Aquest divendres comença la preinscripció per als ensenyaments obligatoris. Un moment important especialment per a les famílies que comencen la instrucció a P3 i que cada any arriba amb novetats. Per al curs 2019-2020 Sabadell creix en grups tant a P3 com a primer d’ESO, i va definint la seva aposta per la FP. Tot amb nous conflictes, com el de les 29 famílies a l’escola La Trama, i velles reivindicacions al barri de Can Llong.
El director dels Serveis Territorials des de fa menys d’un any és Jesús Viñas, proper al conseller Josep Bargalló. Viñas rep iSabadell al seu despatx del carrer Marqués de Comillas just l’endemà que l’Ajuntament acusés el departament d’incomplir els seus compromisos amb el consistori i les famílies del barri de Can Llong. El director dels SS.TT és ben clar: es compliran els calendaris.
La preinscripció comença aquest divendres. S’ha sabut per les queixes dels pares i mares que es redueix una línia a l’escola La Trama, al Centre. On s’amplien i on es redueixen grups escolars a la resta de la ciutat?
Sobre la Trama, en realitat no podem posar cap altre grup. És una escola d’una línia, com a màxim una i mitja, on s’han posat dos grups durant tres o quatre cursos i ara no hi podem posar cap segon grup ni que hi hagi demanda. Hi ha 29 germans. Si tinguéssim espais faríem dos grups perquè segur que s’omplirien. Però és que no hi ha cap possibilitat de créixer.
Com solucionaran el problema si les 29 famílies amb alumnes matriculen els seus fills a P3 amb un sol grup?
Les 29 famílies amb germans al centre entraran. I posarem un reforç.
Quina és la situació a la resta de la ciutat?
A més de La Trama, que perd un grup, tindrem dos nous grups de P3, a l’escola Sant Julià i l’escola Sallarés i Pla. En definitiva, hi ha un grup més de P3 que el curs passat. La previsió és que el curs 2019-2020 sigui un moment de punta de P3. A partir d’aquí començarà a baixar.
A primer de secundària, tenim un grup menys a l’Escola Industrial, al Ferran Casablancas i al Ribot i Serra. Eren grups afegits en centres que tenen més línies de les que tocaria. Posem un grup més a l’Institut Arraona, al Joan Oliver, a l’Agustí Serra, a l’institut Vallès, a l’institut Sabadell i dos més al nou institut del sud. Comptat i debatut, quatre grups més a la secundària.
Hi haurà més grups. I professorat?
Segur que n’hi ha més perquè creix el número de grups. I a més tenim un creixement de dos grups en batxillerat, un a l’Arraona i un altre al Miquel Crusafont, malgrat que el Jonqueres potser en perd un. Creixerem en professors.
El sindicat Comissions Obreres denuncia les sobreràtios. Al voltant del 50 per cent dels grups tenen més de 25 alumnes en primària o més de 30 en secundària.
Les ràtios a P3, P4 i P5, per tant des de fa tres anys, són més baixes. Però les sobreràtios venen marcades per les retallades i se situen entre primer i segon de primària i sisè de primària. Són més fortes a tercer i quart de primària. Fins i tot hi va haver un real decret del govern Rajoy per permetre augmentar un 20 per cent la matrícula dels centres. Això a Catalunya es va limitar a un 10 per cent amb molta pressió per part de centres concertats, perquè deien que tenien dret a demanar el 20 per cent. Ara en paguem les conseqüències.
A l’ESO la situació és diferent. Una de les pràctiques ordinàries que fa la gran majoria dels instituts és desdoblar grups, per exemple, fent quatre grups d’ESO quan en tenen tres. Per tant, l’experiència directa és que la majoria de les hores quan entres en una classe de primer o segon d’ESO hi ha 23 o 24 alumnes, menys que a sisè de primària. Els instituts organitzen els recursos per disminuir les ràtios.
Les sobreràtios es normalitzaran en dos o tres anys i tindrem eines per respondre-hi i perquè el professorat tingui 22 o 23 alumnes per aula.
