Pol Gibert Horcas va néixer a Sabadell fa 33 anys i actualment resideix a La Creu Alta. Té una diplomatura en Empresarials, un màster de Relacions Internacionals i en Gestió pública. Viu en parella i és pare d’una filla de dos anys. És diputat des del 2015 i ha treballat a diverses comissions parlamentàries.
En el curs de l’entrevista s’aborden diverses qüestions relatives a la valoració dels resultats electorals, les perspectives i tasques del seu partit en aquesta legislatura. També, respon a diverses qüestions referides a la relació entre el món municipal i el govern de la Generalitat en la seva doble condició de parlamentari i regidor de l’Ajuntament de Sabadell.
Des de quan milita al PSC i quins motius li va impulsarà ingressar en el partit?
Milito al PSC des del 2008, per un motiu quasi de decantació. Era activista universitari a diferents nivells estudiantils. A l’acabar els estudis superiors, vaig decidir que volia seguir vinculat en aquests eixos. Vaig mirar quines ofertes polítiques hi havia sobre el taulell per poder continuar amb aquesta implicació i aquí vaig decidir entrar al PSC.
El PSC ha aconseguit ser la força més votada del país, però no ha pogut trencar la majoria absoluta independentista. Quina és la seva valoració dels resultats electorals?
La meva valoració és molt positiva. El PSC venia d’un resultat de 17 diputats i de 16 i 17 en dues eleccions consecutives. Fer aquest salt qualitatiu de ser quarta força a primera és un pas molt important. A més del resultat en sí, crec que reivindica una nova etapa, en la qual molta gent ha decidit que és necessari passar pàgina i provar una cosa nova després de 10 anys del mateix. Aquesta proposta ha tingut una acollida majoritària en la ciutadania. El 14-F, si no immediatament, és el principi d’una nova etapa.
Al seu parer quins motius hi ha darrera la insistència de Salvador Illa de presentar-se a la investidura, quan no té els suports necessaris per aconseguir-ho. Potser per a vostès pesa el precedent de Ciutadans?
El que ens pesa més és intentar que hi hagi una alternativa al govern actual. I no per un tema de cadires, sinó pel deure moral que tenim d’oferir una alternativa a aquest país. Durant la campanya electoral vam dir molt clarament el que volíem nosaltres, confrontant el nostre projecte amb el que hi havia fins ara. Crec que hi ha molts temes sobre la taula que requereixen resposta i que no s’estan donant des de fa 10 anys. Hi ha situacions recents, alhora molt gràfiques i molt lamentables. L’absència a la SEAT del govern de la Generalitat és un exemple clar del que no podem permetre’ns. Això fa que nosaltres estem fins al últim moment per intentar oferir aquesta alternativa. Farem el que podrem, encara que això no depèn de nosaltres, per tal que hi hagi una alternativa a aquest govern. Per què això ja sabem com va acabar. De fet, el president Torra va voler avançar les eleccions perquè no anava enlloc. Ens sembla que repetir dues vegades el mateix error no és el més intel·ligent.
Què pensa de la proposta dels Comuns que el PSC doni suport des de l’exterior a un govern format per ERC i els Comuns?
M’ha sorprès molt dels Comuns, no d’ERC que com és normal opta a la presidència de la Generalitat. Amb els Comuns governem en diversos llocs i el normal seria fer aquest oferiment a la primera força d’esquerres d’aquest país. Fer al revés i oferir-li a la segona em fa preguntar-me sobre el que estan fent ben bé el Comuns. Durant la campanya els Comuns havien proposat un tripartit amb ERC que nosaltres veiem poc viable amb un programa que no compartim en molts temes i en l’eix nacional.
Què respondria a aquells que sospiten que podria haver un cert canvi de cromos entre ERC i els socialistes, en el sentit que ERC donés suport al PSOE a Madrid a canvi que el PSC recolzés a ERC a Barcelona?
Els fets estan demostrant que això no hi és. De fet, escoltaven ahir al portaveu d’ERC al Congrés dels Diputats posant en tensió la relació amb el PSOE i dient que no tot seria igual. Aquí és veu que no hi ha cap tipus d’acord per res.
ERC va firmar un paper que en comptes d’aïllar a Vox aïllava al PSC per evitar qualsevol alternança que pogués haver. Els fets desmenteixen aquesta possible teoria.
Què esperen de la mesa de diàleg entre el govern espanyol i el nou govern de la Generalitat? Hi ha alguna possibilitat d’acords, atès que d’entre les forces independentistes només ERC creu en aquesta taula de diàleg?
