La inauguració ara fa 40 anys de l’Arxiu Històric de Sabadell a la Casa Ponsà, al carrer de la Indústria, resulta una bona excusa per resseguir la història d’aquest equipament i de l’edifici que l’allotja.  

Els orígens de l’arxiu municipal, en el sentit modern de la paraula, es remunten del  segle XVIII en la persona del metge Antoni Bosch i Cardellach qui, a banda d’historiador i cronista, elaborà l’any 1760 el primer inventari de la documentació acumulada des del segle XIV. La primera referència escrita a l’existència de l’arxiu data de 1558, en l’acta d’una sessió del Consell de la Vila. Bosch i Cardellach, secretari de l’Ajuntament entre 1791 i 1795, catalogà i compilà en vuit volums les actes del Consell de la Vila entre 1548 i 1747. Així mateix, reuní en 18 volums, correctament indexats, tota mena de documentació i correspondència oficial. Culminà la seva tasca, l’any 1795, amb un inventari de tota la documentació existent.

Durant la major part del segle XIX, el secretari municipal exercia la tasca d’arxiver-bibliotecari, encara que, en alguna ocasió, com fou el cas de Manuel Ribot i Serra, director de la conservadora Revista de Sabadell, li fou concedit el títol honorífic de “cronista i arxiver-bibliotecari”.

L’any 1880, després d’un llarg plet, l’Ajuntament de Sabadell es traslladà al convent de les Escoles Pies a la plaça Sant Roc. L’arxiu s’instal·là a les golfes de l’edifici on la documentació va anar augmentant extraordinàriament en un període de creixement econòmic i demogràfic de la ciutat. Tanmateix, fins al 1924, sent l’alcalde de la dictadura de Primo de Rivera Esteve Maria Relat, no es va crear la plaça d’arxiver que recaigué en mossèn Gabriel Clausellas Aymerich qui, en paraules de Josep Maria Benaul, que seria entre 1985 i 1991 director de l’arxiu, “fou el veritable organitzador de l’arxiu municipal dels nostres dies”. Clausellas amplià les dependències i els fons documentals i elaborà un sistema de classificació dels milers de documents molt efectiu que es mantingué fins al 1982.

La prematura mort de mossèn Clausellas al 1928 obligà a designar un nou arxiver en la persona del jove intel·lectual Miquel Carreras Costajussà que continuà amb la tasca del seu predecessor que exercí durant deu anys, fins al 1938, al final de la Guerra Civil, quan va ser cridat a files i morí en circumstàncies que no han estat aclarides.

La guerra va provocar pèrdues irreparables en aquesta matèria. Si pel bàndol republicà es destruïren molts arxius parroquials i biblioteques privades de prohoms de dretes, al gener de 1939, l’entrada de les tropes franquistes a Sabadell fou seguida per la destrucció dels rics fons documentals del Círcol Republicà Federal i de la Lliga de Catalunya.

La plaça d’arxiver no va ser coberta fins al 1942 amb el nomenament de mossèn Ernest Mateu Vidal, que exercí el càrrec durant 35 anys, fins al 1977. Mossèn Mateu creà l’arxiu fotogràfic, amplià notablement els fons que s’havien salvat dels desastres de la guerra i inicià la tasca d’adquisició d’arxius particulars. Així mateix, s’encarregà de l’acurada edició de les memòries de Bosch i Cardellach i les actes del Consell de la Vila entre els segles XV al XVII. L’acumulació de paper provocà la saturació de les velles dependències i la fragmentació dels fons en diversos edificis municipals.

La mort de mossèn Mateu al 1977 es produí en un moment de canvi polític, sota l’alcaldia accidental de Ricard Royo. De manera que es posposà la designació del nou arxiver al resultat de les eleccions municipals democràtiques. Mentrestant, l’arxiu es mantingué per la dedicació del funcionari Prudencio Puertas Ureña.

