La compra de l’Artextil per part de l’Ajuntament l’any 2018 es va fer conforme a tots els procediments i per sota del preu de mercat, insisteixen els dos càrrecs de l’anterior govern més implicats en l’operació, l’exalcalde Maties Serracant i l’extinent d’alcalde d’Urbanisme, Juli Fernàndez. “El que passés abans entre privats, és cosa dels Mossos”, insisteix Fernàndez, qui palesa que la policia està sobre la pista dels enormes beneficis que va comportar comprar per 500.000 euros i vendre per 3,2 milions (més info: ‘La compravenda de l’Artextil, sota la lupa dels Mossos‘).
Quan el govern es va mostrar disposat a comprar el complex industrial, a meitats del passat mandat 2015-2019, es va fer una estimació de preu amb un rang màxim de preus i un mínim. El preu mitjà que en va sortir va ser de 3,77 milions. El preu final de la negociació va ser de 3,2 milions, l’ofertat pels venedors. La compra es va aprovar pel ple el mes d’octubre de 2018 sense cap vot en contra, recorda l’exalcalde Juli Fernàndez, llavors responsable d’Urbanisme. “Els dubtes que alguns grups van mostrar llavors era per la manca d’ús concret però ningú llavors podia sospitar que algú hagués comès algun il·lícit penal”, diu.
No hi havia cap mecanisme per saber els valors previs ni l’historial dels venedors. Però sí estimacions de preu que donen lloc a pensar que gastar 3,2 millions d’euros per comprar l’Artextil era un preu competitiu. Fernàndez recorda que es va intentar comprar durant el bustisme la caserna de la Guàrdia Civil per tres milions més 10.000 metres quadrats a Sant Pau de riu-Sec. L’antiga caserna és edifici similar en una ubicació gairebé calcada. Per altra banda, l’any 2018 es va comprar també la fàbrica Sallarés Deu, a Gràcia, per 4,5 milions.
“Comprar l’Artextil per 500.000 euros, poc més de 100 euros per metre quadrat, és un preu molt per sota del preu de mercat”, afegeix Maties Serracant, alcalde quan es va comprar l’Artextil i ara regidor a l’oposició. “Els 3,2 milions d’euros que vam destinar són fàcils d’explicar, no és tan fàcil explicar els 500.000 euros de la primera venda”, afegeix.
Tant Fernàndez com Serracant assenyalen que és en aquella primera operació, on l’Ajuntament no hi té res a veure, la que està sota la lupa policial, ja que per haver-hi blanqueig de capitals s’ha hagut d’escripturar per sota del preu de mercat real. “El focus està en perquè aquella transacció es va fer per 500.000 euros”, afegeix el republicà. “És un assumpte de privats en una operació prèvia el que s’està investigant ja que el blanqueig està lligat als 500.000 euros”, insisteix.
Els dos exalcaldes posen a disposició de l’actual govern municipal per aplegar tota la informació, i defensen la gestió tècnica del moment. “Nosaltres ens vam marcar com a prioritat que el patrimoni industrial de la ciutat estigués a disposició del patrimoni municipal i vam usar tots els procediments reglats”, diu Fernàndez.
El paper de l’administrador
La nau Artextil es va vendre en una subhasta a una persona implicada en el clan de Jorodovich i l’empresa Suenty Premium SL per 500.000 euros (més info: ‘Qui va comprar i vendre l’Artextil?‘). La va vendre l’empresa sabadellenca Inmobiliaria Europea Manet, en ple procés de creditors (antiga suspensió de pagaments). Qui va donar la llum verda a la venda per 500.000 euros va ser l’administrador concursal. Any i mig més tard, la va comprar l’Ajuntament per 3,2 milions. Els enormes beneficis entre les xifres oficials de la compra i la venda a la corporació municipal, de 2,7 milions en any i mig (un 600 per cent) han fet disparar les alarmes dels Mossos d’Esquadra, que vinculen els Jorodovich al blanqueig de capitals o el tràfic de drogues.
“Inversemblants” declaracions de Farrés
Els exalcaldes demanen que no es faci “demagògia” i demanen també respecte als tècnics, i insisteixen que la compra municipal es va fer conforme a tots els procediments legals. “El que passés abans, és cosa dels Mossos”, insisteix Fernàndez. Serracant considera que les declaracions de l’actual alcaldessa, Marta Farrés, anunciant que s’intentarà recuperar els diners de més són “inversemblants”.
