La notícia de ser els escollits per pronunciar el pregó d’aquesta Festa Major 2014 va agafar els components de la Companyia de Teatre AlGalliner per sorpresa.
“Ens van citar a una reunió a l’Ajuntament i en principi pensàvem que tindria alguna cosa a veure amb la funció dels Tres Tristos Traumes i quan ens van dir que seríem els pregoners ens va fer molt de respecte i alhora no ens ho acabàvem de creure, perquè mai hem pensat que fóssim prou ‘importants’ perquè ens encarreguessin una cosa així- ens diuen els quatre membres de la companyia: Òscar Castellví, Albert González, Marc Rius i Xavi Salavert-.
El consistori ha volgut aprofitar l’esdeveniment del desè aniversari de la companyia per retre un homenatge global al món escènic de la nostra ciutat, que tants noms il·lustres ha donat al teatre català i que, en la seva vessant amateur, és més viu i fort que mai, amb entitats i sales que ofereixen setmanalment una programació extensa i variada. Just després del pregó s’oferirà un espectacle teatral, coreogràfic i musical dirigit per Carles de la Rosa, Montse Argemí i Francesc Membrives, protagonitzat per nens i joves de diverses escoles de teatre i música de la ciutat.
Albert: Tot i que som molt joves (entre 28 i 29 anys), ho entenem com una manera de reconèixer la nostra petita trajectòria, i alhora com un reconeixement al fet que des de ja fa molts anys col·laborem amb la Festa Major fent activitats com visites guiades, obres de teatre… Sempre ens hem implicat molt amb la ciutat, ens estimem Sabadell, hem crescut teatralment a l’Estruch, estem presents a molts esdeveniments com Nadal, Sant Jordi, la Salut… En resum, sempre intentem animar la gent a viure la cultura de la ciutat. De fet, hem ‘empalmat’ el 30 Nits i les lectures dramatitzades del més d’agost amb la Festa Major. No hem tingut ni una setmana de descans pel mig!
Òscar: La nostra implicació amb Festa Major ve de molt lluny! No només per temes teatrals, sinó que la nostra primera feina va ser treballant com a auxiliars als concerts del Parc Catalunya, a les barres servint begudes, i desprès com a tècnics.
Albert: I a la paella popular col·locant cadires! Fa molts anys, sí…”.
L’encàrrec del pregó suposa la cirereta del pastís pels joves membres de la companyia, amb la qual porten un 2014 ben carregat de sorpreses i esdeveniments. Entre d’altres, han estat finalistes del premi BBVA amb Els Justos, s’han encarregat de les sessions de dramatúrgia al Museu del Gas els mesos de juliol i agost, rebudes amb gran èxit de públic i crítica, han impartit diversos tallers de teatre per adults, que reprendran a la tardor, i acabaran l’any amb la representació de Tres Tristos Traumes, el seu primer títol, al Teatre Principal, el proper dimarts 4 de novembre.
Ens podeu fer cinc cèntims de com serà el pregó ? És difícil fer un pregó a quatre veus?
Òscar: No podem desvetllar gaire, l’hem escrit entre els quatre a partir d’una pluja d’idees. El procés d’escriure’l ha estat molt maco, ens ho hem passat molt bé pensant coses. De fet, ha estat molt divertit crear el text junts, fins ara no ho havíem fet mai, sempre partíem de textos ja existents o escrit per un de nosaltres sol.
Albert: Bàsicament volem que la gent s’ho passi bé, i convidar-los a gaudir de la Festa. És moment d’estar contents i oblidar els mals rotllos de la resta de l’any. Donar-li un toc popular i divertit i arrencar la festa major amb ganes. I intentem acostar el pregó als joves.
Òscar: Serà un pregó amb una mica de teatralitat, no volem fer un pregó convencional, sortir a llegir un text i prou, sinó quelcom diferent, amb una mica d’humor, sense pretensions, i amb algunes sorpreses… Ho hem enfocat com un homenatge al món del teatre sabadellenc. Una mica d’sketch-espectacle a quatre veus, partint d’un guió base però molt viu i gens encarcarat… o almenys és el que pretenem!
Albert: En resum, es respirarà “galliner” !
I com va caure la notícia a casa vostra ?
