Sota el pseudònim d’Ariadna Tuxell escriu Beatriz (Sabadell, 1981). La seva és una història sorprenent. Amb una trajectòria consolidada com a agent dels Mossos d’Esquadra, fa deu anys que va decidir fer el salt a la literatura i publicar la seva primera novel·la romàntica. Una dècada després, allò que va començar com un passatemps ha acabat convertint-se en una incipient carrera literària. A dia d’avui, ja compta amb setze llibres publicats, vuit d’ells amb l’Editorial Zafiro, del Grup Planeta.
La novel·la romàntica i eròtica és un gènere que ven milions d’exemplars arreu del món, però que sovint queda en un segon terme per a la crítica literària. Tuxell la reivindica i dirigeix les seves obres a “les dones que tenen el desig d’alliberar-se”. En aquesta entrevista, ens rep al barri de Sol i Padrís, on ha crescut i viscut gran part de la seva vida.
Qui és Ariadna Tuxell?
Ariadna Tuxell va néixer per la necessitat d’escriure. Sóc policia des de fa 21 anys, però sempre m’ha agradat molt escriure i he anat fent cosetes… Amb la maternitat vaig disposar de més temps, perquè la meva nena dormia molt des de ben petita, i amb la reducció de la jornada vaig llegir les famoses Sombras de Grey. Sota la influència greyana vaig dir ‘jo puc fer algo així’. Evidentment no igual, perquè cadascú té el seu estil, però va ser una manera d’emplenar les hores que la nena dormia i de distreure les meves amigues i familiars. Escrivia alguna cosa i la passava. La gràcia va ser que quan ho vaig compartir els hi va agradar molt i em van animar a enviar-lo a alguna editorial perquè el publiquessin. Vaig rebre molts nos, perquè és llei de vida i més quan no tens contactes, però al final em van dir que sí i he anat treballant amb diferents editorials fins que vaig trobar la gran oportunitat de publicar amb Planeta, on he publicat vuit llibres.
Parla de les primeres passes com a escriptora. Va ser complicat fer el salt a la literatura? Ho tenia pensat?
Sempre he llegit molt, perquè ho hem viscut molt a casa. La meva mare ha estat al Círculo de Lectores i ens portava tots els caps de setmana llibres a casa per llegir. Considero que un bon escriptor ha de llegir i escriure, una cosa sense l’altra està coixa. Jo vaig començar a escriure per fer alguna cosa graciosa per a les meves amigues i després, quan em van animar a publicar-ho, li vaig donar la professionalitat que requeria. No pots escriure qualsevol cosa i enviar-la a una editorial, així que vaig fer un manuscrit en condicions.
Ja fa una dècada de la publicació del seu primer llibre, La duda y el deseo. Com ha estat compaginar la feina de Mosso d’Esquadra amb l’escriptura tots aquests anys?
Compaginar-ho tot és súperdifícil. La feina, l’escriptura, ser parella, ser mare… la famosa conciliació laboral és molt complicada, però vas trobant horetes soltes. Normalment m’aixeco aviat i aprofito els matins per escriure i avançar unes quantes pàgines. Sense anar més lluny, avui per exemple m’he llevat a les 4:30 del matí i he aprofitat per posar-me amb l’ordinador.
El gènere de les seves novel·les s’allunya dels prejudicis que el lector pot tenir sobre els policíes.
Sobta una mica ser policia i escriptora de novel·la romàntica-eròtica alhora. Tenim molts casos de mossos escriptors, però tots estan més relacionats amb el tema de la novel·la negra i la novel·la policíaca. Està més normalitzat, però aquí arribo jo trencant amb els estereotips (riu). Aquesta és una mica la meva funció també, m’encanta trencar aquestes barreres preconcebudes i poder parlar de tot. Per què no? S’ha de parlar de qualsevol cosa amb total naturalitat.
Inclou elements del seu dia a dia en les obres?
Sí. Ariadna [el pseudònim] i Beatriz [el nom real] estan relacionades. Són la mateixa persona, no tinc una doble personalitat ni molt menys. L’una es nodreix de l’altra, l’escriptora es nodreix molt de la policia, hi ha moltíssimes vivències que són actuacions meves o dels meus companys, coses que comentem a comissaria… Moltes de les històries dels llibres són històries meves, tant a nivell personal com professional. Per això m’agrada tant la figura de la dona empoderada. He estat treballant a l’àrea d’atenció a la víctima de persones maltractades i m’agrada que els personatges de les novel·les que passen per aquest procés donin un cop a la taula i diguin prou. M’agrada que siguin dones que sàpiguen el que volen.
Sovint mostra escenes dures, de maltractament. Com és escriure sobre un tema així?
S’ha de fer. La gent es pensa que quan és una novel·la romàntica o eròtica tot el llibre serà ‘mete-saca mete-saca’. Però no és així. La novel·la ho engloba tot, i segons siguin els oficis dels protagonistes el resultat serà diferent.
Tinc una novel·la que és negra pràcticament, per exemple. Tracta d’un violador i assassí que va violant i matant víctimes per Barcelona [Me olvidé de olvidar]. Tinc fins i tot una novel·la sobre un cura que deixa de ser-ho per amor [Con la iglesia hemos topado]. Tots els llibres són diferents, i la gent es pensa que com és novel·la romàntica serà folleteo només o simplement una trama d’amor i desamor, però la realitat és que pots escriure del que vulguis. La novel·la necessita una trama, un fil conductor i puntualment alguna escena més picantona. Són històries que costumen a agradar perquè la gent empatitza molt amb els personatges i les seves vivències.
Comentava que va començar passant-li els seus textos al seu cercle. Continua fent-ho o és una pràctica que es perd amb els anys?
Sí. Tinc les meves ‘lectores 0’, que quan escric alguna caso les hi passo. Són lectores de confiança, família o amigues de sempre, que són les que et fan la crítica constructiva sense ànim de molestar-te, sinó tot el contrari. Després potser mantinc la meva idea inicial, però sempre està bé rebre opinions abans de llançar-te.
Setze novel·les després, què li queda per fer?
Molt. Ara mateix estic treballant en una trilogia, que no n’he fet cap. Fins ara només tinc una bilogia, perquè m’agraden els llibres autoconclusius, que la història comenci i acabi. Fa cosa d’un mes m’han contractat en una editorial de Barcelona [Malpaso Ediciones] i m’han demanat una trilogia en la qual volen que la protagonista sigui una policia. Qui millor que una policia per escriure aquest personatge? Per aquest motiu també he hagut de deixar una mica de banda un projecte meu. Volia fer un popurrí dels setze llibres que porto publicats. En comptes de fer-ne una segona part de cada un, estic fent un llibre on surten tots els protagonistes anys després de les seves trames. És una manera de veure què ha passat amb els personatges i que el lector més fidel pugui fer-ne un repàs. Si t’has llegit els llibres et fa gràcia perquè et vas trobant amb tots els protagonistes. L’he deixat una mica aparcadet, perquè el nou encàrrec requereix molta feina.
Foto de portada: Ariadna Tuxell, a Sol i Padrís. Autor: Jordi M.
