L’auditori de la Fundació Bosch i Cardellach, a l’antiga Biblioteca de la Caixa d’Estalvis, ha estat dijous passat l’escenari de la presentació “informal” del volum Els fronts infinits. Andreu Castells Peig (1918-1987), obra pòstuma de l’historiador Josep Maria Benaul que no va poder acabar-la al morir el passat 28 de setembre del 2020.
L’acte va reunir a aquelles persones que, d’una manera o una altra, han contribuït a la publicació d’aquesta obra de gran format, amb 320 pàgines, bellament il·lustrada i amb una selecció d’excel·lents fotografies. Tots ells han estat obsequiats amb un llibre que serà posat a la venta el proper Sant Jordi.
Glòria Dalmau, directora de la Fundació Bosch i Cardellach que Benaul va dirigir fins al seu traspàs, ha pres la paraula per explicar que aquest llibre va ser el darrer encàrrec del seu amic Josep Maria, Pep, Benaul quan, l’agost de 2019, se li diagnosticà un càncer d’estomac i la notícia esfereïdora que li quedava un any de vida. Un encàrrec que “pesava com una llosa” i que ha trigat cinc anys en materialitzar-se. Per a fer-ho va constituir-se una comissió formada per Josep Casamartina, Glòria Dalmau, Plàcid García-Planas, Quim Góngora, Manel Larrosa i Andreu Segura.
Així mateix, Dalmau ha agraït a Marc Castells i Amaya Benaul les facilitats per accedir als arxius dels seus pares, a Andreu Segura pel seu gran treball en la tria de les fotografies, a Àngel Uzkiano per l’acurat disseny gràfic i als patrocinadors de l’obra que figuren a la contraportada del llibre.
Andreu Castells: referent i intel·lectual
Acte seguit, ha pres la paraula Manel Larrosa, arquitecte i regidor d’Urbanisme amb Antoni Farrés, que ha explicat que l’idea de Benaul d’escriure la biografia d’Andreu Castells arrenca del 2018 quan es complia el centenari del seu naixement. Larrosa ha explicat que va conèixer a Castells a inicis de la dècada dels 70 -”un moment màgic”- quan ell i altres joves com Pep Benaul, Glòria Dalmau, Esteve Deu, Jordi Calvet… tenien 20 anys. Castells comptava llavors uns 50 anys i els separava una diferència d’edat de 30 anys.
Per aquests joves Andreu Castells no només era un referent de la lluita antifranquista, que havia viscut la Segona República i la Guerra Civil, sinó un “intel·lectual”, el referent contrari del que llavors representava la Fundació Bosch i Cardellach a les darreries de la dictadura franquista. Larrosa ha subratllat el gran valor del fons gràfics d’Andreu Castells que mereixerien ser exposat.
L’acte ha conclòs amb la intervenció del periodista Plàcid García-Planas. Ha explicat que ell no va conèixer a Castells, però sí a Josep Maria Benaul amb qui va començar a fer amistat quan va ser director del Memorial Democràtic. Visiblement emocionat, ha evocat la “trucada impressionant” que va rebre de Benaul per informar-li del càncer. Llavors va intensificar-se la seva amistat. Benaul va demanar-li que formés part de la comissió encarregada d’acabar la biografia de Castells que va sentir com el “millor premi” que podria haver rebut. García-Planas ha lloat la capacitat d’anàlisi i síntesi del seu amic, així com la seva “integritat intel·lectual insubornable”.
Tant García-Planas com Dalmau, que ha tancat el breu acte, s’han referit a l’esquela funerària que el mateix Benaul havia deixat dissenyada abans de morir i que finalitzava amb ‘I Prou’. Molt emocionada, Dalmau ha recordat les darreres paraules: Ara me’n he d’anar.
Obra coral
La biografia s’estructura en dues parts. La major part del llibre va ser redactat per Benaul i ha estat acabat per Ricard Mas (arts gràfiques), Esteve Deu (activista i historiador), Josep Casamartina i Manel Larrosa (la brega del Museu d’Art), Josep Maria Ripoll (obra literària inèdita) i Manel Larrosa (l’Andreu a l’Arxiu Històric).
La primera part de l’obra, escrita per Benaul, està dedicada als orígens familiars, infantessa i joventut d’Andreu Castells i consta de set capítols des del seu naixement l’any 1918 fins al final de la Segona Guerra Mundial (1945). Aquí podem resseguir la seva trajectòria vital en els anys de formació, la seva vocació artística com a pintor, el seu compromís polític, la seva experiència al front a la Guerra Civil, la duresa dels primers anys de la postguerra sota el franquisme o la seva amistat amb l’escultor Manel Hugué.
La segona part, titulada Desplegament d’una personalitat polièdrica, consta de vuit capítols que ens permeten conèixer la seva implicació com a pintor en l’art modern enfront la misèria cultural del franquisme, l’aventura de la revista Riutort o la publicació de L’Art sabadellenc, una obra monumental en quatre gruixuts volums; però, també, de la seva subjectivitat, del seu nuviatge, matrimoni i paternitat.
La biografia continua amb els seus treballs majors com a historiador: Las Brigadas Internacionales en la Guerra de España i els sis volums de Sabadell, informe de l’oposició, una obra de referència obligada per a la historiografia local.
Així mateix, se’ns explica la seva àrdua brega per la democratització del Museu d’Art i la seva tasca com a refundador de l’Arxiu Històric de Sabadell, a la casa Ponsà, del qual biògraf i biografiat foren directors. El llibre finalitza amb un mostra de l’obra literària, inèdita i desconeguda, de Castells com ara el pas del diari a la novel·la, poemes i altres textos.
Deixeble i mestre
Aquesta monumental biografia d’Andreu Castells ens permet no només conèixer la seva complexa personalitat com artista, impressor, historiador, activista, militant…sinó accedir als ambients polítics i les sensibilitats culturals de Sabadell durant els anys de la llarga dictadura franquista que foren el teló de fons de la seva vida.
D’altra banda, que Benaul fos l’impulsor d’aquesta obra, suggereix una reflexió sobre els fils de continuïtat i discontinuïtats entre el mestre Castells i el seu deixeble i biògraf, a cavall entre dues generacions.
Bibliografia
BENAUL BERENGUER, Josep Maria. Els fronts infinits. Andreu Castells Peig (1918.1987), Fundació Bosch i Cardellach, Sabadell, 2025.
Foto portada: presentació del llibre Els fronts infinits, de Josep M.Benaul, la biografia d’Andreu Castells. Autor: D.Jiménez.