Òscar: Jo he de confessar que el meu pare em va dir que d’alguna manera ja s’ho esperava, degut a l’aniversari de la companyia.
Marc: Per mi al principi va ser una mica contradictori, perquè no considero que siguem prou mediàtics, potser és una elecció una mica sorprenent pel públic, i no sabia com reaccionaria la gent, però a casa em van animar molt a tirar endavant i ara estic amb una gran il·lusió. La veritat és que l’important no és el pregoner, sinó el pregó en sí, i volem fer un pregó que la gent recordi molt de temps. Si ho aconseguim, ja estem satisfets.
Albert: Per nosaltres també és una oportunitat per donar-nos a conèixer fora de l’àmbit teatral.
De debò no us havíeu imaginat mai fent el pregó?
Marc: No, mai! Jo sí que havia pensat algun cop en poder actuar a l’espectacle inaugural, però el pregó, no. I de fet em sap greu que els darrers anys per temes de feina me’ls he perdut quasi tots, però almenys el del 2014 el recordaré sempre.
Xavi: Jo tampoc m’ho esperava gens, de fet el 5 de setembre em tocava treballar tot el dia a l’Apolo – fent de tècnic de La Ratonera, el text d’Agatha Christie que torna aquesta tardor a la cartellera- i he hagut de reorganitzar-me el dia!
Porteu uns mesos molt intensos. Quins plans teniu per l’any vinent ?
Xavi: Sí, és cert que els dos darrers anys no hem parat de fer coses com a companyia! Tenim la sort que amb AlGalliner no ens hi guanyem la vida sinó que és la companyia amb la qual fem les coses que ens agraden, quan ens agrada i quan ens va bé, sense hipoteques.
Albert: Ara el repte immediat és poder portar Els Justos a Barcelona. I la representació al Principal dels Tres Tristos Traumes, és clar.
Òscar: No hem d’oblidar que el món cultural està patint molt, així que aprofitem per demanar a la gent que, tot i saber l’esforç que representa per a molts, els que puguin i vulguin no deixin de venir a veure els Tres Tristos Traumes. Són uns ‘monòlegs dialogats’ de tres actors, amb molt humor i que en el seu moment van agradar molt.
Xavi: Jo torno a ser el director, com fa deu anys –els altres tres membres de la companyia es reparteixen els tres únics papers de l’obra- en aquella ocasió tenia 18 anys i també penso que es notarà l’evolució en aquests deu anys, com hem avançat cap a la professionalitat. La veritat és que dels quatre, sóc el més tímid i el que tinc menys experiència com actor, però quan actuo (Els Justos, Els músics de Bremen, o La Volta al món en 80 dies, per mencionar alguns títols) m’ho passo molt bé.
I apart de fer el pregó, com gaudireu la Festa? A quines activitats no hi faltareu, com espectadors?
Albert: A mi m’agraden molt els espectacles itinerants, i els concerts. El que passa és que com sempre estem actuant ens perdem moltes coses. Aniré al Correbars, a Barraques i al concert de Txarango, aprofitaré dilluns per fer alguna visita als edificis patrimonials… La veritat és que els últims anys sí he pogut anar als pregons, com el d’Eli Carnicé l’any passat.
Òscar: Jo també seré al Correbars, a Barraques i a Txarango! Però realment fins ara he gaudit molt estant fent coses a darrere.
Xavi: Concerts I Barraques, perquè allà ens trobarem amb els amics de la Joventut de la Festaire!
Marc : Doncs, més o menys igual. Correbars i Barraques.
Val a dir que la companyia, a més de pregoners, estaran a càrrec de les visites teatralitzades a la Companyia d’Aigües (C. Concepció), el diumenge 7 i dilluns 8; i al Museu del Gas diumenge 7 al matí amb l’exposició temporal dedicada a Ramon de Baños.
Per acabar, ens diuen: “No volem deixar-nos d’agrair al públic, sense el qual no seríem res, a les nostres famílies pel seu suport constant, a Joventut de la Faràndula i molt especialment a l’equip de Contracorrent, a la nostra escenògrafa Mercè Luchetti i a l’Arnau Espejo, encarregat de tot el suport audiovisual perquè gràcies a ells, que han treballat molt i molt bé per nosaltres i sense els quals no haguéssim arribat on som ara”.
