Maria Rosa Masachs i Borruell no és de gaires paraules. Quan va néixer, l’any 1947, ja feia tres anys que els nazis van matar les seves dues germanes, Emília, d’onze anys, i Angelina, de set anys. Els fets la van marcar però no en parla gaire. Els pares van sobreviure i van tractar de refer la seva vida, que va quedar enganxada a un dia, el 10 de juny de 1944. I a un lloc: Oradour-sur-Glane, allà on els nazis van dur a terme una de les pitjors matances durant la Segona Guerra Mundial.
Emília i Angelina Masachs i Borruell van fugir d’Espanya amb els seus pares després de la desfeta republicana a la Guerra Civil. Van travessar la frontera i van iniciar un trist pelegrinatge que va acabar a Orador de Glana. Allà, quatre dies després del Dia D de la Segona Guerra Mundial, del Desembarcament de Normandia, hi van deixar la vida. Era el 10 de juny de 1944 i mentre les tropes nazis es dirigien a tota velocitat cap a la batalla, altres unitats anaven ben a poc a poc, sembrant destrucció per allà on passaven.
A Oradour-sur-Glane s’hi van acarnissar. Salvant les distàncies, aquest poble prop de Llemotges és la Guernica de França. 642 assassinats, gairebé tota la població, i una vil·la destruïda per sempre més. ‘El poble màrtir’, en diuen els francesos encara, que l’han mantingut com un espai de memòria i han homenatjat les víctimes en diverses ocasions. Entre els morts, les dues germanes de Sabadell, que aquell dia van anar a escola i van ser recloses amb la resta de companys i professors en una església de la que ja no en van sortir amb vida.
Els pares, Joan Masachs i Emília Borruell, van sobreviure i van mirar de sortir de la tragèdia. Van tenir dos fills més. L’any 1947 va néixer Maria Rosa, l’única que avui dia queda amb vida. Aquest diumenge ha assistit a l’homenatge que Sabadell ha dedicat a la memòria de les seves germanes.
“Us demanem disculpes, unes disculpes institucionals. Hem trigat moltíssim”, ha reconegut la directora general de Memòria Democràtica de la Generalitat, Carme Garcia. Masachs les accepta, tot convenint que sí, que ha passat massa temps. Maria Rosa ara té 71 anys. La tragèdia de les seves germanes sempre havia estat “molt present”, i en silenci, a casa des que els pares li van explicar “quan tenia 10 o 12 anys”. Després de viure a França uns anys, la família va tornar a Sabadell, primer a la Creu de Barberà, després a la Creu Alta i finalment a la plaça Barcelona, de nou a la Creu de Barberà.
Aquest diumenge s’han col·locat dues llambordes en record d’Emília i Angelina justament allà on van viure abans d’anar a França. Llavors era l’avinguda del Primer de maig de Barberà, davant d’un conegut bar, El lliri. Ara és la carretera de Barcelona de Sabadell i al davant hi ha una pizzeria. A banda de les llambordes, s’ha fet un acte d’homenatge a la plaça de la Creu de Barberà.
“La memòria és un compromís de la ciutat, i l’espai públic ha de tenir elements per recordar-nos els nostres valors. Per això és molt oportú tenir aquestes stolpersteine [pedres que fan ensopegar]”, ha assegurat l’alcalde de Sabadell, Maties Serracant. “La política de memòria és prendre consciència dels fets tràgics, que sovint s’han viscut dins la família, de forma callada, sovint en silenci, obrir les finestres del dolor i fer-nos ressó col·lectiu del dolor”, rebla Garcia.
Sabadell ja va instal·lar 23 stolpersteine el passat mes de gener a les portes de les cases de sabadellencs deportats als camps nazis (més info: ‘Així ho van viure els familiars‘). Ara s’hi afegeixen les dues llambordes a les germanes Masachs, també víctimes del nazisme tot i que no van morir en un camp d’extermini. Al gener s’instal·laran 36 més a la ciutat.
