Xavier Pellicer Pareja, nascut a Sabadell el 14 de gener de 1983, actualment resideix al barri de la Creu de Barberà, però ha viscut durant molts anys a la Creu Alta. És llicenciat en Sociologia per la UAB i té un grau de Dret a la UOC. Viu en parella i no té fills.
Pellicer figurava en el número 4 de la llista de la CUP per la circumscripció de Barcelona. Conversem amb ell sobre el paper decisiu que tindrà la seva formació en aquesta legislatura i sobre les seves prioritats polítiques.
Des de quan milita a la CUP i quin motius van portar-lo a ingressar en el partit?
Vaig ser simpatitzant des del 2005, però militar amb el carnet del partit des del 2012 aproxidament. La CUP és l’expressió institucional de l’esquerra independentista, on feia bastant anys que militava i aquest era un espai més de treball.
A quines organitzacions de l’esquerra independentista militava abans de la CUP?
Estava a Can Capablanca, a l’Assemblea d’Okupes, a l’Assembla pel dret a un habitatge digne, a la Plataforma Antifeixista, al Moviment Popular de Sabadell i Alerta Solidària des del 2003.
Quin va ser el procediment per ser candidat a les llistes de la CUP?
Les assemblees locals, un any abans de les eleccions, proposen noms per conformar les llistes. A partir d’aquí es crea una comissió de treball com a CUP i es va parlar amb les persones que s’han proposat des de les assemblees locals. A partir d’aquí es van confeccionant les llistes en funció de les possibilitats i voluntats de la gent que s’ha proposat. En el meu cas, m’havien proposat algunes assemblees locals, es va traslladar al grup de treball de llistes i jo vaig manifestar que em veia en condicions, força i ganes d’anar a la llista. Em vam preguntar si volia anar en els llocs de sortida on tens possibilitat de ser diputat electe. Vaig respondre que cap problema i que estava a disposició de l’organització.
Vostè ha estat darrerament portaveu d’Alerta Solidària. Quin aprenentatge ha estret d’aquesta experiència?
A Alerta Solidària he viscut la intensitat de la militància que estàs fent. Hi ha persones que depenent de la teva feina poden o no entrar a presó. Estàs fent campanyes per la denúncia de situacions repressives molt dures, tant per famílies com a persones que estan en presó preventiva o en altres acusacions que de vegades queden en res, però de vegades, no.
Ha estat l’aprenentatge de veure les conseqüències de la repressió i com funcionen els aparells de la judicatura i de l’Estat i com matxaquen cada dia a activistes anònims i anònimes que de vegades no tenen cap mena de referència i rellevància i passen sense pena ni glòria a nivell social quan estan en situacions repressives molt dures.
També, un aprenentatge important és com la repressió marca les lluites polítiques i com en molts casos ha destrossat projectes socials, reivindicacions i moviments. Ha estat l’aprenentatge de com fer-hi front des d’un nivell molt petit, a petita escala, a nivell de lluites de barri, del territori, laborals. És a dir, com intentar fer front a la repressió i als efectes que té no només a nivell individual, que també són importants, sinó sobretot a nivell col·lectiu.
En aquestes darreres eleccions la CUP ha passat de quatre a nou diputats. A quins motius atribueix aquest creixement?
Han estat diversos motius. És una qüestió complexa. En primer lloc, la CUP té un espai de vot polític consolidat i més o menys estable arreu del territori, al voltant de les 200.000 persones. En segon lloc, crec que hi hagut un element d’un plantejament polític després d’un cicle de desgovern absolut per part de la resta de partits independentistes i que la CUP ha fet una aposta per avançar. És el que nosaltres diem el nou cicle. En tercer lloc, crec que la proposta és bona, té molt sentit polític en aquest moment i pot aportar moltes solucions a curt i llarg termini. Una proposta que té recorregut per créixer tant en l’àmbit social, en el model com l’àmbit de l’autodeterminació.
La seva formació es proclama anticapitalista, però els seus resultats són més aviat minsos als barris obrers i el gruix dels seus vots provenen dels districtes de les classes mitjanes. A què atribueix aquest fenomen? Tenen plantejada alguna estratègia per modificar aquesta situació?
