saludables poden ajudar a endarrerir els símptomes de l’alzheimer. Així ho explica la doctora Nina Gramunt, neuropsicòloga de la Fundació Pasqual Maragall que visitarà Sabadell aquest dijous per impartir una conferència a la Cambra de Comerç (18 hores). “És fonamental dotar de recursos la recerca per aconseguir que les persones afectades tinguin una major autonomia i qualitat de vida”, reivindica.
Unes 44.000 persones patien alzheimer a Catalunya l’any 2023, segons les dades del Departament de Salut. És la forma de demència més habitual entre les persones grans. En aquesta entrevista, parlem amb la doctora Gramunt sobre la malaltia.
Es pot prevenir l’alzheimer?
L’alzheimer és una malaltia de la qual no podem dir que coneguem la seva causa. El que sí que està quedant cada cop més clar des d’un punt de vista científic és que el seu desenvolupament depèn sobretot de dos tipus de factors de risc. Uns que no són modificables, com els factors genètics [es calcula que només és hereditari en un 1% dels casos] o el mateix envelliment, i uns altres sobre els que sí podem incidir.
Quins són aquests factors que podem canviar?
Ens referim sobretot a protegir la salut del cor. Si volem tenir un cervell sa, hem de cuidar també el nostre cor. Aquí tenen molt a veure els nostres hàbits de vida: fer exercici, cuidar la nutrició, estimular el cervell, socialitzar, dormir bé… Si procurem portar uns hàbits de vida saludables endarrerirem l’eventual aparició dels símptomes.
Portar una vida sana també ajuda a evitar nous casos?
És important explicar que la malaltia d’alzheimer té una fase silenciosa, asímptomàtica, de la qual no ens assebentem. En general, tots els hàbits de vida saludables afavoriran en conjunt la salut cerebral i poden tenir un impacte en la prevenció primària, és a dir, en evitar que el cervell comenci a experimentar canvis propis de l’alzheimer o de qualsevol altre tipus de demència. Però en el cas que el cervell ja hagi començat a acumular aquesta patologia, també el farem més resistent a l’aparició dels seus primers símptomes. Fins i tot les persones que ja tenen símptomes, portant a terme una vida saludable, també tindran un impacte en l’evolució dels símptomes.
Es pot detectar la malaltia durant la fase asimptomàtica?
És una pregunta interessant. Avui en dia la recerca està avançant molt en els estudis mitjançant biomarcadors. És a dir, en tenir estratègies que permetin saber què està passant al cervell fins i tot abans que apareguin els símptomes. Però això encara no és una cosa que pugui ser aplicable de manera extensiva a la població. D’altra banda, gràcies a la investigació, s’està començant a traslladar a l’àmbit clínic persones amb símptomes molt lleus que poden estar relacionats amb la malaltia. D’aquesta manera, es pot fer un diagnòstic molt més ràpid, que és molt rellevant per a la possible implementació d’aquests primers tractaments que ara estan començant a veure la llum i que per primera vegada, encara que sigui de manera molt modesta, provoquen algun canvi.
Com d’important és seguir apostant per la recerca d’una cura o un tractament que sigui efectiu?
És fonamental. Crec que hauríem de parlar més de tractaments efectius per ralentitzar els símptomes que no tant d’una cura, perquè hem de pensar que una cura suposaria recuperar totes aquelles neurones que s’han perdut per la malaltia. Això avui en dia és una mica ciència-ficció. Dotar de recursos la recerca és essencial per aconseguir dotar les persones afectades d’autonomia, de qualitat de vida i de capacitat de decisió.
Seguint el fil de la seva resposta, ha millorat la qualitat de vida de les persones amb alzheimer amb el pas dels anys?
Diria que sí, perquè com a mínim s’està posant més el focus en l’existència de la malaltia. Però sabem que encara queda molt camí per recórrer. Moltes persones, quan presenten dificultats amb la seva memòria, sovint reben com a resposta que ‘no s’han d’amoinar, que són coses de l’edat’. En aquest sentit s’ha avançat molt, però encara cal avançar molt més. També el fet que cada vegada es pugui diagnosticar abans dona l’oportunitat als pacients de poder planificar, fer unes voluntats anticipades, prendre decisions… Aquí a Catalunya tenim l’exemple de la Carme Elias, que va ser diagnosticada en una fase molt incipient de la malaltia i gràcies a això està podent ser activista i fer d’altaveu.
Per acabar, m’agradaria parlar d’un aspecte que ha remarcat molt la fundació, l’impacte en les famílies.
Sí. Des de l’àrea social de la fundació es duen a terme projectes per donar recursos i suport a l’entorn familiar. Malauradament, aquesta malaltia comporta una pèrdua d’autonomia que necessita ser compensada per persones del seu entorn. Això suposa uns costos econòmics ocults: les hores perdudes de productivitat laboral, el temps que no dediquen a les seves cures… des de la fundació tenim grups terapèutics per a les persones cuidadores, però també programes online perquè puguin fer xarxa i coneguin les eines que tenen al seu abast.
Foto de portada: Nina Gramunt, en una imatge d’arxiu. Autor: cedida.
