Des de les mansiones romanes, situades a la vora dels camins, que donaven acollida als viatgers i a les seves bèsties; passant pels hospitals que, entre altres, aixoplugaven també peregrins i necessitats; convents i monestirs que albergaven a qui trucava la porta; fins als hostals i fondes de l’època moderna; s’han anat perfilant i construint diferents tipus d’allotjaments per acollir a les persones que transitaven per calçades, camins reials i posteriorment carreteres i camins. Catalunya, en ser una marca de frontera, ha estat de bell antuvi una terra important pels viatgers i les migracions que l’han creuat. Diferents establiments d’ús públic -situats  principalment en llocs de pas, mercats i muntanya-  rebien a transeünts i els estatjaven. Al territori, diverses cruïlles enllaçaven els distints camins que travessaven el país i sovint acabaven als hostals, on a més a més de descans s’oferia menjar. Repòs, un bon tracte i compartir taula per seguir el camí: parada i fonda.

Amb la Nova Planta (1716), l’administració borbònica arrendava els serveis senyorials i municipals: taverna, fleca, carnisseria, entre altres. Sovint la taverna feia la funció d’hostal. Ja a final de segle XVIII el sistema de diligències i el transport de mercaderies -traginers- unia les principals viles facilitant l’aparició de fondes i cases de menjar. Llocs de trobada i sociabilitat on tartanes, carreters, viatjants, i altres, compartien espai. Es començaven a construir hostals fora vila i fondes dins de les poblacions. El bon menjar -a més d’oferir llits de lloguer per descansar- feia d’aquests establiments emplaçaments on es procurava un tracte familiar amb la voluntat de fer sentir als hostes com a casa. El Vallès ha estat terra de fondes, la història de la comarca està vinculada a aquests locals on a més de menjar i dormir si compartien molts aspectes de la feina i la vida social. Encara avui continuen sent lloc de trobada, celebració i sociabilitat. Això si, adaptats als nous temps.

Ens fixarem en la Fonda Europa de Granollers, situada al cor de la ciutat a tocar de la Porxada. Al segle XIX la Carretera N-152, coneguda com la Carretera Barcelona – Ribes de Fraser i també com Carretera de Barcelona a Vic,  o senzillament la Carretera, entre altres, passava pel carrer principal del municipi. Lloc de pas i de trànsit considerable: l’antiga línia de diligències Barcelona – París tenia parada a Granollers. Aquesta carretera ha estat un referent per al desenvolupament social i econòmic de la vila. Un dels responsables i impulsor del  traçat va ser el general Joan Prim (1814-1870) que al segle XIX defensava el seu pas per Granollers. Des de l’any 1848 fins a l’any 2010, en què el tram central es talla al trànsit, la Carretera ha estat una de les vies principals de la ciutat on, entre altres establiments emblemàtics hi trobem la Fonda Europa. El seu origen l’hem de buscar al segle XVIII, quan Sila -Cecília vídua Parellada, pagesa de Palou, va anar a la vila per vendre els seus vins. A la futura carretera va obrir una taverna i després un hostal, Ca la Sila, posteriorment anomenat Fonda Espanya i Fonda Europa. La Carretera, el mercat setmanal del dijous amb la presència de gran quantitat de pagesos de la comarca i el funcionament de la línia de ferrocarril Barcelona – Granollers amb l’estació a quatre passes de la Fonda, a la segona meitat del segle XIX, entre altres, van fer que a final de segle la Fonda Europa tingués un gran reconeixement per la qualitat i el tracte familiar que oferia. Un punt de referència a la comarca.

Com dèiem, la Fonda Europa està molt lligada al mercat setmanal que es fa els dijous a la Porxada i als carrers del voltant. El dia de mercat, les fondes eren un punt de trobada on es feien les transaccions agrícoles, actuant com a una Llotja. Actualment, el mercat del dijous aplega fins a 400 parades, essent el mercat setmanal més gran del Vallès Oriental que se celebra entre setmana. Un dels costums que continua viu és el de fer un esmorzar de forquilla i ganivet amb productes tradicionals. Com és conegut, pagesos, marxants i comerciants compartien -encara avui!- al voltant d’una taula el tancament dels respectius tractes, negocis i altres. Un patrimoni del Vallès que les successives generacions de la família Parellada mantenen viu.