Aquí parteixo de mirar en perspectiva els resultats d’un partit anticapitalista no només en el marc de la Comunitat Autònoma de Catalunya, sinó d’Europa.
Som una anomalia a nivell polític. Hi ha pocs partits que es declarin anticapitalistes que tinguin aquests resultats, aquesta força i aquests suports en alguna societat europea. Aquesta força i aquest suport sobretot prové del teixit organitzat. On hi ha més mobilitzacions i més lluites és al final on tenim més suports, més enllà del resultat electoral. És obvi que la implantació de la CUP és molt desigual com, per exemple en el cas de Sabadell, amb resultats molt diferents. Crec que això és atribuïble a aquesta major desestructuració social de certes zones de la ciutat.
Això en part respon a la pregunta de com revertir-ho. Es tracta d’anar més enllà d’aquesta voluntat de presentar-se a les eleccions, contribuir a que la societat estigui al màxim d’organitzada i el teixit social estigui al màxim de fort. És aquí on la CUP té força, pot donar veu a les lluites i on hi ha camp de creixement.
L’actual composició del Parlament de Catalunya permet la formació d’un govern independentista o d’un govern d’esquerres. Quina és la seva preferència?
La nostra anàlisi electoral és que l’independentisme ha guanyat i s’ha consolidat i que alhora hi ha hagut un gir cap a l’esquerra. Per tant, pensem que a la propera legislatura ha de venir marcada per aquestes dades que, com hem dit sempre, per a nosaltres són indestriables. Per què?
Pensem que difícilment poden haver polítiques socials que vagin a l’arrel dels problemes o garanteixin drets socials o col·lectius en el marc autonòmic i estatal actual. Alhora veiem que, en aquesta configuració de govern d’esquerres o govern independentista, no hi ha els números per fer un govern d’esquerres.
No hi prou partits, més enllà de les etiquetes que facin polítiques d’esquerra que tinguin la voluntat de governar i en el marc aquest de no limitar-se a la realitat autonòmica i per tant de poder garantir drets. Per exemple, veiem la política del PSC respecte a l’habitatge, no només a nivell d’Estat, sinó a l’anterior legislatura que no va mostrar-se favorable a la llei de regulació de lloguers que ara s’ha mostrat efectiva per reduir l’impacte de la pujada de preus. A partir d’aquí, la nostra preferència és situar-nos en aquesta legislatura en una posició que ens permeti ser centrals i referencials per condicionar al màxim les polítiques del govern que surti, en l’àmbit del rescat social i d’avançar en el conflicte polític amb l’Estat per trobar-hi alguna resolució.
Entenem que la millor configuració per fer-ho, l’espai per treballar, és ERC, Comuns i Junts amb qui més coses tenim en comú amb aquestes tres forces tant en l’àmbit social com en el nacional.
Vostè forma part de la delegació que està negociant la composició de la mesa i la presidència del Parlament, així com la formació del govern. A diferència d’altres legislatures, ara estan disposats a formar part dels òrgans de direcció de la Cambra, així com del Govern de la Generalitat. Quins són les motius d’aquest canvi de criteri? Quines són les seves condicions per a fer-ho?
De fet, nosaltres al 2017, al principi, ja vam manifestar la nostra voluntat per entrar tant a la Mesa del Parlament com al govern si era necessari per dur a terme polítiques que podien generar una certa repressió. Aquest enfocament no és nou. Aquí va haver dos elements. D’una part, que no se’ns volia i no es contemplava aquesta opció per part dels partits que estaven al govern. D’altra, no hi havia un interès per la part comunicativa de manifestar que la CUP tenia aquesta voluntat. Parlant amb Carles Riera, que ha compartit aquestes dues legislatures, em traslladava que era un element que no s’havia diferenciat i que portaven una línia molt més similar del que aparentment semblava.
