ARTICLE D’OPINIÓ
Carmel Montllor. Responsable Política Municipal PSC Sabadell
Aquests dies han sortit als mitjans de comunicació locals diversos articles referents a la compra a Naturgy, per part de l’Ajuntament, de l’edifici de l’antic Museu del Gas i al darrer ple municipal es va presentar una moció d’En Comú Podem, que no va ser aprovada i que demanava la seva cessió gratuïta per incompliment del conveni signat el 2006.
Aquest conveni establia que l’empresa construiria i gestionaria el Museu del Gas en un cèntric edifici de la seva propietat, requalificat de residencial a cultural, i que com a contrapartida l’Ajuntament li requalificaria també un antic magatzem situat al carrer Buxeda de 12.195 m² amb el següent desglossament: 3.470 m² de sòl residencial, 225 m² de viari, 2.500 m² de places i jardins i 6.000 m² d’equipament educatiu.
Si analitzem amb més detall la història del Museu del Gas de Sabadell, inaugurat el 2011 i clausurat el 2018 de forma unilateral per Naturgy, podem trobar dos errors imputables a la gestió municipal:
- En el conveni del 2006 no es van concretar els anys que hauria d’estar obert el museu, per la qual cosa cal aplicar la Llei 40/2015 de Règim Jurídic del Sector Públic, publicada l’octubre del 2015 i amb data d’aplicació un any després, que fixava un període màxim de quatre anys des de la seva entrada en vigor per adaptar els convenis que no tenien establerts els anys de vigència. Aquest termini va finalitzar l’octubre del 2020.
- El museu es va tancar el 2018 sense que es presentés cap reclamació en el període fixat per fer-ho.
A partir d’aquí hi ha dues opcions clares per poder instal·lar en aquest edifici el nou Museu d’Història, Mostraris Tèxtils i col·lecció de vestits Antoni de Montpalau, que és el projecte del govern municipal:
- Iniciar un plet per aconseguir la cessió gratuïta de l’edifici amb arguments ètics (multinacional del sector energètic amb molts beneficis) i jurídics, qüestionant l’aplicació de la Llei 40/2015. Els plantejaments ètics són el principal avantatge, però cal tenir present que la major part de les actuacions en aquest àmbit corresponen al govern central, mitjançant mesures de control econòmic i reassignació de beneficis via impostos, i que aquests plantejaments no tenen validesa jurídica en el procés que es vol iniciar a Sabadell. Quant a desavantatges, n’hi ha dos d’importants: la dilació de qualsevol reclamació portada als tribunals i la consistència legal de voler defensar la no aplicació en aquest cas de la Llei 40/2015. En relació amb l’argumentació que l’Ajuntament ja ha pagat el preu de l’edifici amb la requalificació del magatzem del carrer Buxeda per tenir ara dret a demanar la seva cessió gratuïta, s’ha de considerar dos aspectes addicionals importants, que juguen en contra: primer, Naturgy va renunciar a un benefici rellevant acceptant la requalificació del cèntric edifici de la plaça del Gas, passant de residencial a cultural, i segon, la requalificació del magatzem del carrer Buxeda originava un guany significatiu per a la ciutat, perquè del total de 12.195 m², revertien al municipi 8.725 m² en forma de vials, places i jardins i equipament educatiu. Per cert, després de tots aquests anys el projecte continua pendent i el magatzem de Naturgy segueix en el mateix lloc.
- Plantejar la compra de l’immoble a un preu “ajustat i raonable”. Aquesta opció presenta dos avantatges destacables: aconseguir la propietat d’un edifici modern condicionat ja com a museu, amb el consegüent estalvi, i posar en marxa el nou museu en un temps relativament curt. Crida l’atenció que amb tots aquests precedents, que són ben coneguts, una part de l’oposició s’hagi posat a discutir la compra de l’edifici abans de conèixer el preu i les condicions, determinants per adoptar una bona decisió. En aquest sentit, val la pena recordar que aquesta oposició va estar implicada en la mala gestió d’aquest tema durant el “govern quadripartit”, que l’esmentat govern va fer operacions de compra a preus força elevats en operacions poc eficients (edifici de l’Artèxtil) i que és un risc entrar en processos judicials llargs i incerts, que no sempre acaben bé i que moltes vegades impliquen el deteriorament irreversible de l’immoble.
Des del meu punt de vista la millor opció és la de compra i per poder opinar amb més arguments, cal esperar a conèixer el preu i rebre les explicacions pertinents, quan les condicions del preacord entre l’Ajuntament i Naturgy ho permetin.
Foto portada: exterior del Museu del Gas, fa un temps. Autor: David B.
