El barceloní Enric Cervelló és des de la passada tardor de nou l’intendent dels Mossos a Sabadell i la seva àrea policial (una desena de municipis). En aquesta entrevista fa balanç de l’estat de la seguretat a la ciutat, que va tancar l’any 2024 amb un repunt dels delictes del 6 per cent i amb la preocupació per la inseguretat escalant posicions.

Tot i el repunt del 2024, en els darrers cinc anys les denúncies per delictes han crescut menys del que ho ha fet la població a la ciutat. Cervelló reitera que Sabadell és una ciutat segura. “Anem bé”, sosté, obrint la porta a la necessitat “d’explicar més tot l’esforç que s’està fent”.

Va ser intendent de l’ABP de Sabadell entre finals de 2019 i finals de 2023. Gairebé quatre anys. Fa mig any que ha tornat. Quines línies de millora vol aplicar en aquesta segona etapa?
Les línies són les que es portaven abans. No hi ha gaire més joc: les línies que marca la conselleria, la direcció general i la prefectura. No estem sols. Treballem en equip. Un equip format per tot el cos dels Mossos i totes les policies locals de la nostra ABP.

Ha notat canvis en aquest temps?
Hi ha hagut algun canvi en regidories, per exemple aquí a Sabadell, també a la cúpula de la Policia Municipal. Però la línia és la que ja teníem. Tot és un treball en equip per arreglar les coses entre tots.

Si hagués de marcar dues o tres prioritats, quines serien?
Mantenir el nivell de seguretat i sobretot explicar-nos. Que la gent sigui conscient de l’esforç que s’està fent a nivell de seguretat per mantenir uns estàndards raonables.

En els darrers cinc anys la població de Sabadell ha crescut en un 3 per cent. El nombre de delictes ho va fer menys, un 1,68 per cent. En canvi, el baròmetre de la Diputació de l’any passat revela que la inseguretat era la segona preocupació ciutadana a Sabadell. Per què creu que preocupa més?
Són percepcions. Surten moltes coses als diaris sobre la inseguretat a Barcelona. És la capital i si Barcelona bull tot això es pot traslladar a nivell local. Però és més una sensació. Els números ens diuen que les denúncies augmenten menys del que sembla.

Barcelona no només expulsa habitants sinó que també centrifuga delinqüents?
No, perquè no s’han incrementat els fets delictius. En algun moment s’ha exercit pressió policial a Barcelona i alguns delinqüents han anat cap a altres municipis. Però no venen a Sabadell. Van a llocs amb més flux de turisme durant algunes èpoques de l’any. A la costa, per exemple. És on va a parar el volum de gent que vol delinquir.

Però la percepció existeix. La inseguretat preocupa més. Es pensa que les coses van a pitjor, diguin el que diguin els números. Quins són els factors que hi ha darrera d’aquesta percepció?
No ho sabem. Les percepcions són molt personals. Si es crea un estat d’opinió, per molt que intentem influir a través de les oficines a la comunitat, es difícil capgirar-ho.

Vostè és sociòleg de formació. Segur que alguna volta li ha donat. Ha parlat d’estats d’opinió. Qui els crea? Hi ha gent interessada, corrents mediàtics o polítics que volen fer veure que hi ha més inseguretat de la que hi ha?
No seré jo el més indicat per fer aquestes valoracions. Com a cap de policia només puc parlar dels fets. El que jo pensi no és rellevant. Nosaltres intentem treballar també en les percepcions: fem moltes xerrades en grups sensibles, intentem que tothom sàpigui com arribar a la policia.

També apostar per la policia de proximitat, tot i que a Sabadell ens costa més pel número d’efectius que tenim. Però la Policia Municipal són més propers i són garants de la proximitat. Entre tots intentem capgirar el sentiment d’inseguretat.

Ara que hi fa referència: com va d’efectius a l’ABP de Sabadell? Històricament hi ha hagut dèficit.
Tothom vol més Mossos. Això ens agrada perquè vol dir que tenen una bona concepció de la nostra feina. Sempre faltaran Mossos però som un servei públic, que no és barat, i cal ser molt eficient en la gestió. Podríem tenir més efectius? Sí. Però volem ser eficients.

