ARTICLE D’OPINIÓ
Manel Larrosa, arquitecte i urbanista
El debat de l’anomenada Ronda Nord, o Quart Cinturó està maleït des del 2010, fa quinze anys, moment en què coincidí l’aprovació del Pla Territorial de la Regió Metropolitana de Barcelona (PTMB) amb l’Estudi Informatiu del Ministeri per a la construcció del Quart Cinturó (B40).
Ambdós documents preveien que la connexió de la Ronda Oest de Sabadell i de la carretera de Castellar amb l’autopista de Barcelona a Terrassa (C58) es faria per una via bàsica, una autovia -el Quart Cinturó-, els carrils laterals del qual serien les rondes més específicament interurbanes. I tot passaria per dins la ciutat, soterrat, però amb un greu impacte a Mas Canals i Sant Julià. I ens trobem que, pel motiu de voler unir dues grans autopistes (C58 i 4C), el mateix disseny de la Ronda Oest de Sabadell és exageradament sobredimensionat.
No sempre havia estat així, perquè originalment la previsió era de separar ambdues funcions (comarcal / estatal). Un fet que existeix a Granollers on hi ha una ronda, més o menys correcte, però estrictament pròpia i local.
Quan es va provar el Pla Territorial es culminà un fracàs. A l’últim moment es varen aprovar de forma improvisada mitja dotzena de traces possibles en un acord polític que mostrava l’enfrontament dins el govern de la Generalitat dels seus tres socis: PSC, Iniciativa i ERC. Aquesta simplicitat era el resultat d’un previ i rotund fracàs tècnic, per no haver-se resolt el problema de forma més solvent. I, al final, els tribunals van anul·lar les traces i ens vam quedar amb la previsió d’una sola via per dins de la ciutat. El dibuix del Pla és, tanmateix, esmenable de forma justificada i no és cap obligació ineludible, només que caldrien solucions concretes per a fer-ho, precisament les que no es va trobar ara fa quinze anys.
El problema ja hi fou en el moment de la mateixa construcció de la Ronda Oest, que de projecte ja es preveia connectada amb la carretera de Castellar, però la reserva per a una autovia ho va bloquejar i el Ministeri va dir: “aquest espai és meu, no hi passes…”. I, sense aquest entrebanc, avui podríem tenir connectades ambdues vies des de fa quinze anys i ens hauríem estalviat un munt de problemes.
Hi ha moltes opcions de govern que millorarien parcialment la mobilitat al nostre entorn sense haver de fer cap connexió viària, sobretot amb opcions de millora de Bus, però la manca d’un model territorial adequat porta a la confrontació dual: Quart Cinturó sí, o Quart Cinturó no. Per a alguns és la gran solució al Vallès, mentre d’altres trobem que és un impacte de destrucció del que ens queda de qualitat. I així, el model del Pla Territorial del Quart Cinturó del 2010 continua pesant com a bloqueig i discòrdia. Però, més enllà de solucions parcials en mobilitat, ens cal saber unir la carretera de Castellar amb la Ronda Oest, perquè sense aquesta solució concreta continuarem bloquejats, i caldria fer-ho amb intel·ligència i mirada de Vallès. No ens ho podem jugar tot a una sola carta: sí o no Quart Cinturó, quan caldria separar els diferents problemes.
L’únic camí viable és separar el problema de les rondes locals (unió amb Castellar i altres desviaments de la xarxa radial de carreteres) d’una via de major categoria, com seria un Quart Cinturó. Sense separar ambdues opcions ens farem mal segur. Cal esmenar el Pla Territorial lleument o profundament, però cal superar el problema on va quedar fossilitzat el 2010. De fet, ens cal un model de Vallès que superi el deficient Pla Territorial.
El diari digital iSabadell obre la possibilitat als representants d’entitats, partits polítics i altres col·lectius a enviar articles d’opinió, reservant-nos el dret a la seva publicació. L’espai d’opinió reflecteix la visió personal de l’autor de l’article. iSabadell només la reprodueix.
