Durant aquest mes d’agost, publicarem a iSabadell una selecció dels articles inclosos al dossier especial ‘Una ciutat per menjar-se-la’ que vam editar amb motiu de la publicació de l’Anuari 2023, el passat mes de gener. Són mig centenar de pàgines repassant el bo i millor de la restauració a la ciutat. La guia més àmplia dels restaurants de Sabadell feta fins ara. Si voleu comprar la revista en paper, us deixem l’enllaç. També la podeu adquirir fent-vos subscriptors de l’iSabadell.
Els estómacs sabadellencs no tenen fama de gaire refinament ni d’afició a l’alta cuina. “Al capdavall som bàrbars”, que deia Joan Oliver. Què li agrada al sabadellenc del primer terç del segle XXI? Quins són els locals més valorats i estimats? Al llarg de l’any passat ho vam preguntar en diverses ocasions a la nostra comunitat, a través d’enquestes o xarxes socials.
En una ciutat metropolitana, i sense ínfules, quins són els locals més valorats? On fer bones tapes? On es cuina la millor hamburguesa? I les sempre populars pizzes? Quina és la ruta dels golafres i els amants de la coca, el tortell o el croissant per berenar?
Les braves són la tapa per excel·lència. Agraden gairebé a tothom, tot i que val a dir que hi ha grans matisos entre unes i les altres. El temple de les patates es diu Papanates (Borrell, 86), al Centre. De fet l’espai central de la ciutat aplega bona part de l’oferta. Les d’El Llit (Passeig de la plaça Major, 37), també triomfen, així com les del Toc al 2 (encara a la plaça del Mercat) o Brutal Gastrobar (Passeig de la plaça Major, 54). I a barris, es manté l’essència de les braves? Així és. Ens en recomaneu les d’Els 80 (avinguda Matadepera, 292), al nord, l’Aquí te espero a l’Eix Macià (Francesc Macià, 51) i també les de l’Estruch (Sant Isidre, 140), a La Creu Alta.
Pizzes i burgers
Si les braves són la tapa perfecta, hi ha dos plats internacionals que ja no tenen bandera. Són de tothom: pizza i hamburguesa. Quins són els millors?
El nivell de les pizzeries sabadellenques és prou elevat, i prou italià, ja que moltes estan regentades per transalpins. El mercat no para de moure’s i en els darrers mesos encara s’ha enriquit més l’oferta. El rei és Maximmus Pizzeria Napoletana (Sant Antoni Maria 15). Ingredients de primera qualitat i servei esmerçat. Val la pena reservar. Per emportar la millor pizzeria és Ofame, a la plaça del Pi-pí.
Però l’oferta és molta i àmplia: ens destaquen la pizzeria Che Figo (carretera de Terrassa, 265), La Bella Italia (Ronda Zamenhof, 135). Aconsellable anar més enllà de la pizza perquè la pasta és de traca, assegureu. També l’establiment local de Grosso Napoletano (carrer Gràcia, 14), que s’ha proclamat la millor cadena de pizza artesanal del món en uns premis recents, i la mediàtica Il Figlio di Emiliano (Mare de Déu de les Neus, 6). Per tancar la llista, un clàssic amb solera: pizzeria Verdi (Rambla, 109). En pizza al taglio, un nom, que regna: Artigiana (Advocat Cirera, 10). Massa gruixuda, pizza allargada i ingredients de màxima qualitat en una proposta que se surt, per a bé, de l’habitual, a l’establiment o per emportar.
En quant a les hamburgueses, Sabadell compta amb una àmplia oferta, dins o fora del fast food, amb franquícia o sense. L’establiment més valorat és La Burgueseria (Sant Jaume, 6). Els lectors en destaquen la qualitat del producte, especialment de la carn a la graella, i la proximitat de la carn o el pa. En segon lloc va quedar el restaurant de Can Capablanca (Comte Jofre, 30), al barri de Gràcia. I en tercera posició un establiment del que us hem parlat més amunt: el Papanates. Combinació màgica: braves i burger. A continuació, un bon grapat d’establiments especialitzats en l’hamburguesa, molts d’ells d’obertura recent: la franquícia de Goiko (Sant Joan, 23), Favela Burger (Passeig Can Feu, 81), La Teca Burger (Sant Cugat, 8) o els recents Carbón (Francesc Macià, 49) (“la de picanha, insuperable”) i Xorreo (Marqués de Comillas, 15).
Alguns noms es van repetint. Tant se val que sigui braves com hamburgueses, plats de menú o de tapes. Sempre hi són. Sempre val la pena aturar-s’hi. Mai deceben. Un lloc que no falla és La Sanditxeria (Doctor Puig, 4). El Nou Canaletes, en versió menú, carta o tapes, sempre és una elecció segura (Campany, 24), així com l’Omplepanxes, a l’avinguda de Barberà, 388. A Sol i Padrís, però gairebé a tocar de la Gran Via, un d’assenyalat sovint és el bar Boníssim (Sol i Padrís, 8) i a la Creu de Barberà, el Paco’s & Mary té tota una parròquia fidel (Eduard Brossa, 121). El Racó de la Sílvia, a Can Rull (carrer de Ramon Sibiuda), és un altre que no falla en tapes.
Vermut i terrasseta
Abans del tiberi, sempre ve de gust obrir una mica l’estómac. El vermut viu tota una època daurada. Quins són els establiments que no fallen a la ciutat per fer l’aperitiu? El més clàssic és la bodega Coca (Brutau, 108), on a més podreu comprar vi o vermut a granel i a bon preu. L’altre vermuteria com a tal de Sabadell seria l’Escopinya, al carrer de l’Escola Industrial, 28.
