A la recerca del bust perdut

Retrat de grup als peus del monument a Pi i Margall, al pati del Círcol Republicà Federal. Al centre de la imatge, dret i amb bigoti, Daniel Girbau Vivé, membre destacat del CRF. Sabadell, ca. 1930-1931 (autor desconegut / AHS, cedida per Maria Teresa Graells Girbau)
Retrat de grup als peus del monument a Pi i Margall, al pati del Círcol Republicà Federal. Al centre de la imatge, dret i amb bigoti, Daniel Girbau Vivé, membre destacat del CRF. Sabadell, ca. 1930-1931 (autor desconegut / AHS, cedida per Maria Teresa Graells Girbau)

El dirigent Francesc Pi i Margall, segon president de la fugaç Primera República espanyola i pare del republicanisme federal, va tenir una certa vinculació amb Sabadell malgrat que ni en va néixer ni en va viure. Tenia arrels familiars sabadellenques i va ser diputat per la demarcació de Sabadell entre 1891 i 1894, com posteriorment el seu fill. Però sobretot el que van arrelar a la ciutat van ser les seves idees. Així el majoritari Cercle Republicà Federal (CRF), més conegut com el ‘Círcol’, bevia de Pi i Margall fins el punt de tenir un bust de bronze en el seu record al pati de l’entitat.

Aquell pati, la Catedral Republicana del Vallès, ara és la seu de l’Orquestra Simfònica del Vallès, una casa senyorial de les més destacables i no gaire conegudes de Sabadell ubicada al carrer de Narcís Giralt propietat de la Universitat Autònoma de Barcelona. L’edifici va ser construït entre 1887 i 1888, obra de l’arquitecte Gabriel Borrell, i inaugurat amb presència del propi Pi i Margall. Un local de grans dimensions, amb sala de ball, cafè-teatre, pati i una gran biblioteca popular.

No os habéis contentado con hacer una modesta casa para reuniros y celebrar vuestras fiestas populares; habéis levantado todo un monumento, con hermosa fachada, ancho peristilo y ricos salones de artesonada bóveda“, va assegura Pi i Margall a la seva inauguració.

La seu del Círcol va ser tot un veritable ateneu progressista, com també en aquelles dècades l’Obrera del carrer Estrella (no en queda res) o la Cooperativa la Sabadellenca de Salas Antón (actual Teatre del Sol). Fins al punt que l’historiador Andreu Castells considerava que “el CRF té el local polític més gran que ha existit a la ciutat en tots els temps”.

El bust de Pi i Margall

En aquest gran edifici, cap i casal del republicanisme vallesà, el bust de Pi i Margall es va inaugurar el 27 de juliol de 1930. És obra de l’escultor sabadellenc Camil Fàbregas i tenia una base de pedra en forma de monòlit amb una placa de bronze enganxada a la part frontal i un bust retrat de Pi i Margall al capdamunt, també de bronze. Es pensa, es creu, se sospita que el bust està enterrat sota terra des de 1939. Així ho va assegurar el fill de l’alcalde Magí Marcé a l’exregidor republicà Josep Maria Civis. S’havia enterrat en plena desfeta republicana i amb els franquistes a les rodalies de Sabadell. Enterrat com a forma d’amagar-lo, de salvar-lo.

Han passat més de 80 anys i ara es mirarà d’esbrinar si el bust de bronze hi és o no al pati de l’antic Círcol. El projecte estarà finançat per la Fundació Josep Irla, vinculada a Esquerra Republicana, i el partit republicà. Costarà 4.000 euros i bàsicament es tracta d’un treball arqueològic.

En aquests moments, asseguren des d’Esquerra, s’estan fent tasques de documentació: consulta i buidatge d’arxius i fons particulars, a més de els tràmits administratius per iniciar la recerca arqueològica, que farà l’empresa Baula Recerca Arqueològica SL sota la direcció de la doctora Tona Majó, un cop que el departament de Cultura de la Generalitat ho autoritzi.

“L’intent de recuperar el bust de bronze esdevé per a nosaltres un homenatge a aquells que considerem pares de la tradició republicana que tant ha marcat la ciutat de Sabadell. Pot passar que al fer-hi l’actuació no s’hi trobi res. Per aquell jardí hi poden haver passat des dels espoliadors feixistes fins a qualsevol altra situació que hagi fet desaparèixer el preuat bust de bronze. Tanmateix, estem molt il·lusionats en la recerca”, assegura el regidor i membre del grup de memòria històrica de la secció local d’ERC Pere Farrés.

Ara es tractarà d’aclarir si el bust va ser enterrat al pati del Círcol abans de l’entrada de les tropes franquistes o va acabar desapareixent sense que se sàpiga com.

Els comentaris estan tancats