Nascut a Sabadell el 1975, el director d’orquestra Santiago Serrate és, a més, graduat en piano, contrabaix i composició. Imparteix habitualment masterclass i conferències a la Universidad Internacional de la Rioja, a la Universidad Complutense i al Real Conservatorio Superior de Música de Madrid, Joventuts Musicals de Sabadell, al Club Wagner de Barcelona, a la Asociación Sevillana de Amigos de la Ópera i a la Universidad de Sevilla.

Divendres, dia 27 de setembre, serà un dia especial per a Santiago Serrate. Un altre sabadellenc, el seu amic i guitarrista Juan Manuel Cañizares, s’unirà a ell per tal d’oferir un espectacle únic, extraordinari. Un projecte anomenat Cañizares Sinfónico amb la col·laboració de l’Orquesta Sinfónica de la RTVE. A més, durant tota la setmana tindrà lloc la gravació d’un CD amb dos concerts per a guitarra i orquestra del mateix Cañizares.

Molts dels nostres lectors no coneixen la teva trajectòria, ni tan sols que vas néixer a Sabadell. Mirant la teva biografia un pot quedar parat de tanta feina. Com va començar tot? Vas créixer en un entorn musical?
Sí, vaig néixer i créixer Sabadell, estudiant a l’Escola Pia i a l’institut Pau Vila així com cursar els meus estudis musicals inicials al Conservatori de Sabadell. La música ha estat present a casa meva, però no vinc de cap entorn musical. La meva dedicació professional com a director d’orquestra, graduat també en piano, composició, contrabaix i direcció orquestral és totalment vocacional.

Ets contrabaixista. Diuen que quan un comença a dirigir orquestres ja deixa l’instrument. És el teu cas?
Com et deia anteriorment, la meva formació instrumental és àmplia i el contrabaix, durant uns anys va ser molt important i el vaig gaudir. De ben jovenet era contrabaixista de la cobla Jovenívola 2 de Sabadell. Després ja em vaig centrar en el contrabaix simfònic i durant quatre anys vaig ser membre per oposició de l’Orquesta Sinfónica de la RTVE de Madrid. Però ja fa 20 anys que no toco el contrabaix, ja que en començar a guanyar concursos de direcció d’orquestra – que és la meva vocació primigènia- ja vaig deixar la plaça de l’Orquestra per dedicar-me al que em fa més feliç, fer música amb altres músics.

És molt important per a un director d’orquestra, conèixer les entranyes d’una formació orquestral d’alt nivell, ja que el bagatge que et dona en tots els aspectes: musical, psicològic, organitzatiu, etc… Un cop et poses al capdavant d’una formació orquestral, tens molt de guanyat.

Has dirigit moltíssimes orquestres i t’has enfrontat a públics diversos. Hi ha diferències notables entre espectadors de països diferents? La gent del nord és més prudent i la del sud més passional o això és un tòpic?
Et diria que no, el públic arreu del món el que vol és que l’emocionis, que la música comuniqui i et faci perdre la noció espai-temps per un moment, ja que l’actualitat no és gaire engrescadora. La música és transcendència i és un acte de meditació activa.

Treballes amb músics de tot el món. Què els uneix a tots?
Els uneix les ganes de fer música, les ganes de donar el màxim en cada moment, el rigor i l’excel·lència envers les obres d’art que son patrimoni de la humanitat, que en el nostre cas són les partitures que fem sonar.

Hi ha algun concert dels que has dirigit arreu que en destacaries per qualsevol motiu?
Destacaria el concert de gala que vaig dirigir el passat dia 19 de juny al Euskalduna de Bilbao i amb l’Orquestra Simfònica de Madrid -que és la titular del Teatro Real- amb motiu dels XVI Premios Fundación BBVA Fronteras del Conocimiento, en el que l’orquestra va tocar a un altíssim nivell i molt emocionant per a mi.

Quina ha estat la teva relació amb Sabadell des que vas marxar a viure fora?
Vaig marxar a viure fora des dels 18 anys i ja no hi resideixo des de llavors. Però visito la ciutat regularment quan puc, ja que hi tinc els meus pares, germà, neboda i parents. Durant quatre temporades seguides vaig venir a dirigir òpera a Sabadell i amb el circuit d’Òpera a Catalunya, gràcies a la confiança de la nostra gran Mirna Lacambra, que mai se li podrà agrair tota la tasca feta. També hi tinc un molt bon i admirat amic com és l’excel·lent compositor Benet Casablancas. He col·laborat també amb la Fundació ‘Músics per la Cobla’ creada per l’incansable Josep Maria Serracant, que tant ha fet i segueix fent per la difusió del patrimoni musical català. I per últim, m’uneix una entranyable amistat amb la Joana Soler, presidenta de JJ.MM de Sabadell i amb el que fora el seu marit el pintor Jordi Roca, que sempre estarà en el record. He vingut dues vegades dins de la temporada del Teatre Principal, precisament amb música de Benet Casablancas.