Cal recordar que, en l’anterior edició de la mesa de diàleg, hi va anar el president Torra i els consellers de Junts. En aquell moment hi eren a la mesa de diàleg. Si algú no vol dialogar haurà d’explicar per què. En la política actual no dialogar està penalitzat, segurament. Als polítics ens escullen per dialogar i arribar a acords i consensos en benefici de la majoria. Si algú no vol optar a asseure’s en una cadira per parlar amb altres, haurà d’explicar molt bé per què. La mesa de diàleg segueix vigent, la taula continua parada. Falta que els comensals hi vulguin anar. El nou govern de la Generalitat serà benvingut per a parlar dels temes que hi han. Nosaltres tenim sobre la taula els 44 punts amb reivindicacions concretes per Catalunya i estem disposats a treballar en aquesta línia.
És vostè partidari de l’indult als presos del procés?
Aquest és un debat complex. Hem de posar en una balança les resolucions judicials, doncs s’ha de respectar el que diuen, i a l’altra la tramitació que s’està fent de la petició d’indults que han fet diverses entitats i particulars. Veurem com acaba aquest debat. Vull veure com es fonamenta i com l’acabem abordant.
El supòsit més probable és que el PSC passi a l’oposició. Com pensen enfocar la seva tasca parlamentària?
Intentarem ser el màxim d’útils possible -això ho hem tingut sempre molt clar- quan teníem 17 diputats també ho fèiem. Intentar portar les demandes de la Catalunya real al Parlament i que tinguin una veu important que així serà perquè tenim molts més diputats. Intentar incidir sobre les mancances que tingui el govern.
Preparar una alternativa clara amb un govern quasi paral·lel on es pugui veure clarament la diferència entre la seva gestió i la que faríem nosaltres. Ara, hi ha un govern que es preocupa per una sèrie de coses que a la majoria de gent no li afecten en el seu dia a dia. Per contra, tenim molta gent amb moltes mancances en serveis públics, en l’àmbit laboral, en economia… Són temes que el govern sembla no prioritzar i que per a nosaltres són absolutament prioritaris. Per tant, posarem sobre la taula aquesta contradicció.
Com hem dit moltes vegades, no volem deixar a ningú enrere a la sanitat, a l’educació, al treball o d’altres elements vitals per la recuperació econòmica o la vacunació. Sembla que aquest govern, quan parla de pactes, es refereix a altres coses, no parla d’aquests temes. Això és el que nosaltres volem contraposar per demostrar que hi ha una alternativa en condicions per governar Catalunya.
En aquestes eleccions hi ha hagut un relleu en l’hegemonia en els blocs en que està dividida la política catalana. En el bloc independentista, ERC ha superat per una petita diferència a Junts; en el bloc constitucionalista el PSC ha superat clarament a Cs. Quins han estat els motius del relleu en l’hegemonia en el constitucionalisme?
Crec que la ciutadania va votar, en les eleccions del 2105, en una clau molt concreta que era independència sí o no. Llavors Cs va aglutinar el vot del no, ben clarament. Això sense saber quin era el seu programa, més enllà del no a la independència. Ara, amb la pandèmia que ens afecta directament, amb la crisi econòmica que estem vivint, les realitats també canvien. La gent vota en funció del moment.
Davant l’actual escenari, la nostra alternativa és molt més sòlida. No només diem no a la independència, sinó que tenim un programa complet de govern de no deixar a ningú enrere, de reactivació econòmica, de vacunació… Una proposta molt més solvent liderada per una persona amb l’experiència de dirigir un ministeri en un moment molt complicat, amb una trajectòria de persona serena en moments convulsos, també un bon professional.
Crec que aquesta combinació de programa i candidat ha fet que molta gent hagi vist en la nostra candidatura una proposta en la que es pot confiar. Sobretot, insisteixo, en ser útils. La ciutadania ha vist que Cs no va ser útil en el seu moment. Van tenir molts diputats, un magnífic resultat, però per fer res. Davant d’aquesta poca utilitat, la ciutadania ha buscat una opció política que pugui ser útil per solucionar els seus problemes.
Pensa continuar compaginant les seves tasques de regidor i parlamentari?
Sempre dic el mateix, en el moment que vegi que no són compatibles, per qualsevol circumstància, deixaré alguna de les dues tasques. Em sembla que és el que s’ha de fer. La meva generació no ha vingut a fer política eternament sinó a exercir un servei públic durant un temps i després tornar a la etapa civil, com dic moltes vegades. Si veig, en algun moment, que les dues responsabilitat no són compatibles ho deixaré, perquè la ciutadania és mereix persones que s’hi pugin dedicar.
Què li ha aportat l’experiència de governar una gran ciutat i alhora exercir d’oposició en el Parlament de Catalunya?
