La sala noble de la casa Turull, seu del Museu d’Art, es va quedar petita divendres passat per encabir l’acte d’homenatge a Pep Domènech, un dels pioners de l’art conceptual a Catalunya, que va morir a Barcelona el passat 23 de gener amb 76 anys d’edat.

L’acte d’homenatge pòstum, organitzat per amics i familiars amb el suport de la Fundació Bosch i Cardellach i l’Ajuntament de Sabadell, ha estat presentat per Glòria Dalmau. La directora de la Fundació Bosch i Cardellach ha evocat els anys del Col·lectiu 50 -tot i que Pep Domènech havia nascut al 1949- que es reunia periòdicament per debatre de temes de cultura, urbanisme, art… les conclusions dels quals eren publicats en forma d’article al Diari de Sabadell. Dalmau ha recordat la seva rialla contagiosa i les seva aguda ironia.

Acte seguit s’ha visionat un vídeo de 10 minuts realitzat per la fotògrafa Ana Sánchez a través del qual s’ha pogut resseguir la seva trajectòria vital i artística amb una excel·lent mostra de la seva obra i algunes de les seves exposicions. Josep Melo, amic d’infantessa, molt emocionat ha fet un càlid retrat de l’adolescent i les “gamberrades històriques” del Pep Butllofes, com l’anomenaven els amics. També, ha reivindicat els seus escrits d’una gran qualitat literària, propis d’una personalitat brillant.

Pep Alavedra, ha evocat els anys 70 a Sabadell i la experiència avantguardista a la Sala 3 de l’Acadèmia de Belles Arts amb artistes com Fina Miralles o Benet Ferrer, recentment desaparegut. Tot i que se’l ha catalogat com “artista conceptual”, es definia a si mateix com “artista alternatiu”. Un creador d’arts visuals sempre a la cerca de l’objecte que fou pioner en la introducció d’eines digitals i ara de la Intel·ligència Artificial. També ha glossat el seu compromís social i polític com succeí en la lluita per salvar Els Campos de Recreo, l’enterrament reivindicatiu del seu cotxe al Parc Catalunya o la multa de 100.000 pessetes per una exposició que fou denunciada per un soci de Belles Arts com pornogràfica de la que finalment fou indultat. Ha mencionat la seva experiència com a professor i director a l’Escola Illa fins que a la dècada dels 90 es traslladà del carrer Puigcerdà a viure amb la família a un pis de Bellvitge a Barcelona.

En nom de l’Escola IIla ha intervingut la secretaria acadèmica, Anna Vilarúbias, qui ha explicat la seva trajectòria en aquest centre docent, primer al 1982 com a professor de fotografia i posteriorment al 1980-88 com a la direcció del centre docent que tornà ha exercir l’any 1991. Un sèrie de problemes amb la regularització els títols acadèmics conduïren a que deixés l’Escola Illa sent substituït en la direcció per Lena Balaguer qui havia estat amb ell directora col·legiada. Així mateix, indicà el seu interès per la creació a Sabadell d’un centre d’art contemporani que no va reeixir.  

Filles i fill

L’acte ha continuat amb les intervencions del seus tres fills. Primer han parlat Joana i Irene, molt emocionades, que han descrit el seu caràcter alegre, les seves habilitats culinàries, el seu inconformisme i la seva ideologia d’esquerres.

El seu primogènit, l’historiador i polític, Xavier Domènech, que ha manifestat els seus esforços per “superar la pèrdua”, ha subratllat la condició del seu pare com “artista sabadellenc” i producte de l’efervescència política i cultural del Sabadell del final del franquisme i la transició, quan la ciutat estava al centre del país. Domènech ha indicat la forta influència del Pop Art i el Kitsch Art sobre l’obra del seu pare que es definia així mateix com un artista de mitjans culturals. Amb grans esforços per a contenir les llàgrimes ha evocat les seves sensacions infantils en  l’enterrament del cotxe de la família al Parc Catalunya i ha reivindicant com un símbol de la seva trajectòria del seu pare el rellotge del barri de Can Puiggener.  

L’acte ha estat filmat per Rafael Uyà i aviat estarà disponible a les xarxes socials.

Foto de portada: un moment de l’homenatge. Autor: D. Jiménez.