“Haver liquidat un deute històric de 6,1 milions d‘euros el 31 de desembre passat, dos anys abans del previst, ha resultat un gran esforç per la Federació del Tennis Català“. D‘aquesta manera el president de la Federació Catalana de Tennis, Jordi Tamayo (Barcelona 1981), exposava als socis del Panathlon Club Sabadell els seus punts de vista, amb la companyia dels presidents del Club Tennis Sabadell i del Cercle Sabadellès.

3.000 tècnics i 1.800 pistes per practicar un esport que segueix la seva expansió i innovació com l’aparició del pickleball, una modalitat esportiva que combina elements del tennis, pàdel, bàdminton i tennis de taula i que va néixer als Estats Units el 1965 i ja té uns 50 milions de practicants, mentre que a Espanya n’hi han uns 20.000.

“També vàrem apropar-nos al pàdel, per poder optimitzar esforços i diners, però no va resultar possible, tot hi que creia i crec que hauria estat molt beneficiós per les dues parts”, continua Tamayo -advocat de professió-, que lidera la Federació des del 2017 i que combina aquesta tasca amb la presidència del Comitè de Tennis en Cadira de Rodes de la ITF i també amb altres càrrecs a nivell nacional i internacional.

“El que fem és donar la possibilitat de practicar tennis a tots els nivells, amb persones que tenen capacitats diverses -no m´agrada dir discapacitats- com jugadors que amb pròtesis poder jugar al Para-Standing Tennis, especialitat reconeguda per la Federació Internacional”, afegeix Tamayo.

Un Para-Standing que varen celebrar uns Campionats d´Europa a Barcelona (2024) i que es faran a nivell mundial aquest 2025.

El moment del tennis català

“És evident que el temps dels Corretja, Costa, ….. han passat i que actualment en el tennis mundial masculí, entre els cent primers. només hi tenim a Ramos i Granollers. Tot ha canviat molt des dels temps del patrocini de Bimbo (1992), per exemple. Ara hi ha representants dels tennistes, empreses que organitzen competicions, acadèmies de tennis i els jugadors i jugadores es passen 42 setmanes a l´any viatjant, participant en els diferents tornejos que figuren en el calendari internacional. Abans Catalunya dominava, ara ja no, València, Andalusia, ….. i d´altres ens van per davant. Tot i això soc optimista, ja que una vegada resolt el deute podrem ajudar més als clubs i als jugadors”, va resumir Tamayo.

El president català es va queixar de la manca d´una llei de mecenatge, dels pocs recursos de la Conselleria de l´Esport i de l´Activitat Física i que una possible reducció en el nombre de les federacions esportives catalanes (71), seria millor per l´esport català. Les comparacions amb el tennis francès (més d´un milió de jugadors i 470 milions d´euros de pressupost) o bé amb el suís (15 milions) estan molt per sobre del tennis espanyol amb 95.000 llicències i 12 milions d´euros per dedicar-hi.

Text: JMA.