Fa anys que s’ha acabat la crisi econòmica almenys a nivell ‘macro’. Quan es revertiran les retallades?
Per primera vegada ara tenim els mateixos professors que l’any 2010. Però no és suficient. Algunes conseqüències de les retallades, com les sobreràtios, no tenen remei fins que els grups amb ràtios altes es vagin graduant.
En la proposta de pressupostos d’enguany teníem un esforç molt notable, i possibilitats de créixer un 10 per cent. Però la proposta de pressupostos no s’ha aprovat. És vital aprovar els pressupostos per redreçar les retallades. Els efectes de les retallades en dos o tres anys amb pressupostos aprovats de creixement quedarien revertits.
En tot cas, per temes demogràfics podem millorar: si tenim menys alumnes i els mateixos professors tenim una millora notable. En el conjunt del Vallès tenim 400 alumnes menys a P3 i els mateixos grups. Això vol dir que hem millorat.
Es parla molt de la FP, de prestigiar-la, de tenir instituts especialitzats o de que els graduats troben feina ràpid. Com potencien la Formació Professional?
Cal especialitzar centres en famílies i distribuits al territori, comptant que els graus superiors són estudis amb alumnes que poden anar d’un lloc a un altre. Estem per especialitzar centres. Castellarnau, Ribot i Serra, Agustí Serra, Escola Industrial és una referència en la fusta… Estem a punt de treure un decret per segregar dins dels instituts la FP de la secundària obligatòria i el batxillerat. Així es donaria més resposta a la FP i deixaria d’estar supeditada a la resta d’estudis.
Aquest any no començarem cap nou grau a Sabadell, però consolidarem amb els segons cursos els nous graus de l’any passat.
Com valora el primer curs del nou institut a Ca n’Oriac?
El millor encert que hem tingut és el professorat, que està molt il·lusionat, amb un projecte molt innovador. Necessitem també la innovació a l’ESO. Ha funcionat molt bé i tindrà molta demanda segur. Es consolidarà. És un centre petit. De fet volem fugir de fer grans instituts.
Aquest institut ha començat de zero però en unes instal·lacions existents perquè fa uns anys es va traslladar l’institut Arraona a Can Llong. Ara a Ca n’Oriac hi ha un edifici buit, tot i que s’anirà omplint, i a Can Llong hi ha centenars d’alumnes en barracons a secundària i batxillerat. Tant les famílies com el propi ajuntament asseguren que el departament no està complint els seus compromisos respecte a la construcció. Què els hi diu?
Ens vam comprometre que al setembre de 2022 l’institut estarà acabat i al setembre de 2021 l’escola Virolet estarà acabada. A l’inici de curs. Aquest és el compromís, que mantenim. Un institut com aquest, de tamany gran, necessita entre 18 i 20 mesos de construcció. Aquest any ens vam comprometre que en el primer acord de govern que porti licitacions d’obres hi anirien els dos centres. Ho mantenim tot.
Les famílies i l’ajuntament diuen que s’havien compromès a aprovar l’acord al gener. Estem a finals de març. Què ha passat?
No hi ha pressupostos de l’Estat, i ha afectat. No hi ha pressupostos de la Generalitat. I ara s’està configurant un pressupost de contingència. Imagino que és això. Nosaltres hem fet la feina. Tenir els centres prioritzats i tenir-los els primers en la llista. Aquests dos són els primers centres dels cinc o sis que s’han de construir al Vallès. Aquest retard de dos mesos encara no afecta el calendari. Tinc la convicció que hi haurà acord i que hi serà ara.
A partir de quin moment el calendari que planteja començaria a perillar?
Al juny potser. Deixi’m dir una cosa: som els primers interessats en fer l’institut i alliberar els mòduls, que també són un cost molt important. Tenen mala premsa però el gran problema és la sensació de provisionalitat. Sovint pot haver-hi goteres però també passa als edificis. El problema és la provisionalitat. Volem alliberar els mòduls. Un dels compromisos del govern és que si durava els quatre anys reduiríem els mòduls a la meitat. Volem construir els edificis. No ho deixem de banda. Espero els acords. Sé que estem els primers a la llista i el conseller s’ha compromès davant l’alcalde i els veïns. Dit tot això, entenc les inquietuds de les famílies.
