ARTICLE D’OPINIÓ
Jordi Sánchez, periodista
El Sabadell afronta l’últim terç de la temporada amb 13 finals per endavant i una posada en escena nova amb cinc jugadors nous amb cinc baixes més enllà del canvi d’entrenador amb la destitució de David Català el passat 12 de gener i l’arribada una setmana més tard de David Movilla. Entremig, l’interinatge de Conrad García, tècnic del filial que va assolir les dues úniques victòries d’aquest 2025, una a Terrassa a la Copa Catalunya i la de Lliga al camp de l’Espanyol B per 1-2.
El Centre d’Esports arrossega el dèficit des del maleït any 2021 en què es va baixar de Segona A lluitant fins al final amb dues victòries als dos últims partits. Entrava en els càlculs el fet de baixar i es va baixar amb honor en un any marcat per la pandèmia i en el que els socis arlequinats no vam poder anar a l’Estadi. Recordem que en aquell mercat d’hivern no és va res per reforçar l’equip perquè l’única arribada d’Alvaro Vázquez va ser un desastre. No es va reforçar l’equip i sort del porter Ian Mackay i del davanter Stoichkov per mantenir les esperances fins el més de maig.
La trajectòria a Primera Federació va ser de tres anys. L’expresident Esteve Calzada va dir que el Sabadell havia d’estar al futbol professional i no volia ni anomenar la categoria. El seu cant de sirena de #CES2028 de portar el club a Primera Divisió és ara mateix un malson.
En tres anys a Primera Federació han passat set entrenadors: Antonio Hidalgo, triomfant ara a l’Osca, Pedro Munitis que va ser l’últim entrenador que va deixar el club millor del que el va agafar; Gabri Garcia, que no ha tornat a entrenar, Miki Lladó, Gerard Bofill amb el trist ple de derrotes a la banqueta, i Óscar Cano amb la inestimable ajuda del pitjor planter de la categoria -Astals, Vladys i pocs més al marge- va deixar a Lugo el Sabadell de Primera Federació.
El president Pau Morilla-Giner va prendre mesures ràpidament. No va quedar cap jugador del primer equip -Marru tenia fitxa del filial- ni el cos técnic del descens. Hi havia un marge de tres mesos fins l’1 de setembre en què començava la lliga de Segona Federació. Lucas Viale amb l’única experiència del peculiar Badalona Futur va ser l’escollit per planificar la temporada del retorn. Va escollir a David Català que passarà a la història com l’entrenador del fang, tal com va dir a la pretemporada on va parlar de l’objectiu desitjat de l’ascens. Era lògic, el Sabadell només ha estat – amb aquest – tres anys a la quarta categoria.
Ràpidament ens vam adonar que l’equip que fes menys errades als partits tindria molt a guanyar. La qualitat dels equips i òbviament dels arbitres és de quarta categoria. Sempre pot haver algun partit dolent i alguna sorpresa negativa com 1-2 davant l’Olot o grans partits com el triomf a Lleida, rival d’aquest diumenge. Després de dos mesos bons, des de novembre els socis que en uns 3.000 de mitjana no han vist guanyar el Sabadell a casa amb sis empats seguits per acabar el 2024 com a tercer. El Sabadell de Català amb 29 punts va acabar la primera volta amb set triomfs sobre 17.
No eren les xifres per pujar d’un equip que juntament amb l’Atletic Baleares té el pressupost més alt del grup, Terrassa, Sant Andreu, Europa i el Torrent entre altres si van fitxar durant les tres setmanes de descans. La lamentable imatge en el retorn a la competició davant el Torrent va acabar en derrota i en la destitució de Català amb bronca final. Viale va reconèixer que no era el previst haver de canviar d’entrenador.
El tècnic del B, Conrad García, va donar les dues alegries de l’any en una setmana. Amb David Movilla a la grada va veure el triomf contra l’Espanyol B. L’empat davant l’Andratx, després d’una gran primera part i una dolenta segona i la caòtica derrota davant la SD Eivissa ha estat els últims resultats. Movilla no va disposar a Eivissa d’alguns jugadors que no sabien on jugarien aquesta setmana. Una patètica imatge de descontrol i de fer els deures a l’ultim dia.
Però tot això ja es passat. Ara el que toca és el present, el partit a partit, el guanyar, ja posats, els 13 partits. Competir fins al final, cosa que no s’ha vist des de maig del 2023. Tots amb Movilla, amb Viale, amb els jugadors amb l’afició que serà al costat sempre que vegi la mateixa implicació. No es pot perdre ni un segon en paraules buides, en missatge per la galeria.
Toca guanyar, guanyar i guanyar i pujar. El club es juga molt en aquests tres mesos. L’any 2007 va ser la darrera vegada que el Sabadell va ser a la quarta categoria i l’equip de Ramon Moya va pujar juntament amb el Girona. Tenim molta història i també volem tenir present i futur. Sempre endavant.
Foto portada: el nou entrenador del Sabadell, David Movilla, en el seu debut contra l’Andratx. Autor: Críspulo Díaz.