Quant personal té l’ABP de Sabadell?
200 agents. Comptant l’oficina de districte de Santa Perpètua de Mogoda, tindríem 250 efectius. Però els Mossos són 18.000 i anem cap a 25.000. Si tenim un problema greu és tan fàcil com demanar reforços a al Regió Policial per tenir reforç en ordre públic com les unitats ARRO. Si necessitem un reforç per una investigació, venen de serveis més centralitzats. No podem comptar només els 200 o 250 que som sinó que en un moment donat tenim reforços. A més hem de comptar la Policia Municipal, que són uns 250 també. Hi ha dèficit? Home, si ens organitzem i gestionem amb eficiència ens en sortim bé.

Deixi’m preguntar-li directament. Segur que tenen dades. Hi ha alguna relació entre delinqüència i immigració irregular o directament amb la immigració en general?
Jo no li veig tot i que hi ha policies que sí la veuen. Aquí puc dir que no té res a veure immigració amb delinqüència. Hi ha persones que han vingut de fora que delinqueixen? Clar que sí. Però la majoria de la gent fa el que volien els nostres pares quan van anar a Alemanya: treballar, progressar i fer calers per tornar o per quedar-se a viure aquí.

Com a societat, aquí sí puc parlar com a sociòleg, tenim una necessitat clara: estem perdent població i necessitem gent de fora o a la llarga hi haurà molts serveis que no podrem tenir perquè no tindrem persones per fer-los.

En els darrers cinc anys el nombre de furts ha augmentat un 25 per cent a Sabadell (3.000 l’any 2024 a Sabadell). Quins són els factors que hi ha al darrera?
El furt és el delicte més fàcil. El delinqüent no fa mal a ningú, no es força res. És treure una cartera o un estri sense violència i sense que la víctima se n’adoni. A nivell penal no té gaires conseqüències. Això ens passa sobretot a zones amb molta concentració de gent: als mercats, zones comercials… Hi tenim dedicat un equip sencer, el grup de delinqüència urbana que es dedica només a això.

La ciutadania es queixa que es detenen delinqüents, però tornen a quedar lliures ràpidament. Com ho viviu des de la policia?
Ho vivim amb normalitat perquè sabem que passa. Què fem? Expliquem al jutge i el fiscal tot el perfil, perquè creiem que ha d’anar a la presó, perquè no és un delicte puntual sinó molts encadenats. Si té domicili conegut, si no en té. Que almenys hi hagi alguna conseqüència. El problema és que podem aconseguir no condemnes de presó sinó ordres d’allunyament de centres o zones comercials.

Hi ha multireincidents a Sabadell? Van lligats als furts? Els tenen localitzats? Què poden fer?
Sí, el multireincident es dedica al furt. No és gent que té gana i roba un dia. És gent que es dedica a furtar i emportar-se objectes per vendre’ls. Tenim localitzats molt pocs multireincidents a Sabadell. No són gaires. Si els detectem, fem un informe a Fiscalia explicant tot el cas i el perfil perquè el fiscal consideri una ordre d’allunyament d’algun espai en concret. Però és molt difícil que acabin a la presó.

Faci una mica de servei públic: algun consell per evitar o reduir el risc de patir un furt?
Tothom que vagi a zones on hi hagi molta gent, zones comercials, processons de Setmana Santa o llocs amb molta acumulació de gent, que es vigili molt les pertinences. A vegades el furt és perquè es va tan tranquil que posem fàcil que ens treguin la cartera o el bolso.

Què li diu a la gent que pensa que presentar denuncia no serveix de res perquè ni recuperaran el mòbil o el bolso o la cartera i hauran perdut una estona posant la denúncia?
Els hi dic que si no sabem que hi ha delicte, no podem fer res. Hi ha una xifra negra que desconeixem: els fets que passen però no ens arriben. No sabem quants són. Necessitem que tothom denunciï. Si no poden venir un dia, poden agafar cita prèvia i ni han d’esperar. Si volen venir al moment, estem les 24 hores del dia.

El robatori de vehicles ha pujat un 10 per cent en 5 anys. No són robatoris a l‘interior del cotxe sinó de tot el vehicle com a tal. Més de 200 a l’any. Què fan amb ells?
Fa poc vam fer un cas paradigmàtic. Hem desarticulat un grup i crec que ara baixaran aquests delictes. Era un grup que robava motos i les desballestava. Es va investigar juntament amb altres unitats d’investigació de Mataró, l’Hospitalet… Van robar bastants vehicles i els vam desarticular. Són xarxes organitzades: uns localitzen el vehicle, el transporten fins el lloc on el desmunten. I després els portaven per peces a França, els embarcaven i els enviaven cap al nord d’Àfrica, on revenien les motos.

