Els àlbums de fotografies col·leccionables i més tard les targetes postals gaudiren d’un gran èxit entre finals del segle XIX i inicis del XX. Aquí ressenyem la història d’aquests primers àlbums amb unes imatges que, en molts casos, són l’únic registre d’un Sabadell desaparegut.

El mes de maig de 1881 va aparèixer el primer número de la publicació Panorama fotográfico de Sabadell a un preu pels subscriptors de tres pessetes l’exemplar mensual. Es tractava del primer reportatge gràfic de la ciutat que constava d’una col·lecció de fotografies de Joan Martí Centelles en col·laboració amb l’impressor sabadellenc, Antoni Vives Pujol. En principi, havia de constar d’unes trenta o quaranta entregues de làmines de gran format que finalment es quedaren en tretze.

Llavors, Joan Martí era un prestigiós fotògraf de fama reconeguda. L’any 1874 gaudí d’un gran èxit comercial amb l’àlbum de fotos Bellezas de Barcelona, en societat amb l’impressor Pere Vives Llorens. La profitosa experiència els animà a emprendre, un any més tard, la publicació de Bellezas de Montserrat amb fotografies de l’abadia i del seu entorn natural. La societat Vives i Martí anuncià el 1877 la publicació de Bellezas de Gerona que no va arribar a reeixir i que semblava obrir la porta a publicacions d’aquest format a més ciutats catalanes.

Joan Martí regentava un exitós estudi a la Rambla dels Estudis de Barcelona i continuà la col·laboració amb Antoni Vives Pujol, després de la mort del seu pare el 1879. L’any 1881, tots dos decidiren publicar un àlbum de fotos dedicat a Sabadell. No només, en opinió de David González Ruiz, per les possibilitats de negoci derivades de l’expansió de la indústria tèxtil llanera local, sinó per la vinculació dels Vives amb Sabadell.

David González -“sempre en el terreny de la hipòtesi”- escriu que el projecte del Panorama fotográfico de Sabadell devia respondre a una proposta d’Antoni Vives a Joan Martí. Es tractava d’una “aventura agosarada com era escollir la ciutat de Sabadell en lloc d’una altra capital de província. Els contactes d’Antonio devien ser decisius a l’hora de prendre la decisió final”.

La selecció dels indrets cercava “transmetre una idea de progrés i creixement econòmic”, a traves d’un “delicat equilibri entre els principals espais urbans, infraestructures i fàbriques.” Entre les fotografies del casc urbà, destaquen les panoràmiques de la desapareguda plaça Major i la Casa de la Caritat, el campanar de Sant Fèlix o l’edifici dels Escolapis.

També, s’incloïen instantànies de fàbriques i indústries com ara el molí d’en Torrella i la indústria llanera de Montllor Hermanos a la llera del riu Ripoll; el desaparegut vapor Rovira, d’Antoni Casanovas, entre els carrers de la Indústria, Concepció i Illa; la fàbrica de Juan Llonch y Hermanos a la carretera de Barcelona o de Miquel Buxeda, entre els carrers Sant Pau, Avellaneda i Cervantes.

La luxosa publicació va tenir un gran impacte a la ciutat. Tant és així que una publicació satírica, tan de moda a l’època, Revista del mes de mayo, se’n fotien obertament. En una de les seves vinyetes es veia un fotògraf retratant a un home pixant en una font,  sota el text: “grandes trabajos se emprenden para un grande album con grandes vistas de los grandes monumentos de esta gran ciudad”

Els Vives: una nissaga d’impressors i editors

El primer impressor de Sabadell fou Gaietà Gaspar que s’instal·là a la plaça Sant Roc, i figura -com ha investigat Josep Maria Benaul- per primera vegada en la Contribució Industrial de l’any 1854. Gaspar va tancar el negoci un any més tard, per no pagar els impostos municipals (més info: ‘Les tres primeres impremtes‘).

Pere Vives Llorens fou el segon impressor radicat a la ciutat i el fundador d’una nissaga de professionals. Nascut a Mataró, el 26 d’abril del 1811, va anar a Barcelona per a cursar Filosofia i Lletres on va aprendre els oficis d’impressor i d’enquadernador i va muntar un taller a la plaça de Santa Anna. Sense deixar l’impremta de Barcelona, va obrir el 1850 una impremta i el primer taller d’enquadernació de la ciutat, a la Rambla, n. 6. El 1856 es traslladà a un local més gran a la Rambla, n. 22, probablement amb la maquinària comprada a Gaietà. L’any següent obria una altra impremta a Terrassa.

