- L’entitat aconsegueix recaptar més de 6000 euros per projectes relacionats amb l’aigua.
- Les veus del Cor Gòspel Vallès omplen l’Auditori de l’Espai Cultura Fundació 1859 Caixa Sabadell.
Sabadell ha tornat a gaudir de la bona música amb objectius solidaris. Oxfam Intermón, l’entitat sabadellenca especialista a portar aigua a llocs on és difícil aconseguir-la, ha omplert l’Auditori de l’Espai Cultura Fundació 1859 Caixa Sabadell, com van fer l’any passat i l’anterior. Una recaptació rècord i l’actuació del Cor Gòspel Vallès per portar un bri d’esperança als més desfavorits de les zones on treballen.
Els sabadellencs l’esperen cada any. No només per la qualitat artística de qui participa de manera solidària a l’activitat d’Oxfam Intermón, sinó per recordar-nos que al món hi ha molta gent que pateix, que no té accés als serveis més elementals, entre ells, l’aigua. La cap responsable de campanyes d’Oxfam Intermón, Àngels Preixens, ha pujat dalt de l’escenari amb per explicar-ho, amb aquella cadència de veu plenament humanista, fent èmfasi en la tasca que porta l’entitat sabadellenca. Preixens ha reivindicat l’aigua com un dret inalienable, recordant-nos que una de cada quatre persones no pot accedir-hi i que més d’un milió l’any moren per malalties relacionades amb la mala qualitat de l’aigua. Ha reivindicat els “kits de dignitat”, aquells que arriben a zones llunyanes d’Etiòpia i que solucionen la vida de milers de persones; també la construcció de petites i grans infraestructures, d’equips potabilitzadors in situ, de pous, de plantes d’energia solar, el transport de bidons, de pastilles per a la desinfecció de l’aigua. No ha obviat que també pressionen els governs perquè actuï perquè “la pobresa té solució”. Molt probablement, el moment més emotiu de la seva explicació ha estat quan ha traslladat al públic assistent el testimoni de Seadiya Mohamed resident a la regió de Tigray, a Etiòpia. Va haver de deixar casa seva i els camps dels quals sobrevivien per la manca d’aigua, enfrontant-se als perills dels lladres i dels soldats. En aquell moment havien de caminar més de dues hores per poder trobar-ne una mica, agraint a Oxfam Intermón el fet de poder tenir aigua a prop de casa, amb l’esperança que cap mare passi per la situació que ha passat ella. Preixens ha acabat la seva intervenció demanant no ser mers espectadors, demanant “ser aigua”.
Pel que fa al concert, el Cor Gòspel Vallès ha sortit a l’escenari amb ganes de fer passar una vetllada agradable a la gent. I bé que ho han aconseguit. L’energia i la simpatia dels membres del cor l’han traslladat a un públic que no ha dubtat a integrar-se a les veus i a la música que sortien del fons. El director, Julià Monje, ha estat el veritable artífex d’aquest èxit, explicant un a un els temes que s’interpretaven, transmetent el sentiment i el significat de les seves lletres. Deixa corre el riu ha estat el primer, sensible i enèrgic alhora, preludi de tot el que vindria després. Monje ha agraït als assistents la seva presència assegurant que seria un vespre ple de ritme i de música, animant-los a cantar, a participar de l’espectacle. De fet, hi ha hagut un nexe comú entre tots els temes triat per Gòspel Vallès: l’amor, l’esperança, les ganes de viure, el positivisme. També els diversos vessants de la condició humana, siguin aquests bons o no tan bons. En definitiva, una glopada de sensibilitat on cal tirar endavant amb més força si cal. És Impossible destacar els millors temes. Tots han tingut un efecte immediat en el públic que ha gaudit d’aquells típicament gòspel i d’altres més actuals. Flowers, de Miley Cyrus, feia referència a la importància de valorar-nos nosaltres mateixos, mentre que Giants sostenia que cap obstacle és insuperable, afirmant també que l’ajuda dels altres sempre és positiva. Magnify Him ha estat l’himne més gòspel de tot el concert, per la sega religiositat i un al·leluia que no parava d’enfortir-se, de sentir-se cada vegada més enèrgic i intens. El mateix ha passat amb Jesus promised me, on ha estat destacada la intervenció del teclista. A Medley lent s’han sentit quatre temes encadenats, mentre que la gent s’ha emocionat amb l’Al·leluia de Leonard Cohen que ha comptat, no només amb la participació d’una solista, sinó amb la del públic que omplia la sala. No ha estat l’única vegada que els espectadors han cantat.
El concert ha anat a més, produint-se una veritable fusió entre públic i cor. Això s’ha vist clarament en Boig per tu, on molta gent ha encès el llum del mòbil mentre cantava la tornada de la cançó de Sau, i en Better, de l’artista, compositor i pastor de Brooklyn Hezekiah Walker. “Tot millorarà, tot millorarà”, diu la lletra; “les persones van i venen, hi ha un llum al final del túnel”, afirma Julià Monje. De fet, tot ha anat a més. Tothom dret, aplaudint, cantant; fins i tot, amb l’eufòria de tot plegat, una assistent diu “¡qué buenos sois!”.
Abans d’acabar, el coordinador d’Oxfam Intermón a Sabadell, Francesc Vives, té unes paraules d’agraïment per als patrocinadors, per a l’Ajuntament de Sabadell, per a la Fundació Caixa Sabadell 1859, per als amics del Cor Gòspel Vallès, per a totes les persones que han contribuït a l’èxit del concert, anunciant que s’han tornat a superar els 6.000 euros de recaptació, 11.720 si es compten els de la Fila O. Una Fila O que estarà oberta fins al mes de juny i que qui vulgui podrà veure les actualitzacions a les xarxes socials.
Julià Monje s’ha acomiadat de tothom agraint el suport del públic i del fotògraf que els acompanya en els concerts, l’Àngel Colomer. També ha demanat cantaires, especialment homes, per integrar-se a la formació terrassenca. Do You Know Him?, tema típicament gòspel no ha estat el final. Com ha dit el mateix Monje, cal acabar amb un dels grans, un que tothom ha cantat dret i aplaudint, Oh, Happy Day! Sense cap mena de dubte, així ha estat, un dia feliç. Un que es repeteix cada any a la nostra ciutat i que obre la porta a l’esperança en un món millor. L’aigua, un bé al qual no tothom pot accedir-hi, ha de ser sempre reivindicat. Tant de bo Oxfam Intermón no existís. Això voldria dir que han desaparegut totes les desigualtats al món. Sembla que de moment no és possible. Sou necessaris. Gràcies per recordar-nos sempre que hi ha gent que pateix en un esdeveniment que ja és referent a la nostra ciutat.
Foto portada: una imatge del concert. Autor: D.Jiménez.
