La trajectòria de les principals famílies de l’oligarquia local permet resseguir les principals nissagues sabadellenques. Va estar originalment formada pels propietaris rurals de la petita noblesa i els paraires de la llana que experimenten un imparable procés d’ascens social des del segle XVI

Les primeres referències escrites al castell d’Arraona, la parròquia de Sant Feliu i el mercat i la vila de Sabadell daten del segle XI formant part del feu propietat de la família noble dels Claramunt. L’any 1054, Bernat Amat de Claramunt va vendre el feu d’Arraona a Guillem Bernat d’Òdena, d’una poderosa família aristocràtica, vinculada als comtes de Barcelona, amb castells i terres a Òdena, d’on era originària, Catllús, Molsosa, Pontons i Segur.

Els Òdena posseïren aquest feu fins a la mort d’Elisenda, besneta de Guillem Bernat, al voltant de l’any 1230, quan passà a mans del poderós llinatge dels Montcada fins el 1366 quan fou comprat per la reina Elionor de Sicília, esposa del rei Pere III, i passà a formar part del patrimoni i jurisdicció de la Corona d’Aragó (més info: ‘La vila reial‘).

Devem a Miquel Carreras Costajussà una relació del que anomena “famílies sabadellenques notables”. Pels escassos documents d’aquest període, sabem que, a les acaballes del segle XII, construïren casa pròpia a la vila de Sabadell, que creixia al voltant del mercat, Pere Rossa, Pere Sibiula i un tal Llobet. A més, esmenta d’altres llinatges com els Clasquerí, senyors de Castellar però molt influents a Sabadell, els Saltells i els Rosseta, aquests darrers considerats “la més antiga família noble de nostra ciutat”.

Les fonts documentals són més abundants al segle XIII. Tot i que s’ignora si es tracta de famílies que ja estaven aposentades a Sabadell o que s’instal·laren per aquella època a la vila. Carreras cita els Ajac, Alda, Bossagors o Ferrer de Bossagors, Botet, Mir, Ergemir, Ermenart, Martina, residents a Mas Martina prop de la Cobertera, Oromir, Sa Joura, Sa Muntada, Sibiula i Solvany. Algunes d’aquestes nissagues van tenir una llarga trajectòria; d’altres, desaparegueren ràpidament. Alguns d’aquests llinatges com els Bossagors, Botet, Mir, Sa Joure i Sa Muntada donaren noms als carrers del Pedregar Baix, destruïts durant les reformes de l’alcalde Josep Maria Marcet.

Les primeres dades precises sobre la població de Sabadell daten del segle XIV, arran de l’ordre de les Corts de Cervera (1359) de fer el foratge o cens de la població a totes les viles del país. Llavors la unitat de mesura era el recompte de les llars de foc del municipi que, a Sabadell i Castell de Arraona, sumaven 162 focs que, multiplicats per cinc persones, dona la xifra de 810 habitants.

Velles i noves aristocràcies

En aquest període es formà a la vila un nucli aristocràtic de les categories inferiors de la noblesa; alguns aposentats des de feia temps com els Togores feudataris del senyor principal, el castellà d’Arraona. La segona família per importància eren els Rosseta, propietaris del forn de puga i la notaria. Una filla dels Rosseta va casar-se amb el cavaller Huguet de Requessens que va venir a viure a Sabadell. La quarta família nobiliària eren els Des Far, també coneguts com Llançà, que provenien de Santa Coloma de Marata, s’establiren com a procuradors del castell d’Arraona. Els Des Far van emparentar, per via matrimonial, amb els Mir que havien anant prosperant.

Altres famílies importants foren els Burriana, que s’instal·laren a Sabadell a començaments del segle XIV al carrer Nou que, amb el pas del temps, prengué la denominació de aquesta família. Altres llinatges notables que llavors es radicaren a Sabadell van ser els Marquet i els Rifós, dels quals s’ignora la seva procedència. Pel contrari, s’extingí la nissaga dels Sa Muntada, una branca de la qual va traslladar-se a Barcelona i l’altre es va fondre amb d’altres famílies per matrimonis. El mateix succeí amb els Sa Joura que es fongueren amb els Marquet. En sentit contrari, altres llinatges com els Solvany o Argemir es mantingueren.

