La merceria Casa Traveria ha rebut un doble premi recentment: el Premi Nacional del Comerç i Premi Nacional als Establiments Comercials Centenaris. L’empresa familiar va emprendre el camí fa més de 140 anys i compta amb cinc generacions darrere el negoci. El premi “és un homenatge als nostres avantpassats”, assegura Mariona Pons.
Tothom qui camina pel centre pot observar un aparador de fusta amb un tendal vermell on hi ha escrit Casa Traveria. Un local clàssic de la ciutat, entre el Passeig de la plaça Major, davant l’antic sortida de la plaça Major, i el carrer de la Palanca. Dins d’aquella botiga hi trobem la Roser Canals, la Mariona i la Silvia Pons. La Roser, que enguany ha fet 90 anys, forma part de la quarta generació encarregada de continuar el negoci de fils i tel·les.
“Ja de ben petites, la Sílvia i la Mariona jugaven a embolicar i fer regalos. De fet, ja diuen que un dels objectius que s’ha de tenir a la vida és treballar d’alguna cosa que et faci feliç i a la Casa Traveria ho són”.
Aquest dilluns, el Govern de la Generalitat ha entregat els Premis Nacional del Comerç i Premi Nacional als Establiments Comercials Centenaris. El president de la Generalitat, Salvador Illa, i el conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, han estat presents a l’acte i han guardonat als premiats, entre d’altres a l’empresa sabadellenca.
“És un homenatge a tots els nostres avantpassats i a la lluita que continuem tenint dins del comerç. També a la voluntat, l’alegria i la il·lusió que hi posem”, afirma Mariona Pons.
A banda de la merceria, el negoci també ven complements, bijuteria, articles pels cabells, mitges i mitjons i un llarg etcètera d’articles. Segons Pons, si hi ha un factor que ha sigut determinant a l’hora de portar el negoci i cabdal per mantenir-lo durant 144 anys “és l’estima”.
“El factor clau és l’estima. T’ha d’agradar estar amb la gent. Nosaltres tota la vida hem viscut amb els avis i quan els diumenges fèiem els dinars familiars tots junts, els avis i els pares es quedaven xerrant a dalt i nosaltres baixàvem a la botiga. Jugàvem a botiguetes i ho apreníem com un divertimento, un dia una feia de clienta i l’altra de venedora”, recorda.
És molt difícil trobar un establiment que faci tants anys que estigui a Sabadell i el fet de ser únics en el sector els diferencia de la resta. Respecte a això, Pons comenta que “les generacions encara volen estar darrere al taulell” i per adaptar-se als nous temps “estem molt amb contacte amb els nostres clients i escoltem el què necessiten”. A l’hora de comprar també “mirem el que la gent ens demana”.
PUBLICITAT
PUBLICITAT
Com en totes les empreses, durant tants anys s’han de viure per força males etapes. En el cas de la merceria Casa Traveria també va patir l’etapa de la Covid i asseguren que “vam tenir molta por”. Pel que fa a l’establiment, ha anat canviant al llarg dels anys i s’ha hagut d’anar adaptant als temps.
“Segons ens explica la mare, la botiga era la meitat del que tenim ara. L’única entrada era la porta lateral i només teníem dos aparadors al voltant. Això és el que hem vist a les fotos. Era una petita merceria on també es venia el sabó a granel, la perfumeria i l’atenció primària al client. Aquest és el record que en tenim pel que els nostres avantpassats li van explicar a la meva mare i ella a nosaltres”, comenta Pons.
Un dels grans canvis de l’era actual és l’aparició i consolidació de les xarxes socials. La venedora ha comentat “que n’estem molt pendents per conèixer les noves tendències. Es tracta, al cap i a la fi, “d’estar pendents”.
Foto de portada: Mariona Pons, Roser Canals i Sílvia Pons, a la Casa Traveria. Autor: M.G.