Parlem en concret del cas de l’escola: una de les coses que preocupa és que, precisament per la davallada demogràfica que comenta, finalment l’edifici no s’acabi fent. Pot garantir que l’escola Virolet tindrà edifici?
La davallada demogràfica pot afectar altres zones com el nord de Sabadell, on hi ha moltes escoles i grans, però no afecta la zona de Can Llong. Necessitem l’escola Virolet sí o sí.
Donat el problema que hi ha amb els edificis de l’escola i l’institut, es podria plantejar un institut escola per solucionar els dos problemes d’una tacada?
Ara no està sobre la taula perquè construirem un institut molt gran. Probablement si ho haguéssim gestionat nosaltres des de fa tres anys sí ho haguéssim fet així. Un institut escola facilita la planificació i té més flexibilitat. Però ara ja no hi estem a temps. El compromís és fer un institut gran, i això va a missa.
Segons dades d’Educació difoses pel PSC hi ha 1.000 alumnes a Sabadell en barracons, bàsicament però no només a Can Llong. Sense sortir de la comarca, perquè Educació va desencallar l’any passat un institut a Sant Cugat, el Leonardo da Vinci, el més gran de Catalunya, i no desencalla el Virolet ni l’institut Arraona?
Era una prioritat: és un institut de substitució, la ubicació anterior no era fàcil, els alumnes no cabien on estaven, tenien més necessitats, la natalitat no baixarà a Sant Cugat i a més a més la demanda per la pública ha augmentat allà de forma sensible. Jo no ho vaig decidir però ho entenc. Jo també ho hagués fet. A vegades és una qüestió d’oportunitat. Ara hauríem de construir un institut a Santa Perpètua de Mogoda perquè hi estem atapeïts i hem prioritzat el de Can Llong.
Seguint el que ha dit: els barracons tenen mala premsa. Veient el precedent de les escoles de Can Llong, és mala publicitat pel nou institut sud de Sabadell? Qui es matriculi al nou institut del barri de l’Eixample ha de saber que començarà i acabarà en barracons?
El lloc que ens han deixat permetrà construir l’institut amb molta més facilitat perquè les classes provisionals seran en un lloc i l’institut definitiu en un altre. Però repeteixo que els mòduls no són un problema: conec alumnes que han fet tota l’ESO o tota la primària en mòduls i no ha estat un problema. Podran fer una bona ESO amb un projecte molt il·lusionant. El que volem és que no torni a passar la situació de Can Llong. Necessitem tres o quatre anys per construir. El del sud serà un institut molt més petit, de dues línies a l’inici. El Ribot i Serra podrà millorar la seva FP. I solucionem un problema: a la zona sud ara per ara acaben 249 nens a la pública sisè de primària i només hi havia 160 places de primer d’ESO a la zona. Bona part dels alumnes que volien seguir a la pública havia de sortir del barri. Aquest institut a més a més comportarà una inversió per part de l’Ajuntament per fer millores a les escoles Sallarés i Pla, Espronceda i l’institut Ribot i Serra, que necessiten obres d’adequació perquè els edificis s’han fet vells.
Un tema que també ve de lluny és la presència de la uralita als ensenyaments públics. Fa prop de 3 anys CC.OO denunciava que encara hi havia una vintena d’escoles o instituts amb uralites. Asseguren que al ritme actual es trigarà 40 anys en retirar les plaques d’uralites de les escoles. Com està la desamiantització de les escoles i instituts?
Hi havia una planificació fins l’any 2022 per anar traient cobertes d’uralita. El fibrociment no té problemes sinó es trenca o s’esmicola. Cada any fem actuacions de fibrociment. Ens sembla que al 2022 és probable que no s’arribi si no es desbloquegen els pressupostos. Si no és així acabarà al 2023 o 2024. Cada any canviem uns quants centres i en aquest termini de temps es retiraran totes les plaques de fibrociment a les cobertes dels instituts i les escoles.
