El proper dilluns es compliran 86 anys de la seva designació a l’alcaldia per ordre de l’autoritat militar després dels fets del 6 d’octubre de 1934. També, el proper dijous es compliran 147 anys del seu naixement. Unes efemèrides que constitueixen una bona excusa per traçar la seva semblança biogràfica.
Josep Germà Homet va néixer a Castellar del Vallès el 15 d’octubre de 1873, en temps de la Primera República. Els seus pares, Miquel i Antònia, pertanyien a la classe treballadora. Quan Josep tenia cinc anys es traslladaren a Sabadell on va matricular-se a l’Escola Pia. Amb deu anys començà a treballar com a aprenent de cuiner, però poc després va trobar feina a la fàbrica de licors dels germans Capellades ubicada al carrer Sant Oleguer número 112. Amb 17 anys va fer-se soci de l’empresa i posteriorment adquirí la part dels propietaris.
L’any 1902, quan tenia 27 anys i convertit en empresari, creà la marca Anís del Taup que li donarà fama no només a Espanya, sinó a Europa i a Amèrica, sobretot a Nova York i Argentina, on obrí uns importants mercats. També elaborà fins a una vintena de marques de licors i aiguardents entre ells l’Estomacal Eva i participà en diferents exposicions a Espanya i a l’estranger. El 1908 obtingué la Medalla d’Or a Saragossa i el 1920 la Creu al Mèrit i la Medalla d’Or a Milà.
Josep Germà va donar una gran importància a la publicitat i a la presentació dels seus productes. Així va endegar enèrgiques campanyes publicitàries als edificis, cinemes, tramvies, places de toros, quioscos o camps de futbol amb cartells de gran qualitat artística. Fins i tot viatjà a Paris per tal d’inspirar-se en el disseny original per a les ampolles, etiquetes, targetons o miralls.
Mecenatge esportiu, cultural i social
Des de ben jove fou un gran aficionat als esports, particularment al futbol. Durant molt de temps presidí l’Atlètic de Sabadell i l’any 1916 va rebre un homenatge per part dels directius, socis i jugadors. Així mateix, fou president del Centre d’Esports Sabadell i tresorer de la Federació Catalana de Fútbol. També va ser cofundador i president de l’Aeroclub Sabadell, fundador de la Penya Ciclista Palomillas, president de Boxa Sabadell i membre de la Penya Automobilística Rin. Dins de l’àmbit esportiu destacà per la seva tasca de mecenatge, ajudant als joves esportistes sense recursos.
També, participà i col·laborà econòmicament amb diverses entitats socials, culturals i recreatives com les colles de carreters a les passades de Sant Antoni Abad, els Jocs Florals o la Festa Major on va esdevenir una tradició que els gegants i capgrossos fessin una parada al patí de cal Germà per a prendre un trago. Així va promoure i va donar suport financer a activitats com ara les colònies infantils d’estiu, la Festa del Llibre o l’Homenatge a la Vellesa, dedicada a la gent gran.
Alcalde de bienni negre
Políticament, Josep Germà milità a la Fraternidad Republicana Radical, denominació local del partit d’Alejandro Lerroux. A parer d’Andreu Castells, “els radicals sabadellencs eren ateus intransigents i anticlericals: formaven, en el fons i la forma, no el Partit Radical de Lerroux, ple de corrupció, sinó un partit ideal i tots els radicals, exceptuant alguns deshonrosos personatges – a tots els partits hi havia la seva ratio corresponent- mantingueren sempre, fins i tot després de la desaparició del partit, les seves genuïnes essències republicanes i anticlericals”.
Arran dels fets del 6 d’octubre de 1934, es dissolgué per ordre governativa el consistori elegit democràticament que estava presidit pel republicà federal Magí Marcé. El dia 8 d’octubre Josep Altura i Pujada fou nomenat delegat interí per a afers administratius, el 10 del mateix mes es creava una comissió gestora formada per set membres que només va durar dos dies. En efecte, el 12 d’octubre, el comandat militar de la plaça, Francesc Llopis Llopis, nomenava Josep Germà alcalde-gestor de Sabadell que exercirà el càrrec en solitari, sense cap regidor, fins el 3 de maig de 1935, en un “cas únic de la nostra història civil”, a parer de Castells. El 26 d’abril de 1935, des del govern civil, es nomenaren 24 regidors, dels quals set republicans radicals no prengueren possessió del càrrec. Germà continuarà a l’alcaldia fins a les eleccions del 16 de febrer de 1936 que atorgaren la victòria al Front Popular.
Germà exercí l’alcaldia sota supervisió de l’autoritat militar amb atribucions limitades com s’especifiquen en l’ordre signada per Llopis. Així se’l considerava responsable de tots els serveis administratius municipals, provincials i regionals; de la tramitació i compliment dels reglaments, ordenances fiscals i pressupost municipal; del pagament dels serveis sol·licitats; de la recaptació d’impostos i de l’actuació com cap de l’administració local i de tots dels funcionaris, excepte els agents de la Policia Municipal que restaven sota l’autoritat del comandant militar de la plaça.
La nit de la seva pressa de possessió, Germà compareixia davant els micròfons de Ràdio Sabadell amb un missatge conciliador on apel·lava a continuar la “vida normal i donat oblit els greuges que potser es causaren” arran dels fets del 6 d’octubre. Finalitzava la seva al·locució indicant; que “les portes del meu despatx són obertes per atendre, en quan sigui possible, totes les tribulacions i tots els neguits que us poguessin ocórrer”. Això malgrat, com reconeixia, del caràcter de mera “gestió administrativa” de la seva alcaldia.
