Tal i com havia avançat la setmana passada, en aquesta ocasió parlaré d’un tema que, més enllà de l’interès merament polític d’alguns i personal d’altres, finalment s’ha anat desinflant fins el punt que, tot just un any després, els mateixos mitjans de comunicació nacionals que titulaven com a presumpta trama de corrupció, avui reconeixen que no hi ha cap prova de cobrament de comissions i es centren en converses, insinuacions, estils i sortides fora de to bàsicament.
Dic això perquè, des del primer moment, he defensat el que molts, per no dir tots, sabíem, que no es tractava més que d’una història interessada que acabarà posant a tots i a tothom al seu lloc. Però un any després i resolts molts dubtes i incògnites em pregunto: després del mal polític i, especialment, el mal personal fet als regidors del PSC imputats, a l’avui exalcalde de Sabadell, Manuel Bustos, i als seus amics i familiars, ara què? Us convido a tancar els ulls ni que sigui per un minut i a rumiar com us sentiríeu si vosaltres haguéssiu estat les víctimes d’aquesta història recambolesca, si tot el que heu anat construint al llarg de tants anys, a base de treball, esforç i superació, s’en va en orris com a conseqüència d’acusacions infundades, de rumors variats, d’enveges enverinades, d’insinuacions i converses de terceres persones sense cap base demostrable i, en definitiva, haguessiu pagat, amb escreix, la pena del telediari.
Els que coneixem a Manuel Bustos sabem que és vehement, a vegades per excés, però com podem ser-ho qualsevol de nosaltres si ens intervenen el telèfon durant dos anys… No vull imaginar-me quin efecte i com quedaria estèticament la transcripció punt per punt, de les meves converses privades. Dit això i a l’espera que la justícia faci la seva feina, crec que ha arribat el moment de recordar tot el que sí ha fet (és real) per la ciutat aquest equip de persones que l’any 1999, sota el lideratge d’en Manuel Bustos, va començar una nova i brillant etapa per a Sabadell, per fer de la ciutat el que és avui dia. I ho van fer amb un equip amb poca experiència, cert, però amb moltes ganes, il·lusió i energia. La suma de tot plegat ha permès construir una ciutat de i per a les persones, per al conjunt dels sabadellencs i les sabadellenques: en equipaments i serveis, amb la cohesió social, l’equilibri territorial, les millors infraestructures i l’aposta pel patrimoni per bandera.
La nova Fira Sabadell i el nou Mercat Central; el Vapor Llonch, amb 60 milions d’euros en subvencions entre 2002 i 2012 per desenvolupar serveis per la ciutadania; el centre d’empreses de Can Roqueta; el Centre de formació Cal Molins per a potenciar la formació professional lligada als certificats de professionalitat; el Pacte per a la Millora de l’Ocupació i la Competitivitat o, més recentment, la B30, són només alguns dels protagonistes d’aquesta brillant història per fer créixer la ciutat durant els últims anys i fer d’ella la Smart City i model de ciutat que és actualment. El premi per a qui ha liderat tot això i moltes coses més és encara a dia d’avui l’escarni constant, la pèrdua d’una de les alcaldies més consolidades del país i, el que és pitjor, els dubtes creats a aquells que és el que més l’importa: la ciutadania.
Ahir dimecres, 27 de novembre, va fer tot just un any que agents dels Mossos d’Esquadra, per ordre judicial, van irrompre a l’ajuntament de Sabadell per recollir proves d’una nova presumpta trama políticoempresarial batejada com a cas Mercuri. Avui, les conseqüències d’aquest procés només han estat polítiques. L’històric alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, tot i que conserva l’acta de regidor, ha estat apartat de la primera línia política.
Fa un any, el titular del jutjat d’instrucció número 1 de Sabadell, Ramón González García, permetia l’execució d’una operació liderada pel fiscal anticorrupció Fernando Bermejo, després de gairebé dos anys d’escoltes telefòniques arran d’una denúncia de l’empresari Nicolás Giner, el febrer de l’any 2010. Giner assegurava que es pagaven suborns per obtenir adjudicacions d’obres i serveis a la ciutat.
Van ser 38 les persones imputades i dotze els detinguts. Entre ells l’exregidor del PP local Jordi Soriano, qui mantenia les converses amb els empresaris i sospitós de cobrar un 3 per cent de les comissions d’obres, punt no provat, tal i com recull la segona part del sumari del cas, el secret del qual va aixecar-se fa només unes setmanes.
La defensa de l’exalcalde Bustos, ja va aclarir fa uns mesos, amb l’aixecament parcial de la investigació, que ni ell ni cap treballador municipal estaven implicats en la peça principal de la investigació, amb l’exregidor popular i una quinzena d’empresaris imputats. Es van detallar totes i cadascuna de les relacions municipals amb les empreses, els responsables de les quals tenien trucades intervingudes amb Jordi Soriano. Algunes no havien guanyat cap concurs públic de l’Ajuntament de Sabadell. Avui, tampoc s’ha pogut demostrar que cap empresari entregués cap sobre o fes cap ingrés sospitós.
