Cada vegada en són més aquells que, relacionats o no amb la música coneixen aquest miracle anomenat ‘Sant Andreu Jazz Band’. Nois i noies amb una sensibilitat especial que s’han trobat pel camí a Joan Chamorro, l’artífex d’aquest somni esdevingut realitat.
Divendres 11 de març actuarà amb una de les veus més impressionants del grup, l’Andrea Motis i tres músics imprescindibles, Ignasi Terraza, Josep Traver i Esteve Pi, a la Cava Urpí, iSabadell ha parlat amb Joan Chamorro per a l’ocasió.
És del tot espectacular la feina duta a terme, doncs tothom valora molt positivament l’esforç fet aquests anys i que ha donat un fruit realment brillant. Com ha estat possible?
Quan tens un projecte d’aquestes característiques des de fa temps i quan et dediques a l’ensenyament com em dedico des de fa trenta anys, intento ser amable, sentir interès pel que fa la gent jove, fer un seguiment de la seva tasca. Per a mi és molt important transmetre allò que ens aporta la música i me n’alegro de saber que la gent nota això en mi i en tots els components de la banda.
Es compleixen 10 anys del naixement de la ‘Sant Andreu Jazz Band’. Quina ha estat la trajectòria en aquests anys?
D’aquest primer any ja no queda ningú. L’última en marxar va ser l’Eva Fernández que ara té un projecte molt maco creat pel Taller de Músics, amb el trompetista David Pastor. Hi ha gent que continua tocant, que va traient discos, seguint el seu camí. Han passat 56 joves per l’orquestra. Ara en són 26. Hi ha una evolució musical personal de cadascun d’ells, doncs estan en edat d’aprenentatge, i també de part meva, de com intentar ensenyar millor, transmetre millor els coneixements tant musicals com d’aptitud davant de la música i el que ens aporta per ser feliços, que per a mi és el més important.
Quina cara posa la persona que us escolta per primera vegada? Quina és la reacció de la gent?
Bé, això és una cosa molt personal. Quan estic a l’escenari, no estic mirant el públic, però sento la seva presència i la seva energia. Intento portar un repertori que connecti, i canviar-lo si cal sobre la marxa, perquè la comunicació és essencial. És cert que molta gent que ens escolta ens diu que no havien escoltat música de jazz abans i que de sobte s’animen perquè els ha agradat molt la nostra interpretació. De fet, tot plegat forma part també una mica de la meva tasca, a través del que fem, aconseguir nous adeptes.
Què té el jazz que no tinguin d’altres estils?
Partint de la base de que no existeix un sol tipus de jazz, jo diria que hi ha un punt d’interacció entre els músics, de que es pot jugar amb les melodies, de que hi ha una part important de creació, basat en unes harmonies. És un dels aspectes principals del jazz, aquesta capacitat de poder inventar i interactuar amb qui estàs tocant. És també una música universal i permet de participar en una Jam Session a qualsevol lloc del món, amb un llenguatge i unes estructures comuns, sense partitures. Això fa del jazz una música molt interessant.
Com es fa la selecció dels nois i noies que han d’entrar a la ‘Sant Andreu Jazz Band’?
Els orígens de la SJB són l’Escola Municipal de Música de Sant Andreu. Ara ja som fora però abans es nodria dels propis estudiants de l’Escola. Ara sóc jo el que agafo estudiants que d’altres professors em diuen que val la pena que jo miri per veure si tenen aptituds. Truca gent de fora de Catalunya, però és inviable poder acceptar nois o noies que no puguin desplaçar-s’hi amb facilitat. Crec que tinc certa sensibilitat per veure el potencial dels que comencen, però cal no pensar en el futur, en el triomf immediat, i sí desenvolupar les aptituds que tingui, de cara a aconseguir que sigui un artista amb estil propi. La motivació té aquí un paper essencial.
Què podrem escoltar a la Cava Urpí?
Motis-Chamorro Quintet, piano, veu, contrabaix, guitarra i bateria, amb músics de gran recorregut professional, interpretarem bàsicament el repertori que enregistrarem a finals del mes de març a Nova York, basat en estàndards de Charles Shavers, i el més interessant és que sentirem tres originals de l’Andrea Motis, una versió d’un tema clàssic com és La Gavina, també creacions de Perico Sambeat i de l’Ignasi Terraza. Tenim molta il·lusió de portar la nostra música novament a Sabadell. Espero que el públic interactuï amb nosaltres i aconseguim aquesta màgia que representa el jazz.
