Geogràficament, el Vallès formaria una regió natural emmarcada per la Serralada Prelitoral al nord, la Serralada Litoral al sud; i els rius Tordera a l’est i el Llobregat a l’oest. Administrativament el trobem dividit en Occidental i Oriental. A les serralades del Vallès Occidental comptem, entre altres: la serra de l’Obac i el massís de Sant Llorenç del Munt, el Puig de la Creu, i els Cingles de Sant Sadurní -o Cingles de Gallifa. A l’Oriental,  el massís del Montseny, a cavall de la comarca, amb el Turó de l’Home, les Agudes i el Matagalls; i també el Farell, el Tagamanent, Puiggraciós, Turó Gros, entre altres. Tanmateix la comarca compta amb espais naturals: Parc Natural del Montseny –catalogat per la UNESCO com a Reserva de la Biosfera, Parc Natural del Montnegre i el Corredor, els cingles de Bertí amb el monestir de Sant Miquel del Fai i l’Espai Natural de Gallecs. Així doncs, dues serralades separades per diverses muntanyes i serres que donen forma a la vall.

Ens aturarem a la muntanya de la Mola, situada a la serralada de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, declarada primer parc natural a Espanya l’any 1972. El parc, gestionat per la Diputació de Barcelona, ocupa 13.691 hectàrees i s’estén per les comarques del Bages, del Moianès i del Vallès Occidental -Castellar del Vallès, Matadepera, Rellinars, Sant Llorenç Savall, Terrassa i Vacarisses hi tenen part del seu terme municipal- entre els rius Llobregat, a l’oest, i el Ripoll, a l’est. La Mola amb una alçada de 1.104 metres -ben a prop tenim el Montcau amb 1.056 metres- és el cim més alt d’aquest massís del Vallès, on hi trobem el monestir romànic de Sant Llorenç del Munt, edificat al segle XI i declarat Bé d’Interès Nacional, el qual és visible des de la plana del Vallès, essent un element característic del seu paisatge.

La pujada a la Mola és una de les activitats que podem gaudir al parc natural. Com és conegut s’hi pot accedir per molts camins. Dues de les rutes més freqüentades serien: des del Coll d’Estenalles i, des de Matadepera, pel Camí  del Monjos que segueix el vell camí entre el monestir de Sant Cugat i el cim de la Mola. Efectivament, l’antic Camí des Monjos travessa els actuals municipis de Sant Cugat del Vallès, Sant Quirze del Vallès, Terrassa i Matadepera. El camí de 25,3 quilometres unia els monestirs de Sant Cugat i de Sant Llorenç del Munt. Avui el trobem senyalitzat i és un dels senders de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC).

Tot i el que diu la llegenda l’església del monestir de Sant Llorenç del Munt fou consagrada el 1064 i abandonada a mitjan de segle XIX. Des del segle X tenim notícia d’una comunitat monacal de Sant Llorenç, la qual a l’any 973 fou venuda per Borrell II al monestir de Sant Cugat -va tenir temps de funcionament independent al segle XI- des de llavors si va establir la regla benedictina. Els monjos benedictins que hi habitaven estaven vinculats a la comunitat de Sant Cugat: el tracte era freqüent i d’ací el camí. Avui en dia no hi ha comunitat monacal en cap dels dos monestirs. El Camí dels Monjos travessa una part important del Vallès i és una oportunitat per gaudir del seu patrimoni cultural, paisatgístic i històric. Un cop a dalt del cim les vistes són extraordinàries: serres, viles, part del Montseny, Montserrat, muntanyes del Pirineu, entre altres, i fins i tot, si el temps ho permet, la serra de tramuntana a l’illa de Mallorca.

La Mola ha comptat amb masovers, els quals han tingut cura dels edificis i l’entorn. Els darrers masovers hi van ser fins l’any 1989 – des de 1966 Josep Gimferrer i Teresa Tortosa, i els seus dos fills Xavier i Gemma-. Llavors la Diputació de Barcelona -nova propietària de la muntanya- es va fer càrrec de la seva gestió i de la concessió del restaurant. Des de l’any 1982 l’empresa Nous Reptes S.L., dirigida pels fills de Josep Gimferrer, és l’encarregada del restaurant annex al monestir i del seu manteniment. Els queviures i altres es segueixen pujant amb burros -s’han anat substituint per mules- i mules.