En els darrers mesos s’ha posat molt èmfasi en les coses que ja dèiem i nosaltres també l’hem posat. Ara, posem aquest èmfasi perquè veiem una situació absoluta d’estancament, de desgovern, una triple crisi en l’àmbit sanitari, ecològic i social, que s’hi afegim la crisi de resolució del conflicte nacional, és una crisi brutal. També, perquè pensem que, des de la modèstia de la nostra força, podem encapçalar o impulsar un avenç per una altra banda. És a dir, per l’esquerra i un avenç en una altra manera de fer les coses respecte al desgovern que hi ha hagut als darrers anys i de l’incapacitat de sortir d’aquest cul de sac.
Nosaltres anem treballant en base a dues qüestions: les nostres propostes programàtiques i l’enfocament de legislatura que està molt lligat a aquestes propostes programàtiques. Què vol dir això en la constitució del Parlament? Vol dir que hem de tenir en compte la retallada de sobirania que patit el Parlament a través dels tribunals, de l’autocensura i a través de les ingerències de l’Estat.
És necessària una mesa del Parlament que pugui fer front a aquestes situacions i garantir que es puguin produir debats sobre tot. Més enllà de l’àmbit simbòlic que pugui garantir les debats sobre els àmbits materials que es consideri i legislar sobre el que el Parlament consideri sobiranament.
D’altra banda, la irrupció de Vox ens preocupa enormement. Això requereix una posició clarament antifeixista i de sortir al pas de qualsevol discurs d’odi al Parlament. Nosaltres fem totes aquestes propostes tant a Junts com ERC i als Comuns i els traslladem la nostra voluntat que si cal dur la batuda a la mesa del Parlament i fer-ho a través de la presidència. En cap cas com una línia vermella, sinó com una proposta d’enfocament de la legislatura. Això ho acompanyem de més coses. D’un pacte antifeixista, que estem treballant amb aquestes tres forces i a més amb el PSC, que hem volgut treure del focus de la negociació. Pensem que s’ha de construir un cordó sanitari contra l’extrema dreta i impulsar aquest acord en què s’està treballant en un decàleg per fer front a l’extrema dreta en la propera legislatura. A més, ho acompanyem en una sèrie de propostes polítiques i de negociació entorn a la mesa, si s’ha de fer una reforma del reglament per impedir els discursos d’odi o impedir situacions com que els diputats de Vox que s’ha negat el document respecte a les agressions masclistes que es firma quan ets diputat i tota una sèrie d’elements per frenar aquestes qüestions.
A nivell més programàtic, volem sumar i fer anar cap al nostre riu a la resta de forces polítiques. Sabem que és complicat, sabem que podem tenir unes coincidències aparentment programàtiques amb els Comuns molt clares en alguns àmbits, tot que veiem la seva falta de voluntat de posar-se a treballar més allà de mirar per retrovisor al partit socialista. Amb Esquerra també veiem una sèrie de coincidències importants i hem començat a treballar a nivell programàtic tot i que de limitat abast. Amb Junts la veritat que no hem pogut començar a parlar ni a treballar, perquè estan en un altre posició de parlar d’estratègia independentista que, a nosaltres ens sembla legítima i en podem parlar, però que ha d’anar acompanyada d’altres elements que a nosaltres ens semblen fonamentals per abordar els propers anys.
Per tant, estem veient quins elements programàtics podem situar de fons: reforma fiscal i renda bàsica en l’àmbit de la sanitat, de l’habitatge, de la transició ecosocial i reindustrialització… I partir d’aquí veure l’enfocament d’aquesta legislatura. Pensem que tot això s’ha de fer i s’ha de treballar, però més a més pensem que si ha ingerències de tribunals que resten la sobirania per poder-ho fer, ens hem de plantar i hem de poder seguir per tirar-ho endavant. És a dir de sobirania en termes amples, més enllà de la qüestió nacional.
Potser és prematur, però quines conselleries demanarien si es decidissin entrar en el govern?
La pregunta és prematura. Això on va de cadires, ni de carteres, sinó de propostes polítiques i d’enfocament. És un tema ni tan sols ens hem plantejat. Sí que és cert que la candidatura ens ha mandatat per treballar en qualsevol rol en funció dels acords a que es pugui arribar, però això seria en una fase posterior -si arribéssim- que podríem parlar d’aquesta qüestió.
