Les tecnologies digitals han acabat pràcticament amb els comunicacions postals en paper. A inicis del segle XX, es posaren molt de moda les targetes postals que generaren un lucratiu mercat, objecte d’una feroç competència entre editors, impressors i fotògrafs.

La invenció de la targeta postal, tot i que existeix una polèmica al respecte, s’atribueix als funcionaris alemanys de correus Heinrich von Stephan i Emmanuel Hermann. La targeta postal il·lustrada estava concebuda per a comunicacions breus no reservades,  que no necessitaven de sobre tancat pel seu franqueig, a meitat de preu que una carta.

La proposta va agradar a Viena i l’administració de Correus de l’imperi Austro-hongarès que va posar en circulació la primera postal del món l’1 d’octubre de 1869. L’èxit va superar totes les expectatives. A Àustria, el primer mes de circulació es vengueren 500.000 exemplars. L’any següent foren introduïdes al sistema de correus a Gran Bretanya, Suïssa o Alemanya. El 1872 a Rússia, Suècia i Noruega, el 1873 a França, Estats Units, Espanya, Romania i Xile.

A finals del segle XIX, la Unió Postal Universal va regular el format de les postals amb unes dimensions de 9 x 14 centímetres que es mantingué estable fins al 1958. A l’anvers, les postals portaven imprès un dibuix o una fotografia. A partir de 1906, el revers es divideix en dues meitats: l’esquerra per al missatge, la dreta per enganxar el segell i l’adreça del destinatari.

La popularitat de les targetes postals està estretament vinculat a l’expansió del turisme com a fenomen de masses i a la millora de les tècniques d’impressió que permetia la reproducció d’imatges de gran qualitat. La fotografia i el text autògraf eren la prova evident que s’havia estat en una ciutat llunyana o un país exòtic. Així és popularitzà la venda de les targetes postals en botigues de souvenirs, quioscos de premsa o als hotels. Encara no existien les càmeres fotogràfiques portàtils assequibles al gran públic. L’any 1901 va posar-se molt de moda l’intercanvi de postals i aparegueren els col·leccionistes de l’anomenada cartofilia.

Les sèries de targetes postals de Ballús

Devem a David González Ruiz una acurada investigació sobre el tema. L’època daurada de la targeta postal a Sabadell, com a la resta de Catalunya, es situa entre 1900 i 1910 quan aquestes arribaren a superar la producció de segells pel seu franqueig i que tindria continuïtat fins la dècada de 1930. L’any 1909 ja s’havien publicat 79 targetes postals comercials amb imatges de la ciutat.

Algunes botiges locals començaren a posar-les en venta. Una de les primers fou, la llibreria L’Arxiu de Joan Munné, al carrer Sant Joan, 64 que inserí el 1903 diversos anuncis a la premsa local amb lemes com “L’Arxiu, es allí hont s’hi trovan las millors postals”. Un any més tard, l’impremta d’A. F. Martinho, al carrer de la Creueta, 66, li feia la competència oferint “oleografías, estampas y targetas postales”. El creixement de la publicitat la premsa indica que existia una gran demanda de postals; també, una mena de guerra de preus a la baixa entre els comerciants.

Les primeres targetes postals amb fotografies de Sabadell, daten de desembre de 1901, de la Casa Editorial Schoenfeld, d’origen alemany, però radicada a Barcelona. Es tractava de nou postals, del número 51 al 59, que formaven part d’una sèrie més amplia de diverses ciutats catalanes. González atribueix l’autoria d’aquestes instantànies al fotògraf aficionat sabadellenc Marçal Ballús Bertran (1871-1937), membre de la Sociedad Cartófila de España que agrupava a col·leccionistes de targetes postals.

Tanmateix, no hi ha dubtes sobre la seva autoria de les sèries A, B i C publicades entre 1903 i 1904. Marçal Ballús, nascut a Barcelona, va traslladar-se a Sabadell l’any 1891 per cobrir una vacant de cirurgià dentista, professió que exercí fins als anys 30 quan va el rellevà el seu fill Santiago. Segons González, Ballús va ser un home fascinat per la modernitat. Així, fou l’introductor del cinema a la ciutat (més info: ‘els inicis del cinema a la ciutat‘), aficionat a la fotografia, als vehicles de motor o l’electricitat, encarregant-se de la il·luminació de les Festes Majors de 1904 i 1905, guarnint amb centenars de bombetes, primer l’església de Sant Fèlix i després la façana de l’Ajuntament. També, fou un gran afeccionat al ciclisme i membre del Club Velocipédico de Sabadell.

La sèrie A estava formada per sis postals que superaven les mides de les normatives oficiales de correus i foren impreses per Pere Tugas Marca que havia treballat a la prestigiosa impremta Joan Comas Faura a la Rambla de Sabadell. Les sèries B i C, consten deu exemplars amb les mesures legals i foren impreses per Comas amb la tècnica del fotogravat a principis de 1904. En realitat, totes aquestes imatges van ser reaprofitades, doncs havien estat publicades poc abans el 1903 a l’Àlbum-Guia Artístich y Anunciador, comercialitzat pel mateix Ballús. (més info: ‘Panorama Fotográfico de Sabadell‘)

Josep Obradors, el paperines

Josep Obradors Pascual, natural de Santa Maria d’Oló, va instal·lar-se a Sabadell, l’any 1897 on muntà l’empresa Obradors i Cia dedicada a la compra-venda de paper i material d’oficina. Un incendi, el 1904, destruí el magatzem i la casa familiar. Obradors va cobrar una elevada indemnització de les assegurances, cosa que alimentà les sospites del veïnat que el sinistre havia estat provocat i que li valgué l’alies de Paperines.