Una terrassa, ja més en clau d’aperitiu, ben valorada és la de La Capella, al parc de Can Gambús, que a més és un restaurant eminentment vegetarià. Hi acostumen a fer música en viu els diumenges i a l’estiu cine a la fresca. L’ambient de la recollida però cèntrica plaça Ricard Simó també és ben valorat per fer un vermut o cervesa a l’Olut (Marià Fortuny, 17). Bon ambient també els diumenges a l’entorn de la plaça del Mercat, on hi ha el mercat de brocanters i segona mà, el petit Sant Antoni de Sabadell. L’aperitiu es pot fer al Toc al 2 (Jovellanos, 2), l’eficient servei del bar Colón (d’en Font, 2) i La Granja (Escola Industrial, 34).
A nivell de terrasses, hi ha més de destacables: en temporada d’estiu la de l’hotel Urpí és el principal amb vistes, o rooftop, de la ciutat, no només pels clients de l’hotel. El Cafè dels Jardinets sempre és un oasi al bell mig de la ciutat, com el pati de l’Arteneu (Sant Josep, 2). I ja als afores, però de debò, bon aperitiu i bones vistes a la terrassa de l’Aeroport, especialment els diumenges.
Gelats a l’estiu i més enllà
El Passeig de la plaça Major és la milla d’or de les gelateries. I és que les tres més ben valorades s’hi situen, gairebé una al costat de l’altra. Regna la Gelateria Italiana Olivier (Passeig, 59), coneguda com “la italiana”. Gelats de tota la vida en un local clàssic i petit, amb aires dels anys 90 on encara si es tanquen una mica els ulls es podria recordar l’enyorat sortidor d’aigua desaparegut del Passeig. A quatre passes, també un clàssic sabadellenc. Gelats i Torrons Vídua Asensi (Passeig, 39). També se la coneix com “els torrons” o La Jijonenca pel vincle amb Xixona. És un dels pocs establiments centenaris que queden a la ciutat. Més nova, perquè va obrir fa pocs estius, però també a la mateixa vorera hi ha l’Artigiano.
Baixant per la Rambla, deixant enrere el record de la desapareguda Capricci (i les seves camises tropicals), que ara és una altra gelateria, diverses persones destaquen Genescà (Rambla, 152), especialment el seu gelat de belgues. Proliferen també les ofertes de granissats i orxates a un preu molt competitiu.
Gelats fora del Centre? La nostra comunitat ens recomana tres gelateries. De fet, la segona gelateria més puntuada està a La Creu Alta, en un dels carrers interiors. Es tracta de la Gelateria Venezia (Pare Rodés, 6), oberta tota l’any. Un espai també clàssic, obert l’any 1983, on també es pot fer una beguda o berenar. A l’Eix Macià, els lectors també recomanen Tropicale, a Francesc Macià, 43. I al sud, un bon grapat assenyalen Dolcezza (Avinguda de Barberà, 371). Va obrir l’any 2012, també artesanal.
I el dolç, com va?
Croissants, coques, panellets. Sempre hi ha un raconet pel dolç. Tant se val que sigui durant tot l’any o amb productes de temporada. A Sabadell hi ha llocs on la farina i el sucre es treballen a consciència. I és que la nostra comunitat de lectors té gustos sòlids. I és que hi ha locals que sempre gaudeixen de la seva confiança, sigui quin sigui el producte. Quins són aquests establiments?
Al sud, La Palma (carretera de Barcelona, 572). Coca de Sant Joan, panellets i el que faci falta. També Cristóbal’s Forner (Manuel Folguera, 20). A l’eix central, Forn Benet (avinguda Barberà, 81). Entrant ja al centre de la ciutat, sempre es destaca la qualitat-preu de Genescà (Rambla, 152) i en producte com els de tota la vida, sobresurt la pastisseria Sallés (Escola Industrial, 15). Tant l’un com l’altre són dels establiments amb més història de la ciutat.
A La Creu Alta, es destaca molt l’artesanal Fleca Martí Portell (Vila Cinca, 83). És el mateix obrador que té el Tros de Pa (Narcís Giralt, 9). No pocs seguidors ens comenten la qualitat de Cal Forner, a Gràcia (Manso, 31). I a Can Rull, el Forn de Pa Sant Jordi (Plutarc, 8) és també molt valorat, especialment per tot allò que tingui a veure o bé amb la nata o bé amb la crema. Cap al nord, sempre hi ha dues recomanacions. Per una banda, la Pastisseria Joan a l’avinguda de la Concòrdia, 8. I al districte 3, Forn de pa Avinguda, a Sant Julià (avinguda de Matadepera, 260).
Fora d’aquests clàssics, algunes especialités. En croissants, París Toujours Café (Tres Creus, 131). El singular banyut del Forn de Sant Jaume (Àngel Guimerà, 9) també triomfa. I en coca de Sant Joan, sobretot de crema, Forn Freixenet (Bonavista, 94).
Nota de la redacció: aquest contingut es fa a partir de les respostes dels lectors de l’iSabadell i no hi ha cap finalitat publicitària ni econòmica al darrera de les recomanacions. El dinamisme del sector fa que potser en alguns cas el local hagi canviat de mans, d’ubicació o simplement hagi tancat.
Enllaços:
- Fes-te AQUÍ subscriptor de l’iSabadell.
- Compra AQUÍ L’Anuari 2023.
Foto portada: una de les hamburgueses de La Burgueseria. Autor: David Jiménez.
Pingback: "Sabadell és una ciutat gastronòmicament de batalla"