El preu del transport públic i les zones tarifàries es decideixen als despatxos de l’Autoritat del Transport Metropolità, on Sabadell ni Terrassa o Granollers no tenen ni veu ni vot. Els de Terrassa paguen tres zones, els de Sabadell dues i els de l’ATM una. Sense gaire cosa a dir més enllà de la protesta. Si ens congelen el preu del bitllet, ens ho diu a tots l’alcaldessa de Barcelona en roda de premsa. És l’exemple més pràctic per entendre que el Vallès, els Vallesos, se senten, són, rerepaís.
Cap organisme pot planificar de forma global les línies d’autobús entre ciutats o la mobilitat de milers de persones. I mentrestant Sabadell i Terrassa o Granollers o Mollet, per exemple, segueixen sense connexió directa en tren. Del Quart Cinturó ferroviari se’n parla des del segle passat. Sense presses. De les estacions nodals per connectar línies de tren tampoc se’n sap res. I si es vol anar a l’Aeroport del Prat en tren, cal fer transbordament a Sants.
El Vallès ha estat sempre cruïlla de camins i ara també ho és d’administracions. Als ajuntaments, els consorcis i empreses públiques diverses i el consell comarcal o la Diputació se li suma que hi ha municipis dins l’Àrea Metropolitana de Barcelona, com Montcada i Reixac, Cerdanyola, Ripollet, Barberà o Sant Cugat; d’altres que no. Alguns es gestionen per lliure els residus, d’altres de forma mancomunada. Alguns paguen impost metropolità. Altres es repensen entrar a l’AMB i els més contraris no en volen ni sentir a parlar.
Però el Vallès no té ningú que pugui actuar a escala regional i l’ordenament jurídic actual és una cotilla. No té ningú que el pugui defensar amb prou entitat. El president del Consell Comarcal, Ignasi Giménez, va demanar als alcaldes de Sabadell i Terrassa que tirin del carro al reeditar el seu càrrec l’any 2019. La institució comarcal té un pressupost de 32,6 milions i les competències que li dona l’ordenament jurídic vigent. Presta serveis interessants als municipis menys poblats per exemple en serveis socials o transport escolar. Fa divulgació turística de la comarca. Iniciatives reeixides contra el malbaratament alimentari. Gestiona el mercat de fruites i verdures. Però no pot fer gaire cosa més.
L’Àrea Vallès
L’any 2018 el govern municipal de l’època i l’alcalde, Maties Serracant, van impulsar el debat per crear l’anomenada Àrea Vallès, incloent el Vallès Occidental i el Vallès Oriental. Era la concreció de la idea que divulga des de fa anys la plataforma Fem Vallès. 62 municipis, 1,3 milions d’habitants, el 30 per cent del PIB industrial de Catalunya, el 17 per cent de la població activa i el 15 per cent de les empreses del país.
La proposta suggeria deixar de pensar en clau barcelonina, de corones, cinturons o arcs, i veure tot el Vallès com un pol regional que mereixia institucions pròpies. La concreció era crear el Consell General del Vallès, una mena d’Àrea Metropolitana, on els consells comarcals perdessin pes i els ajuntaments cedissin part de les seves competències per actuar a escala regional. Tot per decidir polítiques conjuntes de transport, FP, residus o mobilitat. La proposta, que precisava l’aprovació d’una llei al Parlament per fer-se vigent, va activar sindicats i patronals, també els alcaldes d’ERC i l’entorn dels comuns o la CUP. Però no així les grans alcaldies del PSC, de l’antiga CiU ni els consells comarcals.
Tres anys després, no ha anat més enllà a escala política. S’ha dissolt com un terròs de sucre. Però la reflexió i els estudis hi són.
L’Arc Metropolità
En clau regional, s’ha recuperat una antiga idea. S’ha posat al dia la declaració de Vilafranca dels anys 90 liderada per Antoni Farrés. I s’ha creat, presidida per Marta Farrés, la nova Associació de Municipis de l’Arc Metropolità, que aplega una desena de ciutats de la segona corona metropolitana, de Vilanova i la Geltrú a Mataró passant per les capitals vallesanes. En aquest cas, els alcaldes són socialistes o del PDeCat. La nova entitat, un ens informal al que es poden adherir municipis de més de 25.000 habitants i consells comarcals, es vol presentar com interlocutor davant les administracions per defensar els interessos comuns no ja de 1,3 milions de persones sinó de gairebé tres milions.
Farrés va acabar l’any 2021 amb una victòria: el que històricament ha estat el ministeri de Foment, ara en mans de la ministra Raquel Sánchez, reconeix l’entitat com a interlocutor.
Desordre
Però el desordre administratiu hi és. La història i el centralisme barceloní juga en contra de les perifèries. Els 900.000 residents al Vallès Occidental o 1,3 milions als vallesos mereixen més atenció.
Foto portada: les vies de la Renfe al seu pas per Castellarnau, on hi havia hagut un baixador que està abandonat. Autor: J.d.A.