La CUP s’ha mostrat intransigent en la lluita contra la corrupció. En aquest sentit, posarien alguna condició per impedir que Laura Borràs, imputada per presumptes delictes de corrupció, ostentés càrrecs públics?
Ara mateix, en cap àmbit hem posat cap línia vermella. Hem plantejat una negociació absolutament oberta de proposar i que ens retornin propostes. Ni en l’àmbit de noms, ni en el de propostes polítiques. D’altra banda, hem situat a la resta de partits que han volgut parlar d’aquestes qüestions, què ens acosta i què ens allunya. Òbviament, certes figures que puguin vincular-se a polítiques de dretes en legislatures anteriors ens allunyen i ens fan pensar que encara que arribem a acords programàtics, dubtem de la veracitat d’aquests acords. Certs elements que poden interferir en aquestes figures, com el que comentava, també ens generen una sèrie de dificultats en poder creure en certes propostes i de donar suport a certs projectes.
Però no hem volgut entrar en una dinàmica de línies vermelles, sinó de diàleg i de propostes i contrapropostes. Al final, nosaltres som el peix petit dintre de l’independentisme i dins del Parlament som la cinquena força. Primer hem de veure quines propostes i quins plantejaments i a partir d’aquí valorarem. Potser arribarà un moment de posar línies vermelles, però ara no hem volgut plantejar la negociació en aquest sentit.
Al final a la nostra candidatura és la militància la que decideix, on marca aquestes línies i si les marca en persones i en propostes. Encara no estem en aquesta fase, però crec que és evident el que ens allunya i el que ens acosta i quines figures i quines motxilles ens allunyen de determinats projectes.
Afirma que són el peix petit, però fa dues legislatures que la CUP és la formació determinant en la formació dels governs. Com valora disposar d’aquesta capacitat de decisió?
Per nosaltres és molt positiu. És una qüestió essencial i fonamental si volem que el país vagi cap on plantegem i cap aquestes propostes i grans consensos entorn a polítiques de rescat social i de nou model de país així com en l’àmbit de l’autodeterminació. Òbviament, això té una contrapartida que és aquell mític i típic ‘pressing CUP’ que, en l’experiència dels darrers set o vuit anys quan la CUP va fer el salt de presentar-nos a l’àmbit de la Comunitat Autònoma de Catalunya, fa es visqui de manera diferent internament. A legislatura anterior érem determinants, però amb una força molt més minsa i en una situació en que se’ns va intentar arraconar des del primer moment. Ara som determinants amb una força doblada.
Som l’única força que es manté pràcticament amb vots i doblant i una mica més els resultats electorals amb una proposta molt clara i molt nítida que interpel·la no només a la resta de forces sinó a la societat. Per tant, això no només és bo, sinó que determinarà la propera legislatura.
Hi haurà moments en els què aquesta força podrà condicionar, perquè malgrat que aquesta legislatura es pugui enfocar com un nou embat democràtic, la resta de forces no ho vegin tant així i haurà moments en que malgrat es pugui parlar de taules de diàleg, que tindrà el recorregut que tindrà, el govern de l’Estat amb les polítiques que està fent tindrà el recorregut que tindrà. Per tant, hi haurà moments en que aquesta posició determinant pot generar condicions d’avenços socials i nacionals importants. Aquí ens estem intentant situar.
La CUP ha esta molt criticada per no condemnar els recents disturbis a Catalunya arran de l’empresonament de Pablo Hasél. Què contestaria a aquestes crítiques?