Un any després tot apunta a què, amb tota probabilitat, s’haurà comès una de les més flagrants injustícies polítiques que recordem, com a mínim, els de la meva generació.
I ara què? Qui farà justícia amb els que han estat ajusticiats abans de temps sense respectar la seva presumpció d’innocència?
Et superes, kiko.
no tens vergonya i espero que t’hagis d’empassar tot el que dius. És èticament incorrecte que aprofitis la llibertat que et dona aquest mitjà de comunicació per a fer apologia del Capo i els seus compinxes.
Als mitjans de comunicació local mai no podrien opinar els que pensen d’una altra manera. Et recordo que aquests que tant estimes estan IMPUTATS, que vol dir que hi ha indicis suficients per a processar-los. No tens vergonya, es nota i cada vegada vas a més.
Et proposo que muntis el teu propi diari per a poder dir el que penses. Li pots dir als teus amiguets gracies als quals cobres una important nòmina. Segur que t’ajuden.
Si realment aquest medi conta amb la llibertat que dius tú, Enric Mata, que pasa, el CIU no té cap problema que es pugui explicar aquí, tot el que es comenta son coses positives, em sembla que tens un gran problema i t’autoenganyes tú mateix, explican que aquest médi conta amb una llibertat que no existeix, perque si no, al cas contrari estariem llegin un artícle que s’amaga i no surten a la llum en el medi, en aquest cas el medi que tu dius que conten amb llibertat d’expressió
Pero no te da verguenza hacer este articulo. le sirves a estos impresentables porque estas enchufado y no estas en la cola del paro como hay personas que son muy válidas y no tienen el carnet del partido como tu, que nunca has hecho nada de provecho más que hacerla pelota a toda esa serie de chupocteros que comen de mi salario, al igual que tu, que te han colocado a dedo y sólo haces que defender a esas personas que te han colocado. ME DARIA VERGUENZA SER TU, es que no se ni como te atreves a escribir esas cosas, así eres, sin sentimientos ni verguenza, das pena-
Sr. Francisco, se ha leido usted los 16.000 folios con que cuenta el caso para decir que no hay nada de nada?, yo con sólo leerme una pequeña parte ya se lo que esos señores han hecho y es una politica caciquil y de choriceo continua. Así que señor Francisco, utilice el tiempo que tiene para escribir sus memorias, aunque creo que la única memoria que tiene usted es de agradecimiento a la familia bustos por darle tan preciado trabajo y bien remunerado. Tal como dicen muchos lectores y mucha gente corriente como yo, debería plantearse dejar la medicación que usted está tomando porque ello afecta de una manera desmesurada su razocinio. En el caso de que los efectos de su enajenación periodistica no sean producto de la medicación, le recomiendo que realice un estudio en colaboración con alguna afamada universidad sobre el comportamiento de un pseudoperiodista ante la ciudadanía, eso si sería del provecho de la ciencia porque sus artículos son DE VERGUENZA.
Francesc t’aviso que avui no tinc massa temps però quina bomba d’article que ens serveixes avui !
Hi haurà un abans i un després d’aquest pamflet periodístic, els llibres d’història en parlaran: “el dia 28 de novembre del 2013 el periodista De la Torre va escriure a l’Isabadell….”, t’aclamaran a les universitats, et convidaran a les televisions estatals…
A veure si treballes una mica més i la setmana entrant ens portes alguna cosa més interessant i rigorosa.
I ara què? Doncs tots aquests xoriços a qui defensa aquest pocavergonya haurien d’estar a casa seva deixant d’embrutar l’Ajuntament. El que s’ha sabut i està recollit al sumari es tan vergonyós i lamentable que em resulten fastigosos personatges com el que firma aquest article. Sap aquest individu el que està vivint el pais? La família del que va ser l’Alcalde d’aquesta ciutat no em fa cap pena i espero que, si hi ha justícia tot aquest clan pagui finalment pagar per haver-se comportat com a veritables MAFIOSOS.
No tengo el gusto de conocerte en persona. Pero conozco a mucha gente como tú, que viven de lavar las chaquetas y las camisas de sus “Superiores”. En este caso, lo que veo más lamentable es que utilices este medio para ganar “puntos” ante los mafiosos que han dejado el nombre de Sabadell en el estercolero.
El otro día nos dices que hay partido (De 60 diputados en los años 70, le dan 8 en las próximas) Es cierto. Aún queda partido.
No tienes necesidad de lamer el culo a nadie. Haz tu trabajo correctamente y disfruta con él. Todo lo que dices aquí sobra. Si algo tiene de bueno es que concita la rabia de unos cuantos que leemos (en diagonal, claro está) atónitos tus alabanzas hacia la “familia Bustos”. En el sentido más camorrista del término. Y lo leemos, no porque vayamos a encontrar nada nuevo, sino por ver cuál es el chascarrillo que encierran tus demostraciones de humillación hacia ellos.
Sigue escribiendo, Paquito. Sigue besando el suelo que pisan y persiste en ello, que seguro te asegurarás un puesto de perro faldero en las filas del partido.
Das pena.
Para ganarme la vida así, escribiendo artículos como este, prefiero estar en el paro.
