La sala d’actes de les Escolàpies al carrer Sant Josep ha estat l’escenari, aquest dijous, de la commemoració dels 50 anys de la caiguda del plenari de l’Assemblea de Catalunya, el 8 de setembre de 1974, que sacsejà la ciutat. A l’acte van participar Maria Pau Trayner, llavors mare superiora de l’ordre religiosa, i Feliu Crespí, un dels quatre sabadellencs del total de 67 detinguts.
Joan Comasòlivas, director de l’Arxiu Històric de Sabadell (AHS), ha presentat l’acte indicant el seu doble sentit, com a inauguració d’un nou espai de memòria històrica recentment senyalitzat i com una commemoració dels 50 anys d’un esdeveniment que va tenir un gran ressò nacional i internacional.
Seguidament ha pres la paraula, Pau Casanellas, historiador especialitzat en el franquisme i transició, qui ha destacat la importància de l’Assemblea de Catalunya com la principal organització unitària de l’oposició democràtica al franquisme a Catalunya i Espanya. Casanellas ha glosat els seus antecedents que arrenquen de la Caputxinada (1966) i de la formació de la Taula Rodona que conduí a finals de 1969 a la fundació de Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya (CFPC) que aplegà als partits polítics democràtics: democratacristians (UDC), independentistes (FNC), socialistes (MSC) i comunistes (PSUC). Aquesta coordinadora seria l’embrió de l’Assemblea de Catalunya, fundada al novembre de 1971.
Tanmateix, ha subratllat l’historiador, a diferència dels anteriors organisme unitaris que reunien només a partits polítics, l’Assemblea de Catalunya, aplegà a sindicats, associacions de veïns, entitats culturals, col·legis professionals, artistes i intel·lectuals que li donà una enorme força de mobilització. Finalment, ha apuntat a la rellevància del fet que la detenció del plenari tingués lloc en un edifici religiós, circumstància que denota el compromís de sectors progressistes de l’església amb la democràcia i la lluita antifranquista.
Els records de la mare superiora
Als seus 88 anys Maria Pau Trayner ha realitzat una emotiva evocació d’una experiència que li va canviar la vida. La monja, que havia estat mare superiora de les Escolàpies a El Masnou o Igualada, va ser destinada a Sabadell l’any 1972 on va romandre fins al 1975 per marxar al barri de Can Serra de L’Hospitalet de Llobregat. A Sabadell va contactar amb Josep Maria Borri, llavors ‘cura rojo’ de Torre-romeu, que li demanà les instal·lacions del col·legi per fer reunions clandestines de l’oposició antifranquista.
Trayner ha recordat com l’edifici va ser envoltat per nombroses forces de la Policia Armada, coneguts com els grisos pel color del seu uniforme, i com durant unes sis o set hores estigueren tancats mentre es desenvoluparen unes complexes reunions entre el bisbat de Barcelona i les autoritats governatives. Mentrestant, explicà com alguns dels dirigents polítics més destacats foren amagats darrera l’altar de la Verge. També, com dos germanes nonagenàries baixaven a la sala d’actes per portar aigua i menjar, però també per amagar la documentació comprometedora d’alguns dels assistents. Durant aquelles hores de tensa espera vingueren fins al col·legi de les Escolàpies diverses parelles de pares escolapis i del clergat diocesà amb sotana als quals la policia els hi permetia entrar. A la sortida, un d’ells era un membre de l’Assemblea amb sotana, preferentment qui tenien antecedents penals. Durant un mes -ha recordat- va estar vigilant-la un cotxe de la policia, ja que llavors sortia cada dia per anar a estudiar a la Universitat Autònoma. Al final van acabar saludant-se cordialment. Tanmateix, ha afegit, no va ser detinguda gràcies a les gestions de l’abat de Montserrat i del bisbe de Barcelona que van convèncer a les autoritats que la detenció d’una religiosa seria contraproduent.
Testimoni de primera mà
Feliu Crespí, llavors militant del Partit Comunista Internacional (PCI), d’inspiració maoista, implicat en els moviments socials de Torre-romeu, ha descrit el context polític en què es produí la caiguda. Al seu parer determinat per les suspicàcies generades per la constitució de la Junta Democrática de España (JDE) que podia provocar que aquest organisme unitari acabés substituint l’Assemblea de Catalunya. Un temor molt estès entre les formacions a l’esquerra del PSUC, però també entre sectors del PSUC. Així mateix, ha apuntat que llavors en aquesta formació estava gestant un pacte amb els sectors democràtics de la burgesia catalana com demostra la intervenció del gran empresari Duran Farrell per evitar l’acomiadament d’una treballadora de la companyia de gas detinguda.
Crespí ha posat de manifest els errors en el sistema de seguretat com ara que moltes cites amb persones prou conegudes es feren a La Cubana, aleshores al davant de la Comissaria de Policia de la Rambla. Ha explicat que, malgrat l’impressionant desplegament policial, alguns van poder escapar-se, però no pas ell ja que no podia córrer a causa d’un recent accident automobilístic. Un cop detinguts, la policia els va portar a la comissaria de la Rambla en un autobús i d’allí fins a la Via Laietana on va passar la seva primera nit en una gran cel·la col·lectiva. El segon dia va ser interrogat amb el clàssic policia bo i dolent. Ell no va ser maltractat, però alguns companys seus “van rebre de valent”. Així mateix, recordà, com a través dels entrepans que els portaven els familiars, embolicats amb el paper dels periòdics del dia, van assabentar-se de la gran repercussió política i mediàtica de la caiguda. El tercer dia, quan s’exhauria el termini de 72 hores de detenció, fou traslladat als vells jutjats de Sabadell, llavors ubicats al darrera del Casal Pere Quart, on el jutge Guillem Vidal Andreu el va posar en llibertat. Un magistrat demòcrata con es demostrà en la seva posterior trajectòria professional. De fet, afegí, només ingressaren a presó qui tenia antecedents penals. El parlament de Crespí, descendent de qui fou alcalde de la Primera República, Feliu Crespí, dona que pensar sobre els fils de les continuïtats i discontinuïtats històriques.
Acte seguit, Comasòlivas després de disculpar l’absència de Lluís Brunet, un dels quatre sabadellencs detinguts en la caiguda, ha donat lectura a la carta d’Àngela Vinent, que llavors tenia 19 anys, sobre la seva experiència aquell mateix dia que tenia planejat anar a la nit al concert de Lluís Llach al seu barri del Poblenou de Barcelona.
La regidora de Drets Civils, Sílvia García, va tancar l’acte ressaltant la importància de trobades com aquesta per restablir la memòria democràtica i posar cara i noms als protagonistes dels esdeveniments històrics. En aquesta línia, diumenge passat es commemorà la fundació de l’Assemblea Democràtica de Sabadell (ADS) al bosc de Togores.
Informació relacionada:
