Miguel Quesada nascut a Sabadell l’any 1979 va ser atleta olímpic dels 800 metres a Atenes 2004 i Pequín 2008. Va tenir una projecció meteòrica: l’any 2001 participava a l’Europeu sub-23 i al cap de tres anys debutava als JJOO d’Atenes. Actualment entrena a un grup de joves atletes qatarins pels rodals de Sabadell.
Com van ser els teus inicis?
Vaig començar jugant a futbol aquí a Sabadell amb diferents equips com el Mercantil, el Campoamor i l’Espronceda. Quan estava fent el servei militar, vaig conèixer un esport que per a mi era desconegut fins aleshores i vaig veure que m’agradava i que me’n sortia prou bé. A diferència del futbol que és un esport col·lectiu, amb l’atletisme vaig veure que si se’m donava bé, guanyava. A partir d’aquest fet vaig veure l’oportunitat de demanar un permís de dos mesos a l’edat de 19 anys per venir a entrenar a la JAS ja que vaig conèixer un grup de persones molt encantadores que feien atletisme a les pistes i això va ser un reclam important per a mi.
Què significa Sabadell per tu?
Sempre dic que la gent reconeix el teu treball si sempre portes la teva ciutat -en aquest cas Sabadell- arreu del món. Amb l’Ajuntament sempre he tingut molt bones relacions. A més a més Sabadell és el millor lloc per entrenar ja que tens el riu Ripoll, pots anar a Can Deu i les pistes de Sant Oleguer que tenen una gespa excel·lent. Fa tres anys a Etiopia vaig conèixer el grup de l’atleta Dibaba, el seu entrenador va dir-me que no els hi va agradar Barcelona per entrenar ja que hi havia molta gent i només podies entrenar a les pistes. Vaig recomana’ls-hi Sabadell i des d’aquell moment cada any són uns habituals per aquesta zona. En definitiva a Sabadell sempre li estaré agraït més enllà dels avantatges que pugui tenir per la meva feina.
Quina zona t’agrada més de Sabadell?
Sóc molt del centre, i de la zona on visc que és gent també de pares andalusos i m’hi sento molt còmode.
Que t’agrada més per descansar el mar o la muntanya?
El que més m’agrada quan tinc vacances és el mar per descansar.
Quina música escoltes?
Sóc una mica antic pel que fa als gustos sobre la música, m’agrada molt U2 i Queen.
Quin és el teu plat predilecte?
No tinc un plat especial, m’agrada molt la pasta, encara que sembli estrany durant la meva etapa com atleta era el que més menjava i a dia d’avui encara em segueix agradant juntament amb un bon bistec.
Que significa la persona de Josep Molins per tu?
En definitiva és un educador, Josep Molins, m’ha donat molt així com jo a ell, crec que no ens debem res l’un a l’altre.
Quines qualitats s’ha de tenir per ser un bon atleta?
Penso que és una qüestió innata, l’atletisme et demana sobretot tenir bons tendons. Cal tenir molt bona condició física per poder ser un bon atleta.
Per les teves condicions físiques a on et senties més còmode?
A mi sempre m’ha agradat més competir a l’aire lliure. A la pista coberta tothom vol anar pel carril número u i és complicat accedir-hi degut a que està peraltat, en canvi a l’aire lliure tot és més fàcil ja que amb un moment pots anar tant pel carril número u com pel segon.
Què és més important, la condició física o la força mental?
Sense cap mena de dubte la força mental. Pots estar molt bé fisicament, però si mentalment no estàs bé de ben poc et serveix. Normalment els atletes a les grans proves arriben amb les condicions físiques bastant igualades, és per això que la força mental marca les diferències entre els atletes.
Has patit alguna crisi?
N’he patit bastantes, però sobretot el més important és saber competir si no estàs al 100 per cent. És molt important donar el màxim del que tinguis, jo he estat una persona que rares vegades m’he retirat. Sempre he après dels dies que les coses no han sortit com un espera, però com bé diuen, el que guanya és el que menys pateix, en canvi el dia que arribes l’ultim amb una marca dolenta aquest dia si que pateixes. Cal saber patir sobre la pista per sobreposar-te a les adversitats.
Quantes hores entrenaves?
Entrenava quatre hores diàries, dues hores pel máti i dues per la tarda. Feia dobles sessions de dilluns a dissabte i els diumenges només tenia una única sessió pel matí. He variat molt pel que fa als entrenaments ja que vaig començar a entrenar a Sabadell, després vaig anar a Sòria, vaig tornar a Sabadell i vaig acabar entrenant a Madrid.
