Ressenyem la trajectòria d’un moviment pictòric avantguardista sorgit a Sabadell, el qual malgrat la seva efímera existència va marcar un punt d’inflexió en la vida artística i cultural de la ciutat.
A finals de la dècada de 1950 es multipliquen a Sabadell els signes de renovació cultural i artística després de quasi 20 anys de la grisor de la postguerra. L’any 1958, l’Acadèmia de Belles Arts crea la Sala d’Art Actual que comença a difondre els nous corrents estètics internacionals i s’inicia la participació d’un grup de joves pintors sabadellencs influenciats per artistes informalistes i gestuals com Antoni Tàpies, Hans Hartung o Jackson Pollock que posteriorment formarien el Grup Gallot els quals participaran quasi al complet en l’exposició col·lectiva celebrada el 1959 .
Un altre indici d’aquesta renovació cultural fou l’aparició el 1956 de la revista Riutort dirigida per Andreu Castells i que comptà amb el suport del pintor Joan Josep Tharrats i la Revista de Barcelona, així com la col·laboració de l’escultor Àngel Ferrant i del crític d’art Alexandre Cirici. Castells establí el costum de celebrar un sopar amb l’aparició de cada número de la revista que fou el punt de trobada dels intel·lectuals i artistes de la ciutat. Justament fou en aquests sopars on es coneixeran els futurs membres de Gallot.
La gènesi de Gallot
Els orígens del Grup Gallot es remunten al 1958 quan Antoni Angle Roca marxa a París per ampliar el seu bagatge artístic i contacta amb Manuel Duque que hi residia des del 1954. Duque l’introdueix en l’ambient artístic de la capital francesa i li presenta a dos artistes eslaus, el polonès Gabriel Morvay (Tarnov, 1934) i el rus Vladimir Slepian (Praga, 1930) que eren pintors gestualistes i admiradors de Pollock, Hartung i Mathieu. El trio format per Angle, Morvay i Slepian constitueix un grup d’agitació artística inspirat en la corrent anomenada action painting la qual, dintre de la pintura no figurativa, valora més l’acció i el gest de pintar que el resultat de l’obra. Així intenta expressar mitjançant el color i la matèria del quadre sensacions com ara el moviment, la velocitat i l’energia. Per això, a més de la pintura utilitza materials com la sorra o el filferro per aconseguir unes textures peculiars. Un dels màxims exponents d’aquesta escola és el pintor nord-americà Jackson Pollock, que abocava pintura a l’atzar sobre gran superfícies blanques.
El 14 de juny de 1960, Angle i Slepian realitzaren a París una acció pictòrica, amb el títol Homenatge a Mathieu, al pati del Museu del Louvre, a la plaça de la Concorde i sota l’Arc de Triomphe consistent en pintar immensos trossos de paper de bobina que representaven a centenars de xinesos jugant als escacs. L’acció va tenir cert ressò mediàtic i fou portada del diari France-Soir.
El mes d’agost de 1960 Angle torna a Sabadell i protagonitza amb Joaquim Montserrat una “acció pictòrica” al Passeig de la plaça Major que consisteix en una gran pintura a quatre mans sobre 30 metres de paper de bobina que l’endemà, 14 d’agost, s’exposa a l’Acadèmia de Belles Arts. Durant l’acció es distribueix el manifest iconoclasta Normes a seguir per ésser pintor artista, signat per tots dos.
El 25 d’agost de 1960 es constitueix, al restaurant Cal Ramonet de Cerdanyola, el Grup Gallot en el marc del sopar organitzat per la revista Riutort. Gallot va estar format inicialment per set pintors sabadellencs.
- Antoni Angle Roca, ànima del grup, nascut a Barcelona el 1924 però resident a Sabadell, practicà l’impressionisme fins el 1956 i l’antifigurativisme fins el 1960.
- Llorenç Balsach Grau, (Sabadell, 1922) pintor expressionista fins el 1956 i informalista fins el 1960.
- Joan Bermúdez Aguilar, nascut a Fiñana (Almería) el 1926, resident a Sabadell on estudià pintura, seguidor de l’impressionisme fins el 1954 i del fauvisme fins el 1958.