Segons Ricard Simó i Bach, durant el seu pas per l’alcaldia “sortejà d’una manera digna tota classe de pressions tendencioses, que no foren poques. Gràcies a la seva habilitat i a les seves encertades intervencions prop de l’autoritat militar, pogué evitar i resoldre enutjoses arbitrarietats contra determinats ciutadans de marcada significació política d’esquerra”. De fet, Magí Marcé, el legítim alcalde republicà, quan va rebre de Germà la vara d’alcalde, li tributà un reconeixement públic per la seva tasca en temps molt difícils, en l’acte de restauració dels ajuntaments elegits el 14 de gener de 1934.
Testament polític
El 15 de febrer de 1936, a la vigília de les eleccions, en un ambient de marcada crispació política que preludiava la Guerra Civil, va pronunciar un discurs a Ràdio Sabadell que pot considerar-se el seu testament polític.
En ell demanava “serenor” en relació als comicis de l’endemà. Així mateix, declarava que havia arribat a l’alcaldia “per causes ben contràries a la meva voluntat” i reivindicà la tasca que havia desenvolupat en un principi “sol, tot sol” i després acompanyat per uns “companys que col·laboraren amb mi estretament”. Un període on havia procurat “atendre tots els conflictes que es plantejaven i solventar totes les necessitats que m’eren exposades”.
A continuació afegia: “Jo no sé si hauré reeixit sempre en la meva comesa, però sí que sé del cert que no hi ha ningú que pugui dir que no ha trobat en mi una acollida afectuosa i cordial, i no ha trobat en mi tota la col·laboració possible per atendre els precs que m’han estat formulats”. Així mateix, assegurava que “he fet de la meva ambició de pau i de pacificació una bandera, i és aquesta bandera de pau la que jo voldria i us demano que feu onejar demà en els pals més alts de la nostra ciutadania”. D’aquesta manera demanava als sabadellencs el compliment dels seus deures ciutadans en els següents termes: “voteu; però respectuosament, sense ofenses ni recances per aquells que no comparteixen els vostres sentiments o les vostres ideologies, allunyeu del vostre esperit tot pensament de violència i coacció (…) eviteu que hagi d’ésser restablert per força, l’ordre públic que mai no ha d’ésser pertorbat.”
Finalitzava la seva al·locució amb un vibrant: “Per Sabadell, per Catalunya i per la República, feu de la jornada electoral de demà, una jornada exemplar”.
Assassinat a Can Pagès
Josep Germà fou assassinat el 16 d’agost de 1936 a la carretera de Castellar del Vallès a Matadepera, quan tornava de Les Arenes, prop de Can Pagès. Segons Castells, l’alcalde Josep Moix va avisar els seus companys de partit per tal que l’amaguessin, però Germà s’hi va negar adduint que no havia fet mal a ningú i que no tenia res a témer ni a amagar. Aleshores Moix va trametre aquest missatge d’advertència al seu amic García Negrillo que, sembla ser, va arribar massa tard. Castells atribueix el seu assassinat a l’escamot –coneguts com els carnissers o els botxins- format per Marcelino Blanco, Emili Torreguitart, Joan Parera, Antonio Camacho o Antolino Sadurní, Lino, que havia estat guardaespatlles de Moix i qui se li atribueixen un centenar d’assassinats.
No seria l’únic homicidi entre els membres del consistori sabadellenc del bienni negre. També foren assassinats el primer regidor, Ferran Sotorra, i el tercer regidor, Tomàs Casulleras. Aquests assassinats de republicans burgesos, com el de Jaume Ninet Vallhorat a Martorell, regidor i dirigent dels federals sabadellencs que va passar-se als radicals, foren incòmodes per ambdós bàndols. Pels franquistes perquè no es corresponien amb el perfil clerical i reaccionari dels seus “màrtirs”; per als republicans a causa que esdevenien una sagnant impugnació de la repressió descontrolada dels primers mesos de la Guerra Civil.
Molts anys després de la seva mort es constituí la Comissió Josep Germà Humet formada, entre d’altres, per la seva neta Empar Germà i la seva besnéta, Elisabet Germà, amb l’objectiu que la ciutat li fes un reconeixement públic. Finalment, se li dedicà una plaça al barri de la Creu Alta en un acte presidit, el 18 de març de 2011, per l’alcalde, Manuel Bustos.
D’altra banda, l’empresa licorera va continuar funcionant fins a finals de la dècada de 1970. L’any 2013 els seus familiars tornaren a obrir-la sota la denominació de Destil·leria Germà, que elabora dos tipus de ginebra. Una d’elles, denominada Dry-Gin Germà Premium, va obtenir la medalla d’or 2015 al Concurs Mundial de Brussel·les (més info: ‘Una de les millors ginebres de món és de Sabadell‘). .
Bibliografia
CASTELLS, Andreu. Sabadell, informe de l’oposició. Del terror a la Segona República (1918-1936). Edicions Riutort, Sabadell, 1980.
– Sabadell, informe de l’oposició. Guerra i revolució (1936-1939). Edicions Riutort, Sabadell, 1980.
GERMÀ Empar i GERMÀ, Elisabet. Josep Germà i Homet. Un gran sabadellenc per recordar. Sabadell, 2011.
SIMÓ i BACH, Ricard. Josep Germà: tercer batlle de la República. Diario de Sabadell, 28 de novembre de 1981