La qüestió de la lamentable situació de l’arxiu va ser plantejada, al 1978, per la delegació sabadellenca del Col·legi de Doctors i Llicenciats en Ciències i en Lletres a l’Informe de l’Arxiu Municipal de Sabadell, que feia una diagnosi del tema i apuntava algunes línies d’actuació per resoldre el problema. L’informe anava signat pels historiadors Josep Maria Benaul, Jordi Calvet i l’arquitecte Manel Larrosa, amb la col·laboració d’Esteve Deu i Andreu Castells, tots ells intel·lectuals vinculats al PSUC que mesos després, a l’abril de 1979, guanyaria els comicis locals per àmplia majoria en la candidatura liderada per Antoni Farrés Sabater.

La Casa Ponsà

Després de la llarga dictadura franquista, el 19 d’abril de 1979, Antoni Farrés fou investit alcalde de Sabadell. Un any més tard, l’1 d’abril de 1980, l’alcalde signava l’escriptura de compra de la Casa Ponsà, al carrer de la Indústria cantonada Concepció, de tres plantes i 2.500 metres quadrats, per ser destinada a les noves dependències de l’Arxiu Històric de Sabadell (AHS). Aquest mateix any es nomenà Andreu Castells director de l’arxiu amb la missió de dirigir la seva modernització i el trasllat a la mansió senyorial.

La Casa Ponsà va ser construïda al 1891 per l’arquitecte sabadellenc Gabriel Borrell Cardona (1862-1944) com a mansió senyorial de Francesc de Paula Ponsà i Cantí (1850-1901), regidor de l’Ajuntament, president del Gremi de Fabricants i de la Cambra de Comerç, industrial i banquer que fou mecenes del pintor sabadellenc Antoni Estruch Bros. Amb el mecenatge de Ponsà va pintar obres religioses de gran format, encara que és més conegut pels quadres Una manifestació obrera (1904) i L’Onze de setembre de 1714 (1907).

L’edifici presenta les característiques de finals de la Renaixença amb llindes i branques de pedra, dues torres, enteixinats neogòtics, vidres de colors, lluernes i espais amplis. Es coneix poca cosa de l`ús de certes estances i cambres de la mansió. S’han perdut, tret dels sostres, les pintures d’Antoni Estruch que decoraven l’escala principal o les del magnífic pati que envoltava bona part de la finca en forma de L.

Amb la mort del patriarca (1901), la família s’instal·là a Sarrià, que encara era un poble que Barcelona no s’havia annexionat. La residència sabadellenca va quedar com a casa d’estiueig i seu de la Banca Ponsà i Valls fins a la seva fallida l’any 1920.

La Casa Ponsà a la Guerra Civil i el primer franquisme

Setmanes després de l’esclat de la Guerra Civil, el 13 d’agost de 1936, el ple municipal acordà la confiscació de la casa Ponsà. Durant els tres anys següents es destinà a diversos usos. Primer, allotjà l’Escola de Formació de la Llar. Al desembre de 1937 s’instal·là un hospital militar i al final de la guerra fou utilitzada com jutjat militar. Durant els primers mesos de la postguerra fou habilitada com a presó, ja que la Presó Celular (ubicada al davant de l’actual estació de Renfe Centre) estava plena a vessar de presos polítics. Després fou tornada a la família Ponsà, que la llogà a diverses empreses com les dels Casas o Monràs.

De Patronat Municipal a Organisme Autònom

Per adequar l’edifici al seu nou ús com arxiu, s’encarregà un estudi inicial de rehabilitació a l’arquitecta Breatriu Llobet i s’executà el projecte de l’arquitecte municipal de Sabadell, Fèlix de Azúa Gruart, pare del novel·lista i assagista barceloní.

