• L’escriptora Montserrat Bacardí ha presentat a Sabadell un llibre que no ha pogut publicar fins fa pocs mesos a causa de la pandèmia.
• Es tracta d’un testimoni únic en primera persona de Teresa Pàmies, qui va guanyar el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, la màxima distinció literària en català.

El Teatre Principal ha estat l’escenari on diferents figures destacades en el món de la cultura han posat en valor el llibre editat per Montserrat Bacardí, M’agrada escriure, m’agrada rabiosament. Cartes (1938-2002), i alhora han recordat la vàlua de la seva protagonista, Teresa Pàmies. Entre aquest període de temps, Pàmies va escriure multitud de cartes que es recullen parcialment en aquesta obra, que s’ha presentat aquest dimecres al vespre a Sabadell. L’escriptora sabadellenca, comissària de l’Any Pàmies (2019) Montse Barderi ha moderat l’acte, Montserrat Bacardí ha explicat com ha construït aquest volum, mentre que el conegut periodista Josep Cuní, la presidenta del del Consell Nacional de la Cultura i les Art, i Vinyet Panyella, la directora de la Institució de les Lletres Catalanes, Izaskun Arretxe, han fet la resta. També hi ha assistit el fill de Pàmies, el també escriptor Sergi Pàmies.

M’agrada escriure, m’agrada rabiosament. Cartes (1938-2002) és una obra estructurada a través de cartes personals de l’escriptora Teresa Pàmies, precedides per un pròleg del seu fill, Sergi Pàmies, i una introducció de Montserrat Bacardí, que no només destaca per aquest format, sinó també per la història que explica i l’exactitud amb què projecta l’essència de la periodista balaguerina: Montserrat Bacardí, també de la província de Lleida, ha seleccionat una trentena de cartes escrites per Pàmies que expliquen què va viure i com ho va viure.

D’històries de Pàmies, n’hi ha per a tots els gustos: les cartes que escriu a la seva família, per exemple, desprenen un to més íntim; mentre que les que quan escriu als seus corresponsals que l’ajuden a narrar l’exili, tenen una firma més narrativa o literària. Montserrat Bacardí ha explicat que “una vida d’exili, és una vida de cartes”, (i més a finals del segle XX), però que, tot i això, ha trobat més cartes de les que esperava trobar. Abans de seleccionar i estructurar 32 cartes d’entre el 1938 i el 2002, l’autora va haver de fer un treball de formiga:

“Vaig trobar moltes cartes seves d’una gran transcendència i vaig pensar que podrien formar part d’un llibre. Només en vaig poder escollir algunes, ja que n’hi havia moltes. Fins i tot, després d’haver fet el llibre, n’he descobert més que no tenia abans”.

El periodista Josep Cuní considera que la selecció de l’editora reflecteix perfectament la persona i la vida de Teresa Pàmies i la presidenta del Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA), Vinyet Panyella, atribueix part d’aquest mèrit a la transparència que desprenen les cartes:

“Les cartes són l’altra cara de la creació literària. A través d’elles coneixem la persona des de dins, a través de les seves pròpies confessions, coneixem de primera mà els motius de l’escriptora”.

La directora de la Institució de les Lletres Catalanes, Izaskun Arretxe, també s’ha fixat en aquest format, el de les cartes, però adverteix que “les cartes ens permeten mirar pel forat del pany el que va ser la seva vida; però a la vida, hi ha molt més”.

“A les cartes hi apareixen les seves facetes, les seves persones (l’amiga, l’escriptora, l’exiliada), els temes (la família, la feina, les seves vicissituds i reivindicacions) i també hi són tots els tons; sempre energètics, reflexius i, a vegades, també poètics”, ha destacat Arretxe.

En aquest sentit, l’alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés, ha destacat “els valors i les conviccions fermes, així com el gran esperit i afany per descentralitzar el territori” que caracteritzava a Teresa Pàmies. Alhora, s’ha mostrat orgullosa del fet que la ciutat sigui l’amfitriona d’un esdeveniment d’aquest calibre, ja que considera que aquest és un dels primers passos cap al 2024, l’any en què vol que Sabadell serà la Capital de la Cultura Catalana.

Foto portada: presentació del llibre M’agrada escriure, m’agrada rabiosament. Cartes (1938-2002). Teresa Pàmies, de Montserrat Bacardí, al Teatre Prinicipal. Autor: David Chao.