Obradors obrí el febrer de 1905, un establiment al passeig de la Plaça Major, la Papelera Sabadellense, dedicada a la venta de material d’escriptori, bosses o envasos de paper i que també oferia un “variado surtido de tarjetas postales” a preus populars. Uns mesos després comercialitzava una primera sèrie de sis postals fetes per ell mateix dels espais més coneguts del centre de la ciutat, on també mostrava l’interès per les persones que hi circulaven. Aquestes postals van gaudir d’un extraordinari èxit. Tant és així que aquest va passar a ser el principal negoci de la botiga.

Un altre incendi, la nit del 3 de març de 1910 al magatzem de la plaça Major, el portaren a associar-se amb el fotògraf Josep Boixadera Ponsa. El 5 d’agost de 1910 formalitzaren davant notari la constitució d’una societat que només tingué onze mesos de vida per les desavinences entre els dos socis. Tanmateix, durant la seva breu existència, l’empresa gaudí del monopoli del mercat de les targetes postals a Sabadell i molts municipis de la Catalunya central. El logotip de les postals, una ceba amb les inicials O.B. a l’interior, mostraven els seus orígens sabadellencs de la companyia. D’altra banda, tots dos van treballar assíduament com reporters gràfics de les revistes il·lustrades de l’època.

Després de la dissolució de la societat, Obradors es va quedar amb l’arxiu d’imatges i els seus drets i continuà amb l’edició de targetes postals. La tardor de 1911 comercialitzà una sèrie de 35 postals de Sabadell signades J.O., els seves inicials. El 1912, Obradors va marxar de Sabadell i va traspassar el negoci al secretari municipal Josep Altura Pujada, que s’anunciava com “Antiga Casa Obradors”. La cosa no va anar bé, a mitjan de 1914 va vendre la botiga a l’impressor Enric Llopart Tarrats que s’associà amb Josep Torres. Aquesta societat es dissolgué el 1916 per manca de beneficis en un moment de competència ferotge entre fotògrafs i impressors pel negoci de les postals.

Finalment, l’any 1923, la botiga fou adquirida per Josep Figuerola Paitobí, que havia treballat a les impremtes de Comas i Obradors. Malgrat ser un fotògraf afeccionat, que guanyà el concurs fotogràfic de la Festa Major de 1916, va encarregar a Francesc Casañas, poc després de fer-se càrrec del negoci, una col·lecció amb 24 imatges de Sabadell.

Per la seva banda, Josep Boixaderas intentà formar la societat Boixadera i Cª amb el fotògraf Agustí Plana Izquierdo que no va reeixir. Després de sis anys a Sabadell, va marxar a Barcelona el gener de 1915 per treballar per les revistes il·lustrades que es publicaven a la capital catalana.

A partir de 1915, el mercat de la targeta postal fou ocupat per una nova generació de fotògrafs aficionats com Francesc Casañas i Fermí Abad o impressors com Enric Llopart, Joan Canals o Josep Figuerola

Àngel Toldrà Viazo

A banda dels editors sabadellencs, van haver empresaris del sector que comercialitzaven col·leccions de targetes postals per tota Catalunya i que hi dedicaren sèries a Sabadell. Aquest és el cas del barceloní Àngel Toldrà Viazo, conegut per les inicials A.T.V, va ser un principals editors de milers postals entre 1905 i 1930. Entre finals de 1905 i 1910 va comercialitzar l’anomenada “serie general” que constava de 4.577 fotografies numerades. Les postals sabadellenques d’A.T.V van del número 341 al 350 i es posaren a la venta entre gener i maig de 1906. Unes fotografies de gran qualitat, però de les que malauradament es desconeixen els seus autors, ja que amb les tècniques d’impressió de l’època era habitual que s’esborrés el nom del fotògraf. Un treball que va ser elogiat per la revista España Cartófila.

A la dècada de 1920, altres editors i fotògrafs de fora de Sabadell hi dedicaren sèries de targetes postals de la ciutat. Aquest fou el cas del prestigiós editor i fotògraf francès Lucien Roisin Besnard, A. Thiriat o Joaquim Mumbrú, autor d’una sèrie 29 postals fetes amb la tècnica del gravat al buit.

Bibliografia  

CASTELLS, Andreu.  L’Art Sabadellenc. Edicions Riutort, Sabadell, 1961.
GONZÁLEZ RUIZ, David. Objectiu Sabadell. Història de la fotografia 1860-1939. Ed. Efadós, Papiol, 2023.
TORRELLA PINEDA, Josep. Introducció i desenvolupament del cinema a Sabadell 1897-1936. Quaderns d’Arxiu de la Fundació Bosch i Cardellach, n. 34. 1980.

Foto portada: Les Escoles Pies, postal d’Àngel Toldrà Viazo (A.T.V.)