- Alfons Borrell Palazón (Barcelona, 1932), també resident a Sabadell, practica l’expressionisme fins el 1956 i el 1960 l’espacialisme.
- Josep Llorens Baulés (Sabadell, 1926), expressionista fins el 1957 i juntament amb Angle un dels impulsors del grup.
- Joaquim Montserrat Camps (Sabadell, 1932), expressionista fins el 1960.
- Lluís Vila Plana (Sabadell, 1921), postimpressionista fins el 1952 i expressionista fins el 1957, taquista i espacialista fins el 1960.
- Al grup es sumarà posteriorment Manuel Duque Domínguez, nascut a Nerva (Huelva) el 1919, però molt vinculat a Sabadell, s’inicià en l’expressionisme fins el 1953, evolucionat cap al nou romanticisme i el lirisme.
A aquests vuit pintors sabadellencs, s’afegiran Gabriel Morvay que arribà a Sabadell disposat a col·laborar amb el grup dies després de la seva constitució i més tard Vladimir Slepian, qui arriba a Sabadell el mes d’octubre. El nom del grup fou proposat per Llorenç Balsach i feia referència a l’augmentatiu del gall (cap del corral i senyor de les gallines)
Gallot en acció
El Grup Gallot era força heterogeni i s’agrupà entorn a les teories de l’action painting. De fet, els seus únics suports foren Andreu Castells i el marxant barceloní Baldomer Xifré Morros. El primer dedicarà exclusivament el número 33 de la revista Riutort, que apareix el 23 de setembre de 1960, als Gallots amb textos d’Alexandre Cirici-Pellicer, Xifré Morrós, Angle i dos poemes d’Antoni Garriga. L’endemà s’inaugurà una exposició col·lectiva a la Galeria Mirador que llavors dirigia Xifré Morros. De fet, Castells va intentar organitzar-los una exposició a la Sala Gaspar de Barcelona, però l’oferta fou rebutjada.
Als mesos de setembre i octubre de 1960, el Grup Gallot realitza una sèrie d’accions pictòriques espectaculars a Barcelona. El 21 de setembre, Angle executa una acció a la plaça Urquinaona on fa que deu gallines – que anomenà els seus “deixebles”- es passegin amb les potes untades de pintura sobre teles en blanc. El mateix dia, Joaquim Montserrat i Llorenç Balsach executaren una altra acció pictòrica davant la Galeria Mirador que consistí en esprémer diversos tubs de pintura sobre tres quadres. També, el mateix dia, Joan Bermúdez, a la plaça de Catalunya, va abocar el contingut de cubs de pintura de forma violenta sobre les teles que estaven a terra.
S’ha de dir que aquestes accions aconseguiren el seu propòsit de cridar l’atenció entre el públic i la premsa barcelonina, que publica una cadena d’articles alguns molt irònics, dels quals només esmentaren el publicat el 22 de setembre al Diario de Barcelona, signat per Sempronio:
“Lo malo es que los volátiles indiferentes al alto empeño que se les asignaba, intentaban fugarse por entre las piernas de los espectadores (…) Entre los miembros del grupo Gallot figuran algunos industriales textiles de Sabadell -me dice un enterado. ¿Sería la pintura de acción un procedimiento para inutilizar trajes y fomentar el consumo de los paños? ¡Misterio!”
El 26 de setembre es fa una pintada col·lectiva, a 16 mans, a la plaça Catalunya sobre una bobina de paper de 75 metres en homenatge a la reina Fabiola que s’acaba de casar amb el rei Balduí de Bèlgica. Aquesta acció va significar la consagració, si més no mediàtica, del grup ja que fou registrada pel No-Do, TVE i la premsa barcelonina. Així el diari Solidaridad Nacional li dedicà en grans titulars: Nuestro programa es llegar a ser genios, com a resum de la seva filosofia.