Pere Vives -escriu Andreu Castells- va ser un personatge molt influent a la seva època, no només com a impressor sinó com editor de les primers publicacions diàries de la ciutat. “Qui controlarà totalment aquests òrgans d’informació i els imprimirà serà Pere Vives, que estava sota les ordres de la burgesia, perquè la premsa en aquest segon període va estar totalment vinculada als fabricants. Els llençaren al carrer quatre periòdics”. Es tractava, per ordre cronològic, Eco de Sabadell. Periódico industrial, agrícola, literario de avisos y noticias (1860), Eco del Vallès. Semanario científico, industrial, agrícola y de noticias (1864), El Sabadellès. Periódico de intereses locales, agricultura, industria, literatura, artes y noticias (1868) i Diario de Sabadell (1868).

Pere Vives va donar-se de baixa de la Contribució Industrial de Sabadell el 2 de març de 1870. El seu fill, Antoni Vives Pujol, apareix des del 1867 a la Contribució Industrial de Sabadell com a litògraf. Benaul suposa que, quan el seu pare va donar-se de baixa,  el fill devia muntar també la tipografia. De 1871 a 1873, Antoni Vives figura com administrador i impressor del setmanari El Espectador, i en la publicitat s’anunciava amb la denominació de Establecimiento Litográfico de Antonio Vives. Probablement va marxar per atendre els negocis familiars a Barcelona entre 1858 i 1860, atès que el 1874 declarava 14 anys de residència a Sabadell.

L’empresa va ser continuada pel seus fills, Josep i Joan Baptista. Joan Sallarès, que treballà de caixista a l’impremta Vives i que els va conèixer, escriu d’ells que “poc saberen mantenir el to industrial que el pare els senyalà”. Entre 1897 i 1905, a les guies comercials Josep Vives figura com a impressor, amb la denominació de Tipografia Vives o Vives Hermanos, ubicada al carrer Sant Joan, 24, amb sortida al carrer de la Burriana, que va plegar al 1944.   

Tres àlbums fotogràfics

Panorama fotogràfico de Sabadell va obrir el camí per a d’altres publicacions de característiques semblants. Portafolio Anunciador va aparèixer el 1898. Es tractava d’un àlbum de petit format, que inseria publicitat, amb 13 fotografies de la ciutat. S’ignora l’autoria de les instantànies que no estan signades ni s’han trobat referències a la premsa local. A parer de González, mostren una “realitat idealitzada” on Sabadell es presenta com una ciutat “pròspera, connectada amb la modernitat del seu temps i sanejada”.

L’any 1903  va sortir Album-guia artístich y anunciador de Sabadell. També era una publicació de butxaca amb 23 fotografies impreses en paper setinat de Marçal Ballús, en realitat eren targetes postals reaprofitades del mateix fotògraf, considerat l’introductor del cinema a Sabadell (més info: ‘Els inicis del cinema‘). L’editor de la publicació fou el jove Francesc Armengol Duran, d’una de les famílies de la burgesia local, i va sortir de les prestigiosa impremta Joan Comas Faura, instal·lat a Sabadell des del 1885  en el desaparegut l’edifici modernista de la Rambla on ara estan els sindicats. En aquest àlbum, apareix la primera fotografia panoràmica quàdruple de Sabadell i potser també la primera aèria. Una de les hipòtesis més versemblants és que fos pressa des del globus Montgolfier que s’enlairà a la Festa Major de 1903.

Finalment, Topografia Médica de Sabadell va aparèixer el 1914 amb textos del metge Agustí Rius Tarragó i 63 fotografies de gran qualitat d’Albert Rifà amb una gran varietat temàtica centrada en Sabadell i el seu rodal. Les topografies mèdiques proliferaren entre 1885 i 1936 i tenien com a objectiu mostrar, des d’una perspectiva higiènic-sanitari, les característiques d’un territori determinat.

A Sabadell, la primera d’aquestes monografies fou obra del doctor Pere Puig Sardà l’any 1893. Rifà s’inicià a la fotografia com aprenent de Joan Vilatobà. L’any 1909 muntà el seu estudi a la plaça de les Marquilles, 2, que fou un referent a la ciutat durant les dècades de 1910 i 1920. Rifà compaginà els retrats d’estudi amb els reportatges d’encàrrec. Va haver de plegar a començaments dels anys 30, quan tots els seus bens foren embargats per haver avalat un familiar en una inversió ruïnosa.   

Bibliografia

CASTELLS, Andreu.  Sabadell, informe de l’oposició. Prolegòmens. Vol. I. Ed. Riutort, Sabadell, 1975.
BENAUL, Josep Mª. Autors, editors i impressors a Sabadell, 1850-1975. Nota històrica, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 2012.
GONZÁLEZ RUIZ, David. Objectiu Sabadell. Història de la fotografia 1860-1939. Ed. Efadós, Papiol, 2023.
SALLARÈS, Joan. D’impremtes i d’impressors a Sabadell. Quaderns de l’Arxiu de la Fundació Bosch i Cardellach, n. 7, Sabadell, 1963.

Foto portada. Primera fotografia aèria de Sabadell. Marçal Ballús. Album-guia artístich y anunciador de Sabadell. (1903)