Nova polèmica per l’ús del català al comerç i la restauració, en aquest cas, en un cèntric restaurant japonès del carrer de les Tres Creus. El local en qüestió és Kitsune, amb locals al barri de Gràcia de Barcelona, Sant Cugat i també a Sabadell. En el cas sabadellenc, ha estat assenyalat per no atendre en català.
Després de ser assenyalat amb una etiqueta com un “local que no respecte el català”, des del restaurant han dit la seva a les xarxes socials. El seu posicionament s’ha viralitzat. A través d’una veu en off, asseguren que ja voldrien tenir personal que dominés el català.
“Costa tan trobar personal que el parli! Tot plegat no és gens fàcil. Volem poder parlar la nostra llengua i que ens entenguin. Però com tots els negocis tenim el desig i la necessitat que el negoci funcioni. L’hostaleria cada dia és una lluita constant i a més a més la problemàtica de l’idioma no facilita gens les coses”
El local es compromet a activar en breu una versió en català de la seva web i a tenir còpies impreses de la carta en català.
“És irònic perquè fa uns anys rebíem queixes de tots tipus perquè tants els nostres comunicats com la nostra carta eren en català. La conclusió: no hi ha una sola resposta correcta i al cap i a la fi ho fem el millor que podem”.
La marca assegura que, llengua al marge, la seva prioritat és “oferir un producte excel·lent”, “que el negoci funcioni” i arribar al “màxim de persones possible”. Per la resta “intentarem adaptar-nos a les circumstàncies”.
Què diu la llei?
La normativa recollida en al llei de Política Lingüística de 1998 indica que la rotulació, carta de serveis o preus dels establiments -siguin de naturalesa privada o pública- han d’estar disponibles almenys en català. Pel que fa a l’atenció al públic, cal mirar de garantir que es pugui atendre tant en català com en castellà, les dues llengües oficials.
En altres paraules, el personal no està obligat a atendre en català (en tot cas és l’empresa qui pot incentivar que l’aprenguin per donar un millor servei) però l’empresa està obligada a tenir la rotulació i les cartes, almenys, en català.
“No ens veneu la moto”
Les explicacions del local no acaben de convèncer els usuaris de les xarxes que en molts casos assenyalen que fa molt de temps que la web només està en castellà, els reels a Instagram en castellà i el servei als locals també.
El post inclou comentaris de persones vingudes de la resta d’Europa o Llatinoamèrica assegurant que “sóc alemanya i si tens un restaurant a Catalunya has de tenir la carta i el servei en català, no només perquè està regular per llei sinó també per respecte als residents”.
Santos (PP): “assetjament i assenyalament”
No obstant, hi ha opinions de tots els gustos. La portaveu del PP a l’Ajuntament, Cuca Santos, ha titllat les protestes “d’assetjament i assenyalament. Així volen fer revitalitzar el català”.
La penúltima polèmica
La polèmica al japonès del carrer de les Tres Creus ara per ara és l’última al voltant del català al comerç i l’hosteleria. Però és habitual que vagin succeïnt. Així fa mesos va passar amb una perruqueria a la Via Massagué, el bar del pavelló municipal de l’Oest (més info: ‘Ni rastre de català al bar del Pavelló de l’Oest‘). Fa més temps es va viralitzar una situació similar al desaparegut bar Llit, al Passeig de la plaça Major.
Foto portada: un restaurant japonès de Sabadell, en una imatge d’arxiu. Autor: D.Jiménez.
