Una de les bases de les polítiques públiques és el creixement econòmic com a eina per implementar polítiques socials i reduir desigualtats. El raonament sembla clar: més creixement genera més recursos per a polítiques socials i millora les condicions de vida. Tanmateix, aquesta relació no sempre es tradueix en resultats tangibles.
El PIB creix, però la pobresa persisteix
El Producte Interior Brut (PIB) de Catalunya ha augmentat significativament, passant de 192.000 milions d’euros el 2013 a 255.000 milions el 2022. Aquesta dada podria suggerir una millora en les condicions de vida. Però si mirem la taxa de risc de pobresa o exclusió social (AROPE), aquesta ha passat del 24,5% el 2013 al 25,2% el 2022, afectant una de cada quatre persones, segons dades d’IDESCAT.
L’índex de Gini, que mesura la desigualtat de la renda, s’ha mantingut estable entre els 30 i 32 punts en aquest mateix període. Això reflecteix que l’augment de la riquesa no està revertint de forma efectiva en la reducció de les desigualtats.
Reducció de l’atur: un miratge?
L’atur a Catalunya ha passat del 23% el 2013 a l’11,6% el 2021, una millora destacada. Tot i això, la pobresa i les desigualtats no han experimentat canvis significatius. Això planteja una qüestió clau: per què els beneficis del creixement econòmic i la reducció de l’atur no arriben a tota la població?
Distribució desigual de la riquesa
Una possible explicació és que el creixement econòmic beneficia només una part de la societat. Segons Actuavallès, entitat social de Sabadell que treballa per la inclusió i la igualtat, cal una redistribució més justa dels recursos per combatre les desigualtats estructurals. Aquesta manca d’equitat perpetua la pobresa i limita l’accés igualitari als beneficis del desenvolupament econòmic.
Un model econòmic insuficient
Les dades mostren que les polítiques econòmiques no estan abordant de manera efectiva les desigualtats estructurals. És fonamental preguntar-se si les polítiques públiques actuals es limiten a esmorteir el patiment individual o si realment busquen una transformació cap a una societat més justa. Actuavallès destaca la necessitat d’inversions en projectes locals que generin impacte social real i ajudin a reduir les desigualtats a nivell comunitari.
Cap a un nou paradigma
Aquesta situació reflecteix que la pobresa estructural a Catalunya no és només un problema econòmic, sinó també de polítiques socials inadequades i barreres estructurals. Sabadell, amb una xarxa d’entitats compromeses, pot ser un exemple de com transformar aquesta realitat amb projectes innovadors i solidaris. És moment de reformar el sistema per assegurar una distribució més justa dels recursos i garantir igualtat d’oportunitats per a tothom.
