El ball de bastons és una dansa molt estesa a la Mediterrània que es balla en grup i utilitza principalment un o dos bastons que es fan repicar per ballar al ritme de la música. És un ball de carrer amb un origen incert. Seguint a Vallverdú i Rovira, podríem assenyalar tres hipòtesis per esbrinar l’origen d’aquest ball, el qual es perd en el temps: la primera remetria els vells ritus de fertilitat de la terra, altra a un possible origen grec -element d’ensinistrament per la guerra en la pau- i la tercera a la prohibició del ball d’espases amb la substitució de les armes de tall i punta per les de xoc. Tenim notícia de bastoners a la modernitat, a partir del segle XVII, on trobem referència a les festes del Corpus, a Barcelona el 1620, a Solsona 1680 i Manresa 1753, entre altres. A partir de la recuperació de la democràcia a la dècada del 70 del segle XX, assistim a una revitalització de la cultura popular i tradicional i dins d’aquesta el ball de bastons, el qual ha experimentat un creixement constant fins als nostres dies. Els bastoners solen participar en les festes religioses, principalment Festa Major i Corpus, a la plaça major de la vila i també en les diferents cercaviles.
L’any 1976 va tenir lloc a Santa Maria d’Oló la Primera Trobada Nacional de Bastoners de Catalunya. Des de les hores s’ha celebrat cada edició en una població diferent. Més tard, el setembre de 1985 es constituïa a Vallgorguina la Coordinadora de Ball de Bastons de Catalunya, la qual agrupa la majoria de colles i entitats que difonen el Ball de Bastons -un centenar a febrer de 2022. Al Vallès les colles de Barberà del Vallès, Canovelles, Cànoves, Cardedeu, Castellar del Vallès, Granollers, Llinars, Sabadell, Sant Cugat, Sentmenat, Terrassa i Vallgorguina en formen part. En aquest sentit, el setembre de 2009, se celebrava a Castellar del Vallès la 1a Bastonada del Vallès, que comptà amb més de 200 bastoners i bastoneres.
El cap de colla és el ballador que dirigeix el ball. L’estructura bàsica del ball consisteix en dues fileres de quatre balladors. Cada ballador porta dos bastons -anomenats també pals- que colpeja contra els bastons dels altres rítmicament d’acord amb la melodia de la música. Amb els bastons colpejats entre ells o a terra es poden realitzar infinitat de ritmes i moviments. En algun cas s’hi afegeixen grups de quatre per poder donar encreuaments amb els cops de bastó. Així, doncs, la col·locació més freqüent és en dues fileres de quatre encarades l’una amb l’altra. Però, es pot ballar en grups de 8 a 16 persones. El punt principal és el conjunt de bastons -sovint d’alzina- i el seu so i poder visual, el qual requereix habilitat i destresa. Els bastons tenen aproximadament 40 cm de llarg cada un. Pel seu caràcter d’exhibició i desgast físic, els balls de bastons acostumen a ser curts: no sobrepassen el minut i mig de durada, solen durar 75 segons. Bàsicament, és un ball de carrer com dèiem més amunt.
Ritme ràpid i força caracteritza el ball. Cops als bastons i a terra, picarols, salts, crits i altres estan acompanyants pel so del flabiol, la gralla i el timbal. Segons el lloc, pot variar el nombre de persones i els instruments: violí, sac de gemecs, flauta dolça i acordió, entre altres. El mateix passa amb el vestuari, el qual té uns trets comuns, indumentària de fons blanc on si sobreposen: mocadors, faldellins i cintes de tots colors. Així, per exemple, els Bastoners de Sant Cugat del Vallès, el seu vestuari gira al voltant del color grana: camisa blanca amb l’escut de la colla, mocador de color grana, faixa negre i faldilla grana, pantalons blancs amb una ratlla vertical grana, cascavells i picarols negres i espardenyes. Aquests bastoners tenen un cos de ball d’uns 150 bastoners i bastoneres, des d’infants fins a adults, a més d’una vintena de músics.
El ball de bastons, una dansa viva a la comarca.
