A Sabadell no tot és futbol o waterpolo. Deu anys porta el club Su-Ba-Lee de Sabadell impulsant una modalitat del poomsae adaptat, conegut com parapoomsae. Aquest esport, derivat del taekwondo, combina tècniques, gestos i moviments sense contacte directe i s’adapta perquè persones amb diverses discapacitats físiques o intel·lectuals puguin practicar-lo. “No hi hauria d’haver barreres en cap esport”, defensa Josefina López, doble medallista mundial l’any 1987 i 1991, i entrenadora del club, en relació a la inclusió de tothom a l’esport.

El club Su-Ba-Lee es va fundar a Sabadell l’any 1983. Aleshores es practicava judo, però al cap de pocs anys van començar també amb el taekwondo. D’entre altres esports que també es duen a terme en menor mesura, el taekwondo ha sigut l’esport més prolífic de l’entitat, formant campions del món i medallistes olímpics com la mateixa Josefina López.

No va ser fins fa deu anys que el club va rebre la primera persona amb discapacitat, en aquest cas amb discapacitat psíquica. A partir d’aquí, els joves que volien formar part de l’entitat podien assistir a les classes amb la resta d’alumnes. Va ser l’inici del Parapoompsae al club.

“A mesura que una persona amb discapacitat venia al club, intentàvem introduir-lo a la classe com un més, encara que tingui una dificultat. Però amb paciència, treball i dedicació acaben fent quasi el mateix”, declara López.

Actualment, el club compta amb set esportistes amb discapacitat que estan en dinàmica amb la resta del grup, totalment integrats en les seves activitats malgrat les seves dificultats.

Parapoomsae i categories

Pel que fa al parapoompsae, és la modalitat adaptada del poomsae, que s’adequa a les necessitats i habilitats dels que el practiquen. En comptes d’exigir els mateixos requisits que en el poomsae tradicional en termes de cops i alçades, tenen la comoditat de realitzar les combinacions a menys alçada, així com no tenen un temps límit per executar els moviments, encara que la reglamentació és pràcticament la mateixa: “La idea és adaptar les normes a aquestes persones amb discapacitat, però no desentonar-les del poomsae”, explica López.

Segons apunta la medallista olímpica, el parapoomsae compta amb diverses categories, sobretot per tractar d’abastar totes les discapacitats possibles. Actualment n’existeixen set: P10 (intel·lectual), P20 (cegs), P30 (discapacitat motora), P40 (discapacitat física per amputació o falta de mobilitat), P50 (adaptat a cadires de rodes o caminadors), P60 (sords) i P70 (alçada). Hi ha petits matisos del reglament per a les diverses categories.

Inclusió del club i importància dels entrenadors

Josefina López exposa que tots els esportistes estan integrats a la mateixa classe. Segons assenyala la medallista, no s’organitzen entrenaments per separat pels que tenen discapacitats, sinó que comparteixen espai i sessió. Això fa que els alumnes de poomsae també els ajudin a realitzar maniobres. No obstant, també explica que dies abans d’una competició, el club realitza unes sessions extra per acabar de polir i rectificar algunes tècniques.

“La figura de l’entrenador és fonamental. Ja de per sí un monitor sense l’alumne no és res, i viceversa. Ha d’haver una bona comunicació i adaptació entre ambdues parts. Són moltes hores les que passes amb ells i són molt agraïdes. Es crea un vincle amb ells, és una figura més propera” remarca López sobre el paper de l’entrenador.

D’altra banda, no només han de complir amb la vessant esportiva, sinó també han de ser mentors. La medallista subratlla que en cap moment s’han sentit desplaçats. Un dels exemples són els nois amb TDH, que al tenir hiperacitivtat, es mostren força alterats, però la funció dels monitors és intentar controlar-los, fent que acabin obrint-se i poder treballar amb ells.

Per aprofundir en la inclusió i integració de les persones amb discapacitat, López explica que la Federació Espanyola de Taekwondo va incorporar l’any passat una nova modalitat en els campionats de clubs, en el qual incloïa la realització de maniobres i tècniques en parelles, un de poomsae tradicional i l’altra parapoomsae: “És molt atractiu veure aquesta modalitat, no hi ha barreres, treballes la coordinació”. Per augmentar la notorietat de l’esport, López considera que la visibilitat és el factor clau i el que faria que tiri endavant: “Més promoció a mitjans i xarxes”.

Competicions del club

Si bé el club porta pocs anys en la faceta competitiva, ja han participat en el Campionat de Catalunya, assolint uns grans resultats. En el darrer campionat català, van aconseguir deu medalles d’or i dues plates. Amb els recents resultats, López ha anunciat que, tot i que el club no ha participat en competicions estatals i internacionals, ja estan treballant per fer-ho realitat a curt termini: “Volem intentar participar enguany”.

Fa uns anys, Catalunya tenia només vuit jugadors amb llicència i ara en frega els 40, així com també està creixent el nombre en altres territoris del país com Galícia i Madrid, incrementant així la competència entre els equips.

Pel que fa les subvencions públiques, llevat de la Federació Catalana de Taekwondo i l’espanyola, que sí proporcionen unes ajudes, no reben més fons públics, tampoc de les administracions territorials ni autonòmiques. La medallista espera que a mesura que es vagi fent més difusió de l’esport es vagin obrint més portes.

De cara als reptes a curt i mig termini del parapoomsae, López espera que aquesta modalitat estigui inclosa als Jocs Olímpics de Los Ángeles. Tot i que no pot confirmar res, ha escoltat veus que estan començant a negociar per la introducció d’aquesta disciplina en els propers Jocs.

Foto de portada: club parapoomsae Su-Ba-Lee a Sabadell. Autor: Cedida