Foto portada: exterior de la caserna, al carrer de Vilarrubias. Autor: David Chao.

La caserna: el plet del mai acabar

La història de la caserna de la Guàrdia Civil és un d’aquells serials que, de tant estirar-se, acaben perdent l’interès. Però, tancada per risc d’esfondrament des de l’okupació de fa uns anys, i amb les posicions encallades, no ha perdut ni un bocí del seu caràcter estratègic. 

Ja fa més de 20 anys que el director de la Guàrdia Civil i l’alcalde Antoni Farrés van pactar el retorn de l’ús de la caserna a l’Ajuntament, que va finançar la seva construcció després de la Setmana Tràgica de 1909 (per reprimir la revoltosa societat sabadellenca de l’època, tot sigui dit). 

Un cop la Guàrdia Civil deixés l’espai, l’Ajuntament en podria fer ús. La propietat mai ha estat en discussió ja que l’Ajuntament té el títol. Però l’operació es va anar enredant amb l’especulació urbanística de rerefons durant el bustisme, que va fer un nou conveni on acceptava pagar tres milions i donar 5.000 metres quadrats de terrenys a canvi d’entrar a la caserna. Tot plegat va acabar en els tribunals. 

Allà hi segueix ara, sense solució de continuïtat. Els recursos i contenciosos s’han anat creuant a banda i banda. El quatripartit va aconseguir anul·lar el conveni firmat en l’època Bustos i tornar al conveni Farrés [Antoni]. Tota una victòria jurídica però no tan gran com per proclamar que la caserna ja tornava a la ciutat com es va fer. La mostra és que anys després tot segueix aturat. I és que llavors el govern central va interposar un altre contenciós.

L’Estat no vol donar res a canvi de res i l’Ajuntament segueix sense poder usar un equipament estratègic, entre la Gran Via i el Centre. D’usos n’han sortit molts. El propi ple va aprovar fa uns anys que serien pisos per a joves. A La Creu Alta és públic i notori que falta un institut. L’opció que sempre ha estat més sobre la taula ha estat vincular la caserna a la Corporació Sanitària Parc Taulí.

Però el món s’ha mogut en 15 anys. El Taulí té aules universitàries en un altre espai i va comprar unes naus properes per fer l’institut de recerca. La caserna, en canvi, continua ancorada en el temps. 

L’oficina de Correus

El serial de la caserna no és l’únic que té l’Administració General de l’Estat a Sabadell. Quelcom similar passa amb l’històric edifici de Correus de la Via Massagué. També té un caràcter important i també segueix encallat dormint el somni dels justos entre les carpetes pendents de les relacions entre l’Estat i Sabadell.

Tres quarts del mateix passa amb la Maternitat del carrer Illa. 

COMPRA L’ANUARI!

Aquest és un dels continguts que podeu trobar a l’Especial 10 anys, la publicació en paper d’un centenar de pàgines que repassa l’evolució de Sabadell, del diari digital iSabadell i de l’ofici del periodisme que hem editat amb motiu del nostre desè aniversari. La venem conjuntament amb l’Anuari 2021, que repassa els principals fets informatius de l’any passat a la ciutat, i que inclou un dossier central de 50 pàgines sobre Els feliços anys 90 a Sabadell.

FES-TE SUBSCRIPTOR !

Si voleu comprar les publicacions, ho podeu fer online (compra aquí) i si ho voleu fer en una llibreria o quiosc també les trobareu als següents punts de venda. Us estarem molt agraïts. I si voleu portar més enllà el vostre compromís amb el nostre periodisme, podeu fer-vos subscriptors de iSabadell per 50 euros a l’any. Feu-ho AQUI: ‘Subscriptors‘.

Més informació:

Foto portada: exterior de la caserna, al carrer de Vilarrubias. Autor: David Chao.

Els comentaris estan tancats