Per a nosaltres aquest element de la condemna o no condemna ho veiem més com un element de relat per intentar excloure d’aquest relat qualsevol explicació objectiva o material de perquè s’estan produint aquests fets. Així s’intenta no abordar el conflicte de fons sinó a més a més criminalitzar i perseguir les persones que s’estan mobilitzant per raons molt diferents i molt complexes. Algunes amb una voluntat política, d’altres per simplement per una necessitat d’olla a pressió, per dir-ho d’alguna manera. Nosaltres no volem entrar en aquesta dinàmica de condemna i de criminalitzar qualsevol tipus d’expressió perquè sabem què ve després d’això que és més criminalització i més persecució en comptes de buscar les causes estructurals d’aquestes imatges que preocupen en tots els sentits i que no poden no agradar. Es va intentar que hagi qualsevol tipus de mobilització i protesta. Això ja ho coneixem i ho hem patit en molts casos, no volem entrar en aquestes dinàmiques que tampoc aporten res. Ho enfoquem des d’aquesta responsabilitat que creiem tenir no només com a CUP, sinó com a la resta de forces polítiques per a trobar solucions de fons als motius d’aquestes protestes.
Vostè com a diputat sabadellenc quines accions pensa emprendre per solucionar algunes de les històriques reivindicacions del municipi amb la Generalitat com ara el deute econòmic, la residència geriàtrica del sud, la situació de l’Hospital Taulí o les rondes de circumval·lació?
Començant per l’àmbit de la sanitat plantegem, més enllà, de l’àmbit municipal és fer virar la sanitat cap a l’àmbit públic al 100 per cent en deu anys. Per tant, fer una remodelació absoluta pel que fa a la provisió, a la propietat, al govern i a tots els serveis entorn a la sanitat pública. Aquest és un element que té un impacte directe en el Taulí. Això acompanyat d’un pla de reforç a l’atenció primària i no exclusivament en l’àmbit de Sabadell, sinó de tota la comunitat. Pensem que per aquí hi pot haver solucions. Això també va vinculat a l’àmbit de les residències de gent gran que va inclòs en el que ha de ser la provisió de serveis públics. Així enfoquem aquest element des d’una perspectiva més general.
Altre tema que em sembla fonamental és l’habitatge. Per a nosaltres és un tema central i no només s’han de fer valdre les lleis que es van aprovar al Parlament en l’anterior mandat, sinó que s’ha d’anar més enllà. Per exemple, la reforma del que són els grans tenidors. No potser que hagi persones o empreses propietàries de deu habitatges i cinquanta locals que no siguin considerades grans tenidors que ara és el que contempla la llei. Aquí farem una proposta de solució de regulació del lloguer i d’expropiació de pisos dels quals Sabadell té una necessitat importantíssima.
Un tercer element fonamental i que nosaltres batallarem amb tot el que puguem és el tema de la renda bàsica universal. És un element de solució que pot portar un salt qualitatiu en les condicions de vida de les persones.
Es tracta d’elements que no tenen pròpiament una geolocalització a Sabadell, però que poden millorar les condicions de vida de la gent de la nostra ciutat. Hi ha altres elements vinculats al territori que poden ser fonamentals en el treball cap una transició ecosocial en la qual el Quart Cinturó i altres operacions semblants en l’àmbit del territori no tenen cabuda. S’ha de fer un replantejament des del punt de vista de la transició ecosocial.
Respecte a la qüestió de les rondes de circumval·lació, nosaltres enfoquem el tema des del punt de vista del treball que ha fet la Crida per Sabadell i les Candidatures Alternatives del Vallès de considerar el Vallès com una sola àrea metropolitana i amb una dinàmica pròpia al marge de la ciutat. Així no es tracta de plantejar el tema de les rondes, sinó de la mobilitat. Al meu entendre és molt més fonamental apostar per acabar tota aquella línia de ferrocarrils pel darrera cap a Castellar. De fet, les tres capitals del Vallès. Granollers, Terrassa i Sabadell, no estan directament connectades entre elles. Això sí que és un element fonamental a nivell de mobilitat. Hem d’estudiar com fer del Vallès una àrea metropolitana, mancomunar serveis i anar cap a la recuperació dels serveis públics i a més poder-los mancomunar. Jo crec en aquesta visió més comarcal i, en temes de mobilitat, potenciar el transport col·lectiu.
Entrevista al diputat:
Joan García (Cs): ”Hem de recuperar bona part del vot perdut”