Per donar forma jurídica al projecte, el 16 de desembre de 1981 es constituí, sota la presidència de l’alcalde Farrés, el Patronat Arxiu Històric de Sabadell, amb uns estatuts aprovats al ple municipal del 28 d’octubre del mateix any. Per expressa voluntat de l’Ajuntament formaren part del Patronat, la Generalitat de Catalunya, la Universitat Autònoma de Barcelona, el notari-arxiver del districte judicial de Sabadell i el director de l’arxiu. També, es va donar entrada a entitats ciutadanes com el Col·legi de Doctors i Llicenciats i la Fundació Bosch i Cardellach. Posteriorment, s’incorporaren altres institucions.

El Patronat de l’AHS estava regit per una Junta de Govern i una Junta Executiva i el seu finançament a càrrec de l’Ajuntament de Sabadell, llevat de subvencions per activitats puntuals de la Generalitat. La primera Junta Executiva del Patronat de l’arxiu era la següent: Antoni Farrés (president), Andreu Castells (secretari) i els vocals Jordi Bonet (director general de Patrimoni Cultural de la Generalitat), Ramon Ramoneda (notari-arxiver del districte de Sabadell), Francesc Borja de Riquer (professor d’Història de la UAB), Manuel Mundó (director de les biblioteques de la UAB) i Joan Alsina i Giralt (director de la Fundació Bosch i Cardellach).

També, s’endegà la publicació de la revista semestral d’història Arraona, que comptà amb el suport del Banc Sabadell i de l’extinta Caixa de Sabadell, editada conjuntament amb el Patronat de Museus de la Ciutat. Així mateix, cada any des del 12 d’abril de 1983, quan fou inaugurat, s’edità una memòria anual.

Aquesta situació es modificà el 23 de desembre de 2004 amb l’aprovació definitiva pel ple municipal de la constitució i els estatuts de l’Organisme Autònom Local de Museus i Arxiu Històric de Sabadell, que integrà la gestió dels patronats dels museus municipals i de l’arxiu. L’Organisme Autònom Local és una figura, contemplada a la Llei de Bases de Règim Local, per realitzar la gestió directa, funcionalment descentralitzada, d’un servei públic propi sota la direcció estratègica, avaluació i control de l’Ajuntament.

L’Arxiu Històric de Sabadell disposa d’una biblioteca local amb més de 20.000 volums, una hemeroteca amb més de 2000 capçaleres de publicacions periòdiques, 6.400 cartells, 170.000 fotografies o una col·lecció de més d’un miler de pergamins. També, disposa d’una secció d’imatge i so amb filmacions i gravacions històriques. D’altra banda, s’ha anat constituint en arxiu administratiu de l’Ajuntament amb documentació des de 1995. Així mateix, hi ha tres dipòsits climatitzats, llanes per a documents de gran format o mural. La seva capacitat total és d’uns 5.000 metres lineals.

La plantilla és d’onze treballadors, incloent administració, intervenció, serveis jurídics i neteja proporcionats per l’Ajuntament. La institució ha estat dirigida per Andreu Castells (1980-1985), Josep M. Benaul (1985-1991), Miquel Casademont (1993-1994), Albert Taulé (1994-1997) i, des de 1997, per Joan Comasòlivas.

Bibliografia

BENAUL BERENGUER, Josep Maria. Primera guia de l’Arxiu Històric de Sabadell.  Patronat de l’AHS, 1990.
CASTELLS, Andreu. Sabadell, informe de l’oposició. El franquisme i l’oposició sabadellenca (1939-1976). Ed. Riutort, Sabadell, 1983
DD.AA. Arxiu Històric de Sabadell. Inauguració de la nova seu. Patronat de l’AHS, 1983

Foto portada: la Casa Ponsà entre 1936-1939. Autor desconegut (AHS)

FES-TE SUBSCRIPTOR!

Si t’agrada iSabadell, ajuda’ns a créixer i fes-te SUBSCRIPTOR. A més, tindràs avantatges exclusius.

Consulta AQUÍ els avantatges i FES-TE SUBSCRIPTOR ARA, AQUÍ.