La sabadellenca Maica Garcia tenia dos anyets quan es van disputar els Jocs Olímpics de Barcelona 92. El waterpolo espanyol (només hi havia masculí en els Jocs) va viure uns instants de glòria que es van transformar en decepció en arribar a “només” la plata.
Però la història va situar a aquest moment entre els més brillants d’aquest esport. Des de llavors el waterpolo a Espanya ha estat entre l’elit. I les dones després d’incorporar-se a les grans competicions internacionals han començat a igualar-se en èxits als seus companys. Maica Garcia forma part de l’equip nacional des del 2007. És una de les veteranes, però a més, el seu caràcter la converteix en una de les líders naturals de la formació.
Potser és perquè animo una mica a les que no tenen experiència, les noves estan una mica nervioses i és normal, encara me’n recordo de la il·lusió que vaig viure en els meus primers grans tornejos”.
La ‘consellera’ Maica Garcia té una divisa “tot per l’equip”, que resumeix la grandesa i servitud del waterpolo, com molts esports de conjunt. El saber jugar per al grup, perquè l’èxit és de totes. Són els segons Jocs olímpics per a Maica i confessa que ha viscut “un any molt dur, però ha valgut la pena per estar, a la fi a Rio. Tots els esforços els dono per ben empleats.”
I és que les jugadores del CN Sabadell han tingut un treball addicional per estar i guanyar l’europeu de clubs, treball sumat al campionat d’Europa, i sobretot el torneig Preolímpic. Maica considera a “EE.UU un rival difícil. És millor trobar-lo en el preliminar que a l’encreuament de quarts”. La protagonista viu el waterpolo a la piscina i té un somni que el vol fer realitat a Rio: “or, és somni, desig i estic convençuda de poder aconseguir-ho”.
La seva manera de jugar “pensant en l’equip” l’ha convertit en element clau de la selecció. La seva veterania és un referent per a les noves incorporacions. Ja és a Rio i la medalla és per a les que somien.
Foto portada: garcia, la setmana passada al CAR Sant Cugat. Autor: David B.
