Cinc any del coronavirus. Fa tot just un lustre, cinc anys, el 14 de març de 2020, es declarava l’estat d’alarma a Espanya i, com a conseqüència, el confinament domiciliari de la població, a excepció dels serveis essencials. Durant prop de dos mesos, ningú no va poder sortir de casa. L’estat d’alarma va deixar imatges sense precedents a tot arreu i també a Sabadell.

Aquesta és una cronologia dels primers moments del nou coronavirus, el Covid-19, a la ciutat.

6 de març: l’hospital Parc Taulí detecta el primer cas del nou coronavirus a Sabadell. Una professional de l’hospital que havia estat a Milà. S’aïlla una vintena de persones que van estar en contacte amb ella.

8 de març: es detecta el quart cas de coronavirus al Parc Taulí. El nombre de persones confinades ascendeix a mig centenar.

10 de març: la majoria d’establiments regentats per ciutadans xinesos abaixa les persianes a Sabadell. Tanquen per vacances però el motiu obvi és que tenen por a una situació similar a la de Wuhan, focus originari del coronavirus que va causar la pandèmia mundial.

11 de març: els supermercats locals es buiden davant l’allau de compres. És el moment que després ha passat a la història amb la compra massiva de paper de vàter.

12 de març: l’escola Mas Boadella, al barri de Can Llong, tanca per un contagi. Educació obliga a confinar els 35 mestres del centre. El mateix dia la Generalitat dicta per l’endemà el tancament d’escoles, instituts, universitats i altres equipaments públics. L’Ajuntament hi afegeix centres cívics, biblioteques i pavellons.

13 de març: Sabadell es lleva a mig gas, encara que no hi ha confinament domiciliari. La Generalitat afegeix el tancament de cines, bars, gimnasos, locals d’oci, restaurants i petit comerç al migdia. La declaració de l’estat d’alarma es farà al vespre, a partir del dissabte 14 de març. Es limiten els moviments de la població.

15 de març: l’hospital Parc Taulí incorpora la publicació de dades diàries per saber l’evolució de la pandèmia. Tenien 40 hospitalitzats, una desena a l’UCI. La xifra es multiplicarà en dos dies.

17 de març: la Policia Municipal recorda el confinament a través de missatges per megafonia. I es fan les primeres denúncies per saltar-se el confinament.

18 de març: els hospitalitzats per Covid al Parc Taulí ja freguen el centenar, segons les dades oficials.

19 de març: primera mort per coronavirus al Parc Taulí. José Antonio Torrentera, de 21 anys, resident a Badia i amb síndrome de Down. La família alerta a El Periódico: ‘això no és una grip‘.

20 de març: es comença a parlar de la ‘medicalització’ dels hotels per evitar el col·lapse sanitari. L’hotel Sabadell s’hi ofereix. Finalment l’hospital ‘medicalitzat’ serà el Verdi durant uns mesos.

21 de març: set morts en un sol dia al Parc Taulí i prop de 200 hospitalitzats.

22 de març: la magnitud de la pandèmia comença a donar pistes. Se suspenen les cerimònies de comiat. Va ser un dels aspectes més dolorosos que relaten totes les famílies amb víctimes: no poder acomiadar els seus difunts. La funerària passa de 5 o 6 enterraments de mitjana al dia a tenir-ne més de 20, segons dades de l’empresa Torra.

24 de març: més de la meitat dels llits UCI de l’hospital ja són per a pacients amb coronavirus. El percentatge augmentarà molt, fins gairebé el 100 per cent.

27 de març: el coronavirus supera el centenar de morts a l’hospital de Sabadell. Aquell mateix dia un regiment de l’exèrcit de terra es desplega a Sabadell per desinfectar diversos espais, entre ells una residència geriàtrica a Castellarnau.

29 de març: l’Ajuntament desmunta la Pista Coberta d’Atletisme per ubicar-hi un hospital de campanya. Finalment no va caldre, però. Aquell mateix dia se supera el mig miler d’hospitalitzats per Covid a Sabadell.

31 de març: el màxim responsable del Parc Taulí a l’època, Joan Martí, assegura que “potser estem en un punt d’inflexió”. En altres paraules, creu que s’ha arribat al pic de contagis. En aquell moment, només Barcelona tenia més contagiats que Sabadell. La realitat és que el nombre de contagis i hospitalitzats va començar a perdre intensitat al cap d’uns dies.

1 d’abril: màxim de defuncions en un sol dia: 16 només al Parc Taulí, al marge de les residències que es van convertir en molts casos en un gran problema, o les defuncions a casa, que no van ser poques.

3 d’abril: Sabadell supera el miler de contagiats amb Covid-19, segons la Generalitat. Aquell dia Protecció Civil recomana a tothom posar-se mascareta també al carrer. No s’havia fet fins aquell moment. Tampoc n’hi havien per a tots.

9 d’abril: la Generalitat fa públic que donarà una mascareta a cada ciutadà a les farmàcies.

10 d’abril: Setmana Santa de recolliment domiciliari. Carrers buits.

14 d’abril: un mes tancats a casa i sortint només per treballar (qui no pot fer-ho de forma telemàtica) o comprar aliments. També per passejar el gos, un hàbit molt a l’alça per esbargir-se.

17 d’abril: bones notícies. El nombre d’hospitalitzats a l’hospital de Sabadell comença a reduir-se de forma notable.

19 d’abril: les morts al Parc Taulí cauen a la meitat en una setmana.

23 d’abril: Sant Jordi sense llibres ni roses als carrers.

26 d’abril: primer respir. Es pot sortir al carrer amb menors de 14 anys. En algunes franges del dia i, segons la norma, sense anar en família o parella. Sis setmanes després del confinament, és la primera mostra real que s’està al final del túnel del confinament.

30 d’abril: el Parc Taulí tanca el mes d’abril amb certa estabilització de la pandèmia, especialment en relació a la darrera quinzena de març i la primera d’abril, les pitjors de tot el coronavirus.

2 de maig: segons fase de la desescalada: es pot sortir a fer esport o passejar a la natura. El cert és que per sortir de casa molts s’hi apunten per primer cop a la vida.

A partir d’aquest moment, va començar tot un seguit de moviments de desescalada (fase 0, 0,5, 1, 2 i 3) per anar recuperant la normalitat. Uns moviments que van fer marxa enrere en algunes ocasions (a la tardor del 2020, amb l’anomenada segona onada i el toc de queda; a l’hivern 2020-2021 amb la tercera onada, molt greu en nombre de defuncions). Van haver-hi confinaments municipals i comarcals. Reducció del grup de persones permeses. I tocs de queda nocturns. Però el confinament domiciliari, com al març i l’abril de 2020, mai va tornar. Per sort.

Fotos: David Bisbal.