També ha pujat un 10 per cent el tràfic de drogues en cinc anys. Tot i així només hi ha 73 denúncies l’any passat.
La venda de drogues va molt lligada a les plantacions de marihuana. Són operatius lents. I van un per un. Ens va molt bé que els veïns ens diguin que hi ha molta pudor a marihuana. Fa poc vam fer un operatiu a Can Puiggener en relació a això, i també amb frau al fluït elèctric. Tenien diferents plantacions a dins dels domicilis. Fiscalia i judicatura ens van autoritzar a entrar.

Hi ha molts veïns que diuen que tothom sap que hi ha plantacions i o bé no hi va ningú o bé només hi van per aixecar acta.
Són processos lents. Si un veí denuncia, hi anem i ho mirem. I comencem una investigació. A vegades és més complicat. Cal tenir una ordre d’entrada, cal localitzar el propietari, hem de demostrar al jutge el que busquem, cal justificar els motius… tota una sèrie d’actuacions per tenir l’ordre d’entrada. A més a més, en el cas que comentava el jutge ens va demanar que si algun domicili estava ocupat li tornéssim al seu legítim propietari i així es va poder fer en un o dos domicilis.

Ara que ha tret el tema. Les ocupacions preocupen la ciutadania. Segons les dades oficials de l’Ajuntament, hi ha més de 1.400 habitatges ocupats a la ciutat. És el 2 per cent del parc d’habitatge de la ciutat. La majoria són pisos buits de grans tenidors. Els cossos de seguretat van evitar l’any passat 172 usurpacions, una cada dos dies. Quin és el protocol quan es detecta un avís d’usurpació? Què fan vostès?

Si un veí ens truca que s’està produint una ocupació ara o el matí o la nit anterior, aixequem acta, anirem al domicili i agafarem declaració al veí. Si hi és el propietari i ens indica i demostra que el pis estava buit, és seu i està ocupat, fem fora els ocupes de forma immediata. No hi ha cap dubte sobre això.

Si tenim documentat tot el procés, apliquem la llei. Si hi ha una alarma que ha sonat, un veí que indica que s’ha produït una ocupació, van fora al moment. Si un veí se’n va fora de vacances per Setmana Santa, ha de saber que no li poden ocupar el seu pis. I si li ocupen que ens truqui i els fem fora immediatament. Tant nosaltres com la Policia Municipal tenim les mateixes instruccions.

Per què hi ha casos que s’allarguen dos anys? En quins casos?
Cal mirar cas per cas. M’he trobat algun cas de gent que no viu al pis i el té heretat i no fa vida ningú i està desocupat i li ocupen i enlloc de dir que li acaben d’ocupar quan se n’adona ho diu quan fa molt temps. Llavors s’ha d’agafar denúncia, s’ha d’explicar al jutge i el jutge investiga el cas. El problema està a vegades quan les coses no es poden acreditar bé. Si es pot acreditar bé, no hi ha cap problema per fer la desocupació.

En resum: si una persona té un pis buit i marxa uns dies, quines precaucions hauria de prendre?
Les mateixes que pren perquè ningú li entri a robar. Però si algú li entra, no serà per ocupar el pis. Perquè si és seu, el seu DNI posa que ell viu allà, l’ocupa anirà fora al moment. Com si porta un mes a l’hospital. Si el pis és seu, l’ocupa va fora al moment. I els ocupes saben que això és aquí. El propietari ens truca al 112, anem allà i els fem fora. El propietari se’n pot anar de vacances tranquil·lament.

El que és molt important és que el propietari denuncii. Si no ho fa, no podem fer res. Molt sovint l’Ajuntament fa molts esforços per esbrinar qui és el propietari. Sovint el gran problema és que el propietari no denuncia. Sense denúncia, no podem fer res.

Sobre les ocupacions conflictives, que l’Ajuntament llista en una vintena a tota la ciutat, què fan vostès?
Intentem anar a la una amb els jutjats. En aquests casos, necessitem que els veïns es queixin molt, que facin anar a les patrulles, que expliquin els problemes perquè nosaltres portem al jutge tota la carpeta. Que ens truquin tantes vegades com sigui necessari. Tot això ho recollim, ho ensenyem al jutge i tot això accelera el desallotjament.