Tens algun referent com a director o directora d’orquestra?
Tinc molts referents, però te’n podria dir dos: Carlo Maria Giulini i Sir John Barbirolli i com a compositora a Sofia Gubaidulina, de la qual he dirigit molts monogràfics a la seva obra.

En la teva biografia endestaca la gran quantitat de tasques i feines que fas. Et dona per tant? Quina importància els dones a les masterclass i a la pedagogia musical en general?
Per a mi és fer música sempre, per tant, ja sigui com a director d’orquestra convidat arreu amb un repertori que tinc molt ampli i eclèctic, així com a director de la Temporada de Música de la Fundación BBVA, que han confiat en mi per aquesta tasca i que tant els hi agraeixo. És a on puc desenvolupar les meves idees del que és una programació d’excel·lència amb músics de primer nivell nacional i internacional.

La pedagogia és per a mi una part essencial en la meva carrera, i dedico temps a les joves generacions per transmetre el rigor de la professió i ajudar-los perquè siguin plenament conscients del que fan i sobretot es preguntin el perquè ho fan. Estudiar, cosa que mai es deixa de fer, és fer-se constantment preguntes. Tinc la sort de poder compartir tot el que sé amb alumnes del Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona, de la Escuela Superior de Música Reina Sofía de Madrid i amb la Universidad Internacional de la Rioja (UNIR).

Des de fa uns mesos, també soc mentor de la “generació talent” de la Fundació Princesa de Girona, i és molt enriquidor obrir la ment als joves músics que necessiten molta orientació, que de tant excés d’informació com hi ha avui dia, els falten referents i aquesta és una tasca de gran responsabilitat.

Què creus que han de fer les orquestres simfòniques per tal d’acostar-se a un públic més jove?
Fer molts programes didàctics, però amb un guió pedagògic adient i amb un repertori ben escollit. Jo vaig poder col·laborar durant molts anys amb el gran pedagog Fernando Palacios, i els seus deixebles que feien uns programes de 50 minuts realment modèlics. Fins i tot vaig gravar un disc amb ells ja fa anys, amb música de Jean Sibelius.

Una vegada vaig fer el càlcul i et puc dir que més de 10.000 infants i adolescents han escoltat una orquestra sota la meva direcció. Per a mi era tot un repte, ja que precisament és el públic que més capta de tots: ja que són esponges que estan absorbint informació i emocions constantment i, per tant, se’ls ha de donar la màxima qualitat, com en un concert convencional perquè seran el nostre públic del futur, i també els que nodriran les orquestres professionals.

El dia 27 de setembre dirigiràs un concert extraordinari amb la Orquesta Sinfónica de la RTVE i on actuarà un altre sabadellenc, Juan Manuel Cañizares. Explica’ns una mica en què consistirà aquest concert i com va néixer la idea de fer-lo.
Fer música amb amics és una gran sort dins de la nostra professió. I aquest és el cas del gran músic Juan Manuel Cañizares, un mestre de la guitarra. Tenim una sòlida amistat i encara no havíem trobat l’oportunitat de fer música junts. La setmana vinent ens embarcarem en un gran projecte com és Cañizares Sinfónico al Teatro Monumental de Madrid i amb l’Orquestra Simfònica de la RTVE, que consta de dues parts: la primera serà la gravació discogràfica en primícia mundial de dues composicions del mateix Juan Manuel Cañizares: el concert Mozárabe per a guitarra i orquestra i el concert Mediterráneo homenatge a Joaquín Rodrigo per a guitarra i orquestra. Són dues magnífiques composicions, plenes de sensibilitat i perfumades melodies amb una exquisida harmonia que amplien el repertori concertístic per a guitarra i orquestra. El projecte culminarà amb un concert públic al mateix Teatro Monumental el dia 27 de setembre al vespre, que serà enregistrat per TVE i emès en diferit així com per RNE.

Podrem gaudir d’aquest concert alguna vegada a Sabadell?
A nosaltres ens agradaria molt: quedem a l’espera!

Moltes gràcies.
Gràcies a vosaltres.