El segle XV fou un període molt turbulent marcat per les guerres civils, les insurreccions camperoles (remença) i les epidèmies de pesta. Tot i que no hi ha dades certes sobre la població de Sabadell, dels foratges ordenats per les Corts Generals de 1456 i 1460 s’aprecia un descens de la població que es situaria entre els 500 i 600 habitants.

Segons la documentació disponible, a inicis de la centúria, es mantenien les quatre famílies nobles més importants de la vila: Togores, Rosseta, Des Far i Requessens, però en el curs d’aquest segle s’extingiren.

L’any 1401, l’enemistat entre els Togores i els Rosseta va estar a punt de provocar una guerra privada que va poder ser aturada per la intervenció del procurador de Barcelona. El darrer dels Rosseta fou Bernat Ramon, que morí a mitjans del segle XV, una de les seves filles va casar-se amb Joan Pons de Papiol. Els Requessens s’extingiren cap al segon quart de la centúria. Les propietats i bens dels Togores, aclaparats pels deutes, passaren a mans de la família noble dels Terré. Els Des Far marxaren de Sabadell a la segona meitat del segle, com els Martina que figuren com a nobles al cens de Barcelona de 1454.

D’altra banda, la família dels Marquet va anar prenent importància. Aldonça, filla de Galceran Marquet, va contraure matrimoni amb el senyor Lluís de Meca qui va aportar com a dot de les núpcies la coneguda com a Casa Meca, on residiren durant 300 anys, fins que el seu descendent, Antoni Cortès d’Andrade, marquès de Ciutadilla, va donar-la a les Escoles Pies, l’any 1816, per instal·lar una escola o ara hi ha l’Ajuntament de Sabadell. De les velles nissagues sabadellenques continuen els Argemir, Ferrer, Rifós o Solvany, d’altres com els Botet i Ermenard s’extingiren.

En aquest segle s’aposentaren dues famílies cridades a tenir una gran rellevància en la vila. Aquest és el cas dels Feu qui amb els anys posseiran la masia que porta el seu nom i arribarien a la noblesa. El primer d’ells fou Pere Feu, fuster, natural de Santa Eulàlia de Ronsana. Al primer terç del segle XV, Bernat Duran, nascut a Terrassa, s’establí a la vila com a ferrer amb taller propi. Ràpidament prosperà, acumulant propietats. El seu matrimoni amb la pubilla dels Oromir al 1436 revela la celeritat amb que va ascendir entre les grups socials més influents de la vila (més info: ‘La nissaga dels Duran‘).

L’ascens dels paraires

A diferència de la centúria anterior, el segle XVI fou d’un gran creixement demogràfic i pau. A començaments del segle, la vila comptava amb uns 600 habitants, l’any 1592 ja eren un 1.200 o 1.300 veïns; és a dir, s’havia doblat la població.

A parer de Miquel Carreras, les causes d’aquest creixement radiquen en l’èxit de les manufactures tèxtils. L’any 1559 es constituí el Gremi dels Paraires i el 1586 la Confraria dels Teixidors (més info: ‘Els orígens de la indústria llanera‘). Una prosperitat que va atraure la immigració d’Occitània i França que fugia de les Guerres de Religió i la fam provocada per les males collites. A Sabadell, s’establiren molts dels denominats despectivament gavatxos procedents de Foix, Tolosa, Agen, Limoges, Cahors, Gers, Tours, Orleans, Angers i Sens que trobaren feina a la vila com teixidors, paraires, pagesos o paletes.

Llavors les principals famílies de l’aristocràcia de la vila eren els Meca i els Calders, successors dels Rosseta, i s’establiren a Sabadell dues famílies nobles: els Amat i els Estrella o Estela. El primer dels Amat fou Joan Miquel qui, provinent de Palou, s’instal·là a la vila a mitjans del segle per administrar els bens que els Rosseta havien empenyorat, el més il·lustre dels seus descendents fou l’arquebisbe Fèlix Amat. El primer dels Estrella, fou el cirurgià, Joan d’Estrella, amb el seu fill, l’historiador i geògraf, Joan Cristòfol Caldet d’Estrella desaparegué la família. Al segle XVI s’instal·laren a Sabadell d’altres famílies que amb el temps esdevindrien importants com ara els Turull o Fontanet.