Ha estat molt enriquidora. La combinació d’aquest doble barret permetia fer d’enllaç en diferents temes i transportar temes del món municipal al Parlament. Tot i que he experimentat un cert punt de frustració, ja que les demandes sabadellenques porten molts anys sobre la taula i et trobes amb una majoria en el Parlament amb el vot en contra de moltes reclamacions de coses que Sabadell necessitava. Sí que m’ha aportat una visió de realisme, del dia a dia municipal, de la necessitat imperiosa de molts ciutadans. També, amb la tramitació més lenta, més garantista del Parlament que de vegades xoca amb els tempos. Hi ha demandes molt immediates que al Parlament li costa molt donar una resposta ràpida. Això independentment de les majories que hi hagin, que evidentment poden dificultar projectes i propostes de Sabadell que no veuen la llum perquè el govern de la Generalitat no vol actuar.
Més enllà de Sabadell, crec que hi ha una desconnexió molt important entre la Generalitat i el món municipal. Diria que independentment dels colors polítics. Aquesta preocupació, en diferents ocasions que he tingut oportunitat d’estar com representant municipal, és molt compartida. La Generalitat no està pels problemes dels ajuntaments i del món municipal. Això malgrat que els ajuntaments estan fent de trinxera davant de molts problemes, assumint moltes vegades competències que no són seves i més en aquests temps de pandèmia. La Generalitat sembla que s’ha retirat del món municipal, deixant de prestar alguns serveis que eren bàsics, contractant, sempre sense donar els diners, la gestió de molts temes. Aquest és un problema que tenim com a país. Elegim un govern de la Generalitat per exercir al màxim les seves competències. Això és un tema compartit per molts companys del món municipal i que ens preocupa.
Com a diputat sabadellenc quines accions pensa emprendre per solucionar algunes de les reivindicacions històriques que la ciutat té plantejades amb la Generalitat com ara el deute econòmic reconegut de 2,7 milions d’euros, la residència geriàtrica del sud, la situació de l’Hospital Taulí o les rondes de circumval·lació?
És trist que alguns d’aquests temes s’arroseguen com a mínim des de fa més de 10 anys. Hi una part de déjà vu, de constantment de plantejar una i una altra vegada aquests temes i que no es solucionin.
Nosaltres hem intentat fer una cosa diferent en aquesta campanya electoral com ha estat oferir a totes les forces polítiques de la ciutat un pacte per la salut amb quatre punts molt concrets per intentar aterrar els debats. Retornar l’oncologia pediàtrica al Taulí, una voluntat majoritària del ple municipal; reobrir el consultori de Poblenou, fer una intervenció sobre el Taulí que està infrafinançat i més en temps de pandèmia; finalment, el paper dels CAPs a Sabadell que estan patint retallades de serveis. Es tracta de quatre elements molt concrets que poden aglutinar a la gran majoria de sensibilitats polítiques de la ciutat. Hem vist que això no ha estat acollit per moltes forces polítiques, però crec que hem de fer alguna cosa d’aquest estil. Estic segur que els diputats sabadellencs que hi ha al Parlament s’estimen la seva ciutat, s’estimen els seus serveis públics i els volen defensar fins i tot per a sobre de les seves sigles.
Hi ha qüestions com la de la residència del sud que el govern municipal ha intentat buscar solucions, però sense que la Generalitat s’hi vulgui posar. Vam fer propostes durant la campanya i molts partits no han dit res sobre aquest tema.
El tema del consultori de Poblenou clama al cel. No té cap explicació tècnica, és una decisió purament política que deixa a un barri abandonat al marge de la sanitat pública. Això em sembla absolutament intolerable.
Hi ha altres qüestions de model de fons que hem de discutir. Per què s’han de retirar els pediatres dels CAPs de proximitat? Això és un model de fons? És una retallada encoberta? Aquest debat no l’hem tingut. Com aquestes temes hi ha molts més. Les rondes són un element fonamental com parlem de competitivitat, d’accés. Una proposta que tampoc ha estat debatuda en el marc de la Generalitat.
Hem de fer l’esforç, com representants sabadellencs i de la comarca al Parlament, de poder posar-nos d’acord en alguns temes. I demanar als qui formin part de la majoria de govern que exerceixin la seva influència a favor de la ciutadania i no per protegir els seus partits a la Generalitat. Això ho hem vist molt aquí, a Sabadell. Si el meu partit governés jo ho faria sense cap mena de dubte. Això haurien de fer els diputats que tinguin l’oportunitat de fer de corretja de transmissió entre els partits de govern a la Generalitat i Sabadell.
Més informació:
Juli Fernàndez (ERC): “Volem ser el partit hegemònic de la Catalunya sencera”
Xavier Pellicer (CUP): “Com partit anticapitalista, som una anomalia política a Europa”
Joan García (Cs): ”Hem de recuperar bona part del vot perdut”