Quico, hauries de saber que si la jutgessa d’instrucció llegiex el teu pamflet et pot arribar a imputar per apologia a la corrupció i per injúries a la intel·ligència de la juricatura.
Penso que tu, que et consideres periodista, podries estalviar-te d’escriure semblants barbaritats, sabent que tot el que dius és pura demagogia, però ho escrius pel sol fet de llepar la ma de qui t’ha col·locat. La dignitat no l’hem de perdre mai Quico.
Por los hechos previos a la instrucción del sumario, que tan bien nos describió Jordi de Arriba en su artículo sobre las relaciones Pedrazzoli Bustos, este de la Torre está en el ajo, la cebolla, las pastanagas, la judías y el ajo-porro del potaje este.
Por los posteriores documentados largamente en este web (lo de su sueldo que no trabajo en la diputación, y esto y lo otro), se ve que está más que en la espuma, el terrón y el piñol.
Pero el asunto está en ver si, además de en el principio o el final de la historia, está en lo de enmedio, o sea el sumario. Siento no saber más de este texto jurídico que lo contado por I Sabadell, El Pais y El Mundo más algunas cosas de la vanguardia y el periódico, así como testimoniales en lo del oasis parroquial.
Me da que el de la Torre también sale en los pinchazos de los mossos por orden de la fiscalía.
Y el contenido de lo que ha escrito, con veinte narices. Hemos pasado de lo del mantra de la presunción de inocencia a imaginar que el sumario exculpa al bustos y hasta acusa a ICV y Convergencia de no sé que maquineos político-paranoides. Se han saltado el juicio. O, mejor dicho, se lo quisieran hacer a medida. Este Sabadell paradisíaco (como no sea por las obras delirantes) de la pista cubierta y demás faraonadas pagadas por los contribuyentes ya pone a Bustos por encima de cualquier presunto delito.
En este delirio, sólo falta que vuelva a presentarse de candiato. Por el Partido Delatorista, ya puestos a inventar. Por joder, a la ciudad y a lo del PSC (que esos se ve que lo consienten), pues ya a lo bestia.
Lo dicho, con veinte narices por no mencionar a otros apéndices de la anatomia humana.
A la vista del Mercurio, las obras finales fueron las del cementerio. Dice lo del sumario, por lo publicado, que allí las comisiones iban de lo más trajinao.
Mira, me dejaba la del cementerio: Una obra que, precisamente, el torres o de las torres este pasa de largo en su panegírico a ese gran ex-alcalde conseguidor para bien de constructores y comisionistas.
Y tienen la santa jeta que del beneficio propio o del ramo, sea el del tocho o el de las poltronas, dicen que es por el bien de la ciudad, las patrias, los sabadelles y etcétera.
De tan patriota, Bustos hasta simpatizó con lo de la independencia. Y en lo de la indepencia, Butos tuvo simpatizantes en las versiones forcadell, laporta o la de los Brunet y Soley de la Caixa de Sabadell.
Independentment de si es innocent o no “El Capo” té una important responsabilitat política. Osigui que tot el que dius cau pel seu propi pes, si está imputat es INDIFERENT de si es innocent o no, ha de pagar el seu preu polític sigui como sigui, sino no deixará de ser un Rajoy, Rubalcaba, o cualsevol indigne del seu espai.
Enric Mata, llibertat a l’iSabadell? Mira’t els anuncis amb els que el financien els partits de l’oposició. Mira’t els anuncis que hi posa la Diputació de Barcelona via Carles Rossinyol i mira’t amb qui dina, cada dos per tres, un dels destacats colaboradors del diari. Aquí no hi veuràs mai un article crític amb l’oposició, t’ho asseguro.
Hola lectores, no queria responder a semenjante articulo de el tan impresentable de la Torre, pero creo que la paciencia tiene un limite y ese, pseudoperiodista, como le definen acertadamente ciertos lectores los ha traspasado. En primer lugar pediría a eopinions que no publicase semejantes bodrios periodisticos, ya que empañan la buena imagen de este medio de comunicación. Después me metería directamente al “encantador de serpientes” señor De la Torre diciendo que lo suyo y su sometimiento a la corrupción es ya patologico. Entiendo que una persona pueda ser seguidor de una u otra corriente ideológica, pero, ser tan lameculos de unos presuntos corruptos y argumentar lo inargumentable?, eso sólo puede entenderse desde la perspectiva del ataque al sentido común humano, maniobra muy patente de todos los que han estado choriceando durante tantos años en nuestro ayuntamiento con mis “dineros”. Así que señor La Torre, le invito a expresar su opinión dentro de los foros de debate pero por favor no menosprecio con articulos de esta naturaleza a los ciudadanos, porque eso es insultar a la inteligencia humana, aunque usted veo que el tema inteligencia aún no lo tiene muy aprendido.
Gracias
Palmero, ¿nos explicaras tu relación con el “tiet”, la Costa y el que te ha colocado? , tus maniobras de sectario contra otro periodista por el simple hecho de hacerle una entrevista a una persona que se presentaba por un partido de izquierdas. Palmero , mirate en el espejo y … Te debes dar pena…mucha pena, a mí me das lástima.