PUBLICITAT
PUBLICITAT
L’activista feminista Pamela Palenciano ha presentat aquest dilluns el seu monòleg No solo duelen los golpes a la Fundació Caixa Sabadell. El relat explica la història amb el seu primer xicot, on va rebre violència masclista.
Aquest dilluns 350 joves de quart d’ESO de diversos instituts han assistit a la presentació del monòleg No solo los golpes duelen, de Pamela Palenciano. Minuts abans hem pogut parlar amb l’activista feminista.
Quin és el tema central del monòleg?
No solo duelen los golpes és un monòleg que parla de la primera relació amb el meu xicot, on em vaig afrontar a diverses situacions de violència masclista durant sis anys. Fa 21 anys que explico aquesta història per molts indrets d’Espanya i Centreamèrica. L’objectiu és que la gent jove entengui que la paraula ‘tòxica’ oculta la violència. L’amor romàntic està perpetuant una manera d’estimar molt violenta i molt desigual.
Quina és la reacció que espera dels joves que et venen a escoltar?
Avui, al principi, em costarà connectar amb els joves perquè hi ha un gran discurs antifeminista en aquest país. Ells venen amb el prejudici d’escoltar una xerrada feminazi. L’objectiu és que entenguin que no estic parlant d’homes dolents i dones bones, sinó d’un sistema de poder que genera tot aquest amor romàntic que mostren les pel·lícules de Netflix. Perpetuen una manera d’estimar molt violenta i molt desigual. Fins ara, el resultat dels monòlegs és que al començament hi ha una resistència molt gran i em costa, però al final es desmunten moltes coses.
Quina influència tenen aquestes plataformes en aquest discurs?
Per molt que les famílies, les escoles, els tallers o aquests monòlegs proposem aquest discurs, això de les plataformes és molt bèstia. En dos segons de TikTok obliden tot el que han après en una hora de classe. Aquest paper, els grans mitjans no ho volen deixar d’ocultar perquè el que ven és continuar promovent un model d’amor de fa 50 anys. Canvien la forma, però el fons és el mateix.
Ha dit que fa 21 anys que va començar a crear aquest monòleg. Li va costar crear-lo i estructurar-lo?
El vaig anar fent. Com que és una història personal, primer hi havia una exposició de fotos, després un taller i finalment un monòleg. Quan vaig conèixer el teatre, em va ajudar a posar distància per no explicar sempre la història des de mi mateixa, que sempre commou més. Soc una apassionada del teatre, qualsevol art és meravellós, però el teatre té una capacitat brutal per entrar i sortir dels personatges i per posar un mirall a la gent que t’està escoltant.
Té algun altre projecte en ment?
Sí, hi ha un monòleg anomenat Arrancamiento, que el presentem el 20 de novembre a Barcelona. L’obra parla de la violència vicària. Aquest terme em provoca una mica d’espant perquè invisibilitza els nens. És tot el dany que pateixen els infants per part del maltractador per continuar maltractant a la dona. Parla de totes aquelles mares que protegeixen els seus fills de l’abús del pare i que acaben arrancats de la seva mare.
Foto de portada: l’activista feminista Pamela Palenciano a la presentació del monòleg No solo duelen los golpes. Autor: M.G