- El director de l’escola Can Rull, amb 25 anys d’experiència com a mestre, buida el pap a l’inici de curs.
- “Què fa un mestre en un classe amb 27 alumnes, tres que no parlen català ni castellà i dos TEAs?”.
Inici de curs escolar. Balanç oficial per camins concorreguts: normalitat a les escoles. I de cop i volta la vida surt del carril marcat i s’expressa amb naturalitat. És el que ha fet el director de l’escola Can Rull, Óscar Rosa, aquest matí. Dues dècades i mitja com a mestre resumides en cinc minuts de lament per l’estat de l’educació però també de passió per la docència. “Cada tres o quatre anys canvien la política educativa. I cada cop els resultats són pitjors. No se n’adonen? Portem anys fent nyaps”. Rosa demana directrius clares, verticalitat, menys burocràcia i més recursos per afrontar la diversitat de les escoles del segle XXI. “No es pot emmascarar la realitat darrera d’allò políticament correcte”, assegura.
La novetat del curs escolar és la legislació sobre els mòbils. Al director no li preocupa gaire. A l’aula els problemes, els de debò, són uns altres. “Tenim problemes reals. I molts”, assegura. Hi ha un “caldo de cultiu” resumit en un munt de reptes i pocs recursos.
“Quan vaig començar, la immigració a l’escola era del 12 per cent. Ara és del 50 per cent. La immigració no és un problema però hi ha un problema de matrícula viva i de recursos. Durant tot el curs t’apareix gent nova, gent estrangera que no parla català ni castellà. Per altra banda tenim la política del decret d’inclusió. Està molt bé. És molt maco. Però sense recursos, què podem fer? Què fa un mestre en un classe amb 27 alumnes, tres que no parlen català ni castellà i dos TEAs?”.
Pocs recursos i molta burocràcia, critica Rosa:
“L’últim govern havia de demostrar que durant els quatre anys que ha manat ha fet la feina ben feta. I ens va inflar a burocràcia. Ara ve una nova consellera. Què farà? El que menys necessiten les escoles és burocràcia. Necessitem recursos humans. Si volen aplicar els decrets, que posin recursos. Si no, són paper mullat. Canvien decrets, canvien lleis i a l’hora de la veritat els que ho patim som nosaltres. I llavors venen amb les mans al cap perquè el PISA surt malament. Com vols que surti?”.
El director de l’escola Can Rull considera que cal una política consensuada, o almenys unes directrius clares i estables, i assumpció de responsabilitats.
“Porto 14 anys com a director i 26 a l’educació i cada tres o quatre anys ens canvien les polítiques educatives. I cada cop que les canvien, els resultats surten pitjor. Ningú se’n responsabilitza. Ningú fa res. Es treuen el decret d’autonomia de centre. Les direccions decidim què fem i què no fem al nostre libre albedrío. Si la cosa surt bé el departament es posa la ‘medalleta’. I si surt malament la culpa és de les escoles perquè no fan bé la feina. Primer hauria d’haver-hi una política educativa d’Estat, que hi hagués una verticalitat, una línia totalment definida. No hi és”.
Amb aquest panorama de base les “infraestructures són secundàries”. “Està bé que no se’ns inundi l’entrada a l’escola cada cop que plou, clar que sí. Però…”.
Pel que fa a les adjudicacions de professorat, Rosa considera que el concurs de mèrits ha obert la porta “a tothom” i “en molts casos la gent no està preparada”. No és gaire optimista: “fins que no ens centrem en el que importa els resultats seran deplorables i anirem a pitjor. L’escola és un reflex de la societat, i la societat està com està. Ningú es responsabilitza de les seves accions. Ningú assumeix conseqüències. Estem creant un futur amb aquestes condicions amb nois que no es responsabilitzen del que fan ni assumeixen conseqüències. No podem emmascarar més la realitat”.
Solucions?
Per a Rosa el que cal fer és “una carrera en condicions” i posar molts més recursos als centres educatius. “Nota de tall alta. Nivell alt. Que els professionals surtin ben preparats. Dotar de recursos a les escoles. Més personal. Baixar ràtios. Una política educativa coherent, verticalitzada. I llavors parlarem de millorar els resultats. Si no, fem nyaps, que és el que portem fent la tira d’anys”.