Canviant de registre, les denúncies per violació o agressió sexual amb penetració s’han duplicat des de l’any 2019, de 15 a 31 a l’any. Quines són les causes?
En molts casos el motiu és que ara tenim més coneixement entre tots, hem facilitat els canals de denúncia, se’n parla més als diaris i hi ha més formació sobre el que és una agressió sexual. Abans no s’entenia una agressió sexual dins del matrimoni i ara hem entès tots que sí.

Per tant, no hi ha més agressions sino que es denuncien més?
Els delictes hi eren però ara estan aflorant més. A més la majoria de delictes sexuals passen en un entorn familiar.

Quines facilitats han posat ara vostès que abans no posaven?
Tots hem canviat en relació a les violències sexuals. Nosaltres també. Hi ha anècdotes recurrents. Temps enrere quan una persona anava a preguntar a vegades li feien un comentari que la tirava cap enrere. Ens hem format, s’ha fet molta formació, hem facilitat molt denunciar. Sobretot en violència domèstica o agressió sexual és tenir presència d’un advocat abans d’agafar la denúncia. L’advocat està assessorant des d’un primer moment.

Han fet operacions contra la tinença d’armes blanques a Sabadell, en línia amb l’anomenat Pla Daga? Què han trobat?
Gairebé cada 15 dies fem operatius amb la Policia Municipal i el Cos Nacional de Policia a la plaça d’Espanya.

És un punt calent?
És un intercanviador, un hub on coincideixen els FGC i la RENFE i hi ha molt moviment de persones. Ara ja no només ho fem aquí sinó que també ho faran a la mateixa vegada a l’estació de Barberà i amb l’estació de Terrassa. Ho coordinarem tot per controlar el moviment de persones.

I què hi troben?
Trobem de tot. Algunes armes blanques. Tampoc moltes. Però n’anem trobant. Armes de foc seria més perillós i no n’hem trobat. També fem controls al carrer, controls de trànsit, en punts estàtics, drogues, armes blanques…

Volia preguntar-li també pel gran increment de crims informàtics, tot i que segurament sobrepassa l’ABP. Més de 1.800 l’any passat a Sabadell, és a dir, 5 al dia de mitjana. Què fan vostès per afrontar un problema mundial i què recomana fer a la ciutadania per evitar riscos?
La investigació és molt especialitzada i tenim una àrea de ciberdelinqüència i una regió policial virtual.

Des de les ABP tenim molta feina a fer en la prevenció de les estafes informàtiques. És la nostra tasca, sobretot en l’Oficina de Relacions amb la Comunitat. Hem d’explicar més que no hem de donar cap dada a ningú.

Des de que el món el món i existeix el tocomocho hi ha estafes. Ara està passant amb més magnitud. L’estafador informàtic envia missatges a l’engròs, automatitzats. Només necessiten que el 0,5 per cent els surti bé per omplir-se les butxaques. No hem de donar cap dada per telèfon, no explicar res si ens truca el banc. Ara es pot falsificar la veu per intel·ligència artificial i fer-me creure que el meu fill em demana diners. L’intendent Sales comentava una bona pràctica: tenir tenir paraules claus entre els familiars per saber si és una IA o la persona real.

Per evitar estafes informàtiques, cal prendre tota una sèrie de mesures com si estem a casa. Si veiem que ens poden entrar pel balcó o la finestra, posem una reixa. Si la porta no ens convenç, canviem el pany o en posem dos. Si cal i podem, posem una alarma. Doncs el mateix amb el mòbil. Pel mòbil ens poden entrar virus, malware o gent que ens vol buidar la butxaca. És un tipus de delicte que preocupa. I ningú no n’està exempt. En línies generals: no ens podem refiar del que vingui del mòbil sobretot si ens demanen diners. Ens poden estar estafant.

Per acabar del tot. S’ha superat el primer trimestre de l’any. No tenim les dades oficials però segur que ens pot avançar alguna cosa de com ha anat tenint en compte que el 2024 va acabar amb un repunt del 6 per cent.
L’any passat va començar amb un gran increment de fets delictius i sense mirar els números vaticino que aquest any baixaran. Al gener i febrer estaven baixant les denúncies.

Anem bé i es treballa molt perquè això sigui així malgrat que la sensació, que també hem de treballar, no vagi per aquí. Se’ns ha de veure més pel carrer, hem de fer fàcil posar la denúncia i fer que la gent se senti escoltada quan ve a posar una denúncia.

Foto portada: l’intendent de l’Àrea Bàsica Policial de Sabadell, Enric Cervelló, el passat 14 d’abril, al seu despatx. Autor: D.Jiménez.