Els teus millors resultats han estat 5è a l’Europeu de Goteborg a l’aire lliure i subcampió d’Europa a Birmingham en pista coberta. Quin et va fer més il·lusió?
Em quedo amb Goteborg, ja que era la primera vegada que arribava a una final, i tot i no competir bé a la final, era la primera vegada que guanyava unes semifinals. Vaig valorar més positivament guanyar unes semifinals a l’aire lliure -que hi ha més nivell- que la medalla de Birmingham. Per nivell dels corredors i l’ambient a les grades, em quedo amb Goteborg. Birmingham va ser molt bonic però no hi havia tant nivell com a Goteborg.
Quin dels dos JJOO dels quals vas participar et va agradar més?
Vaig viure els jocs olímpics de manera molt diferent pel que fa a Atenes i Pequín. Per mi Atenes, com suposo que molts atletes que per primera vegda participen a uns jocs olímpics, tot era molt nou i a la vegada especial. En canvi a Pequín ja tenia més experiència i estava molt més concentrat en competir. Em quedo amb els JJOO de Pequín per l’organització i per la sort de poder estar a la cerimònia d’obertura i de clausura que va ser molt espectacular. Em va sorprendre el tracte que vaig tenir amb Rafel Nadal, una persona molt propera i extrovertida.
Què en penses d’Usain Bolt? Serà capaç de batre la seva pròpia marca de 9,58?
Usain Bolt és el millor esportista que ha donat la història de l’atletisme. sense cap mena de dubte. Penso que el límit se’l marca ell mateix. Fa uns mesos estava fatal, però fa uns dies ha tornat i ha estat capaç de fer 9,87 per tant ha demostrat que quan treballa fort és capaç de tot. Crec que aquest any tornarà a ser campió del món. Penso que pot baixar dels 9,58 però ja ho ha guanyat tot i la motivació ja no és la mateixa que quan va començar. Després de Rio si torna a guanyar 100, 200 i 4 per 100 metres es relaxarà. Crec que per fer els 400 metres requereix un entrenament específic i no tinc gaire clar que estigui disposat a fer-ho.
Què en penses de les últimes notícies de dopatge que esquitxen a la IAAF?
Crec que són rumors, ja que estem en periode electoral a la IAAF, i penso que són filtracions en contra de l’actual president. Des del meu punt de vista, els atletes pasem molts i molts controls antidopatge, i crec que això queda pal·lès amb la gran difcultat a l’hora de destronar un rècord mundial, en d’altres disciplines potser si que no hi ha tants controls i és per això que és més fàcil batre els rècords.
Quina opinió tens del doble campió olímpic i mundial David Rudisha?
A mi m’agradava més l’atleta Wilson Kipketer ja que tenia més classe que Rudisha. Amb Rudisha no he tingut la sort de competir contra ell, ja que quan ell va començar va coincidir quan jo em retirava. És un corredor de força, el seu ritme de cursa és elevat, si la cursa transcorre a un ritme baix pateix. Des del meu punt de vista no té tanta classe com Kipketer. A dia d’avui Rudisha no està passant un bon moment de forma i Nijel Amos que va quedar segon a les passades olimpíades, pot provocar-li seriosos problemes a l’atleta kenyià.
Perquè és tan difícil plantar cara als atletes kenyates i etíops?
Sobretot per la disciplina que tenen, es prenen l’atletisme com una manera de viure, diferent a la d’espanyols i europeus. Ells volen sortir del seu país i saben que tenen qualitats físiques i viuen a 2.000 metres. Per exemple, si veus entrenar a Dibaba a les sis del matí, ja està entrenant amb el seu grup, aquí a Espanya és impensable això. No crec que els africans en aquestes disciplines siguin genèticament millors que els europeus. En canvi en proves de velocitat penso que els jamaicans genèticament si que tenen unes músculs més explosius i fibres més ràpides.
Actualment com és el teu dia a dia?
Ara mateix estic a l’atur, pels matins ajudo a un grup de nois de Qatar a entrenar, cada matí em llevo a les set del matí vaig a entrenar amb ells i a les 10 del matí ja he acabat. Aprofito per estudiar anglès ja que m’agraden els idiomes. Estem en un país d’incultura esportiva. La millor sortida després d’estar a la èlit és treballar a una botiga d’esports.
Foto portada: Miguel Quesada, després de l’entrevista. Autor: David B.
