A finals d’agost de l’any 2016, el sabadellenc d’origen andalús Antonio Martos va prestar declaració per videconferència davant la jutgessa argentina que volia esbrinar les causes de la mort del seu germà Cipriano l’any 1973, quan tenia 30 anys. Era el primer cop a Catalunya que un familiar de víctima mortal del franquisme declarava davant la justícia internacional. Un procés iniciat l’any 2010 demanant empara a la justícia argentina per investigar els crims del franquisme.
La declaració de Martos va remoure un fosc crim que aquest setembre de 2023 complirà mig segle. Detenció, enverinament, tortura i mort d’un antifranquista. Tot amagat a la família i sepultat per la transició. Sense repercussions pels autors. Ni reparació. El llibre Caso Cipriano Martos. Vida y muerte de un militante antifranquista, del periodista Roger Mateos, va donar més repercussió als fets i a la lluita. L’Ajuntament va inaugurar l’any 2019 una plaça en record de Cipriano, a la Plana del Pintor. L’obra Molotov, que explica el seu cas, va deixar petit el Principal el passat mes de maig.
Malgrat que els responsables de la mort de Cipriano sortiran indemnes, a finals de 2022 la Generalitat va començar el procés per exhumar de Cipriano i treure’l de la fossa comuna. El mes de gener es van trobar restes compatibles amb l’ADN a la fossa comuna. Sense la denúncia d’Antonio, i la seva perseverança, no hauria estat possible.
Si vols votar per Antonio Martos, o per qualsevol dels altres quatre finalistes del Premi Sabadellenc de l’Any 2022, pots fer-ho ‘AQUÍ i ARA‘. Entre tots els participants a la votació, sortejarem una nit d’hotel amb sopar i esmorzar a l’ hotel Sant Roc de Solsona, cortesia de Kareba Viatges, col·laboradora habitual de l’iSabadell.
