Unes 500 persones van reunir-se a la plaça Picasso, al barri de Campoamor, per assistir al tret de sortida de la Festa Major de 2016. El llarg parlament de l’alcalde, on va resumir les actuacions del seu primer any de mandat, va centrar els comentaris crítics d’una part del públic i de la majoria de representats de les forces polítiques de la ciutat.
La plaça Picasso fou l’escenari de la tradicional recepció de la Festa Major que, a diferència de etapa de l’alcalde Manuel Bustos, va estar, com l’any passat, oberta a la tota la ciutadania. A l’acte van aplegar-se unes 500 persones. Entre elles, Carme Forcadell, presidenta del Parlament de Catalunya, i diversos diputats i diputades com ara Laura Vílchez i Joan García de Ciutadans, Pol Gibert del PSC, Lourdes Ciuró del PDC o Marta Ribas d’ICV. També va haver-hi una notable representació dels partits polítics i entitats cíviques, així com dels cossos policials desplegats al territori.
L’acte, presentat per periodistes de Ràdio Sabadell, va iniciar-se amb els Trabucaires de Gràcia, va continuar amb l’actuació de hip-hop de Soul Dance Center, una exhibició de gimnàstica rítmica a càrrec del Club Gimnàstica Catalunya i el Club Esportiu l’Espiral i balls de l’Esbart Dansaire.
El parlament de l’alcalde
L’alcalde, Juli Fernàndez, flanquejat pels portaveus dels grups municipals que composen el Consistori, va pronunciar una llarg discurs en dues parts clarament diferenciades.
A la primera, va reflexionar sobre les característiques de la Festa Major d’enguany. Així va afirmar que ara la Festa “arriba on no havia arribat mai”, en referència a que ara s’han programat actes a tots els districtes de la ciutat i al fet que l’any passat la recepció es fes a la plaça Pompeu Fabra del nord de la ciutat i en aquest a la plaça Picasso del sud. Així mateix va lloar la vitalitat de les entitats de la ciutat sense la seva participació aquest model de Festa Major “obert i participatiu” hagués estat impossible de realitzar. En aquest sentit, va assenyalar que aquest any s’havia complert la promesa de fer un Festa Major diferent. Després de citar la coneguda la cançó de La Trinca “Alegria que és Festa Major”, va reivindicar la seva condició de farmacèutic per comparar la Festa Major amb una “reacció química” entre diversos elements que recull activitats “per a tots el gustos i edats” i que recupera activitats dels orígens com ara el ball tronera. També va indicar l’aportació del circ de Ca l’Estruch, La Vela, i el paper desenvolupat pel Club Natació Sabadell que engany celebra el seu centenari.
La segona part del seu parlament fou netament polític on va desgranar l’obra del govern municipal en el primer any de mandat. Va començar reivindicant el caràcter industrial de Sabadell i el seu paper de lideratge al Vallès, va continuar destacant les realitzacions en matèria de social i els esforços per a “dignificar l’espai públic” amb inversions dotze vegades superiors a les de l’etapa anterior. També va al·ludir a la propera obertura de la nova estació dels FGC al Passeig de la Plaça Major i a les gestions davant la Generalitat per fer realitat el soterrament a Gràcia i Can Feu. Així mateix va explicar les actuacions fetes per rehabilitat la Bassa de Sant Oleguer, les gestions per fer realitat la Residència per la Gent Gran a la zona Sud i els esforços per materialitzar la Llei de Pobresa Energètica davant les companyies subministradores. Tampoc van faltar referències a la millora de la sanitat pública, com ara els quatre milions d’euros destinats a les urgències del Taulí o al Pla d’Emergència Social, al compromís amb l’acollida dels refugiats o al 0,7% del pressupost municipal destinat a projectes de cooperació internacional.
L’alcalde va continuar el seu parlament entre manifestacions de protesta de part del públic per la llarga durada del seu discurs, amb una disquisició sobre la nova i la vella política que considerà una falsa dicotomia enfront de la “bona política” i reivindicà el paper dels “polítics honestos”. Així mateix esmentà el paper en el passat de Sabadell com punta de llança de l’antifranquisme i ara com “capital del republicanisme” i posà com exemple el canvi de nom del carrer Alfons XIII pel carrer de la República que va enllaçar, dirigint-se a Carme Forcadell, com la demanda del dret a decidir i l’aposta por la “futura república” catalana.
Fernàndez va finalitzar el seu llarg discurs evocant les figures de Fidela Renom, els vaguistes de 1977, Antoni Farrés, Xavier Vinader, Muriel Casals, Robert Ferrer i Antonio Trives recentment desapareguts i amb dues cites a Joan Oliver en el seu any.
Copes de cava i crítiques
La recepció va concloure amb les colles de foc de les Forques de Can Deu, Ball de Diables de Sabadell, Bruixes del Nord, Sentinelles d’Arkemis i els Diables de la Creu Alta. A les taules, on es serviren copes de cava, va existir una pràctica unanimitat crítica, fins i tot en boca de representants de partits de l’equip de govern, sobre el discurs de l’alcalde. Un parlament excessivament llarg i que fou una mena de míting polític que no era adient ni pel moment i per l’ocasió de donar el tret de sortida la Festa Major.
One Comment