Deu dies més tard, 6 d’octubre, es celebrà el sopar-col·loqui a la cafeteria Zodiac en la plaça Vila de Madrid a Barcelona. L’endemà s’organitza un gran sopar, a més de 150 comensals, a l’Hotel Colom, davant de la catedral de Barcelona, on es convidà tota la premsa, els crítics d’art i els marxants d’art. Acabat el sopar s’executaren dues gran teles de pintura d’acció, una a càrrec dels artistes i l’altra pels convidats al sopar. Això no els estalvià comentaris sarcàstics com ara el del periodista Luis Marsillach a Solidaridad Nacional: “Me sirvieron una pata de pollo y me entró la preocupación de si no me estaría comiendo un artista”.
La dissolució del grup
Després d’aquest periple barceloní, el grup es planteja projectar-se a Madrid. El 23 d’octubre, Vladimir Slepien redacta El Manifiesto de Madrid on es presenta com un Homopictor procedent del planeta Pictoros que s’havia estavellat amb una nau espacial a Sibèria l’any 1911. La missió de l’Homopictor era facilitar l’evolució artística dels terrestres que anaven cinc segles endarrerits respecte als artistes del planeta Pictoros.
Aquest mateix dia, Angle redacta el Segundo Manifiesto de Madrid on replicant al locutor radiofònic Irurozqui, que li va retraure emprar gallines en comptes d’elefants per a la seva pintura, afirmava, que no l’importaria “hacer servir elefantes contra la costumbre de éstos y para un hecho determinado es correcto si distribuimos su fuerza para completar la nuestra”. Així mateix anunciava que l’Homopictor desenvoluparia noves imatges, encara que el veritable canvi artístic no succeiria fins d’aquí 3.000 milions d’anys llum.
La lluita d’egos i el narcisisme de Splein precipiten la dissolució del grup tres mesos després de la seva creació. La gota que va fer vessar el got foren les exigències de l’artista rus, entre d’altres, disposar de la Suite Real de l’Hotel Ritz que dona al Museo del Prado per “preparar el necesario clima espiritual para la toma de Madrid”. Un altre factor, segons Inmaculada Julián, que desfermà la ruptura foren els intents d’acostament de Slepian a Salvador Dalí qui, des del punt de vista polític, feia professió de fe del franquisme. Aquest conjunt de circumstàncies motivaren, a parer de Joaquim Sala-Sanahuja, que els empresaris llaners que finançaven al grup li retiressin el suport. En qualsevol cas, Slepian va tornar a Paris no va voler saber més del grup de Sabadell. Angle es refugià a Gallifa on va redactar, per així dir-ho, el seu comiat de Gallot:
“Sabadell, la meva ciutat
Gallot, la realitat
Riutort, la confiança
Gabriel Mornay, l’ús de la matèria
Vladimir Slepian, la força de la voluntat
Els crítics d’art de Barcelona, la interpretació
Els periodistes i locutors, l’actualitat”
A primers de novembre de 1960, Angle retornà a París on romandrà fins el 1966 quan regressarà a Sabadell. Llavors abandonà l’avantguardisme i practicà un neofigurativisme marcadament personal. Joaquim Montserrat, Vila Plana i Bermúdez tornaren a la figuració. Només Alfons Borrell continuarà en l’abstracció i en un cert gestualisme. Gabriel Morvay va retornar a Sabadell entre 1970 i 1978 on, en un gran moment creatiu, treballà amb Angle al Taller de Sant Pau de Joaquim Montserrat. El març de 1979 se li va tributar un sopar de comiat al Bar Mundial, després del qual se li perd la pista. El 1986 es presentà sobtadament a París i retornà sense documentació a Sabadell. El 1987 fa la darrera exposició a la Galeria Quasar de la nostra ciutat. Mornay va morir, molt malalt, el 16 de setembre de 1988 a Sabadell. L’any 1995 l’Ajuntament li dedicà una plaça.
Bibliografia.
CAMPS, Jaume, CASTELLS, Marc i FERNÁNDEZ, Ana. El Grup Gallot. Museu d’Art de Sabadell, 1981.
JULIAN, Inmaculada. El grup Gallot de Sabadell (1960-1960). Actas del V Congreso Español de Historia del Arte, Barcelona, 1984.
SALA-SANAHUJA. Joaquim. Pensament i Producció Cultural dins Sabadell al segle XX, Eumo Editorial, Vic, 2000.