A diferència de la centúria anterior, el segle XVII va estar marcat per les guerres amb França per la possessió del Rosselló, l’increment del bandolerisme i les pestes de 1607, 1624, 1631, la gran pesta 1649-52 i la de 1657. Malgrat aquestes turbulències, la població va mantenir-se estable. L’any 1704 es comptaven 234 famílies o focs que representaven uns 1.117 habitants. A parer de Carreras, el caràcter cada cop més manufacturer de la vila podria explicar que algunes famílies nobles marxessin.

Al final del segle només restaven tres llinatges de l’aristocràcia: els Calders, els Meca i els Amat. Els dos primers en un moment d’esplendor i el darrer en decadència i dedicat al comerç. Cap a finals del segle, els Feu aconseguiren el títol de noblesa del qual Pau Feu va ser el seu primer titular. També, va ser el moment de consolidació del poder dels Duran que ostentaren la presidència de la Confraria de Sant Antoni, patró dels traginers.

D’altra banda, en aquesta centúria s’instal·laren a Sabadell algunes famílies que serien molt importants en el futur com ara els Puigjaner, que compraren el Mas Canals de Junqueres que batejaren amb el seu cognom i donaria nom a un barri de la ciutat, els Casalí, Salt, Formosa, Rojas o Pujades, aquestes dues darreres famoses pels metges Jaume Pujades i Pau Rojas catedràtics a la Universitat de Barcelona.

El Segle de les Llums

Acabem aquest breu periple al segle XVIII, el darrer de l’Antic Règim, abans de la Revolució liberal e industrial que destruiria les estructures de la societat estamental i amb l’aparició de les primeres famílies burgeses de fabricants com els Turull o Casanovas, Gorina. Donen matèria per una altra entrega d’aquest secció.

Aquesta centúria, acabada la Guerra de Successió (1714), fou relativament pacífica, sense guerres que assolessin la vila que va doblar la seva població. L’any 1709 es comptaven 1170 habitants que el 1789 ja eren 2.210. En les dècades finals del segle XVIII, l’oligarquia local estava formada pels hisendats i pagesos rics i els paraires en un procés d’imparable ascens econòmic i social, sovint vinculats entre ells per aliances matrimonials.

Josep Maria Benaul i Lídia Torra -citant les memòries de Bosch i Cardellach- esmenten a Narcís Casalí, Onofre i Joan Vila, Feliu Sardà, Joan Anton Borrell, Pau Turull i Maties Sales com els “principals”, les “cases més visibles”, els “patricis” o les “persones més hacendades” de la vila. El segle XVIII ha passat a la història com el Segle de les Llums, per la difusió de les idees de la Il·lustració que desembocarien en la Revolució francesa (1789). En aquest període, descollen dos intel·lectuals il·lustrats sabadellencs: el metge e historiador Antoni Bosch i Cardellach, nascut el 1758 i l’arquebisbe i filòsof Fèlix Amat, nascut el 1750.

Bibliografia

ARGEMÍ RELAT, Mercè. D’Arraona a Sabadell. El naixement d’una vila al voltant d’un mercat medieval (segles XI-XV). Amics de l’Art Romànic de Sabadell, 2010.
BENAUL, Josep Maria i TORRA, Lídia. El gremi de paraires i la vila pagesa i artesana dins El Gremi de Fabricants de Sabadell, 1559-2009. Fundació Gremi de Fabricants de Sabadell, 2009.
CARRERAS COSTAJUSSÀ, Miquel. Elements d’història de Sabadell. Edicions de la Comissió de Cultura, Sabadell, 1932.

Foto portada: el Casal dels Meca, una de les principals nissagues sabadellenques, abans del seu enderrocament en 1899.