El Parlament de Catalunya renova la seva composició el proper 12 de maig. Durant els propers dies els partits polítics hauran de concretar i posicionar-se sobre les seves línies mestres de cara a la propera legislatura. Aquí hi ha alguns assumptes candents de l’agenda sabadellenca.
La nova cambra, i sobretot el nou Govern català, tenen una bona llista de carpetes que tenen relació directa o indirecta amb Sabadell. Aquesta informació les repassa.
1. Ronda Nord / B-40
És el gran assumpte pendent. I molt sensible a Sabadell. En plana política genera bastant consens perquè hi ha poques veus contràries. El PSC va pressionar al màxim per incloure la construcció de la Ronda Nord entre Terrassa i Sabadell als pressupostos de la Generalitat de l’any 2023. Els va costar, però ERC va acceptar-ho en la interpretació que és una ronda urbana i no una autovia. El PSC, Junts i la resta de la dreta (Vox, PP, Cs) voldrien que fos més gran, més ample i fins Granollers. Però pel que respecta al tram sabadellenc, l’obra compta amb el consens des del Govern també d’ERC i la molt tíbia oposició d’En Comú Podem, ara Sumar – En Comú, qui ja no va condicionar els pressupostos del 2024 a que quedés fora la Ronda Nord. Només la CUP s’hi oposa frontalment. I al carrer i als despatxos lidera l’oposició la Campanya Contra el Quart Cinturó.
En tot cas, però, la complexitat política del moment albira complicacions, ja que el tram d’obra depèn del finançament del govern espanyol però el disseny de la Generalitat.
2. La reforma dels Jutjats
No hauria de dependre de qui governi finalment, però el projecte per reformar i ampliar els jutjats que va deixar dibuixar la consellera de Justícia Lourdes Ciuró (Junts) i va presentar Gemma Ubasart (ERC) s’ha de concretar i dur a la pràctica durant la propera legislatura. Caldrà veure si és prioritari pel nou govern o ho deixa passar. Hi ha en joc una inversió de 23 milions fins el 2029.
3. L’hospital Ernest Lluch
El projecte de pressupostos de 2024, que va pactar ERC amb el PSC i va tombar l’oposició, preveia passos endavant clars per fer d’una vegada per totes l’hospital Ernest Lluch, entre Ripollet, Montcada i Cerdanyola, que penjarà i descongestionarà l’hospital Parc Taulí de Sabadell. Al caure els pressupostos, tot està a l’aire de nou.
4. La reforma del polígons Merinals
Després de dècades enderrocant i construint nou habitatge públic als Merinals, la Generalitat, l’Ajuntament i l’Associació de Veïns dels Merinals van pactar rehabilitar 170 habitatges que en el seu moment no van entrar en el pla d’enderroc per risc estructural (aluminosi). Són habitatges antics, que en molts casos tenen també defectes estructurals. El pla preveu set milions d’euros d’inversió.
5. Residència / residències
Sabadell té un miler de places de residència privada amb finançament públic, és a dir, concertades. Però cap residència de gestió pública. Els fons europeus Next Generation van desencallar la construcció de la primera, que pagarà la Generalitat a compte de diners d’Europa. Però de l’anunci ja en fa dos anys, les obres s’han retardat i no començaran fins a començaments de l’any vinent. Haurien d’acabar a finals de l’any 2026. Encara que es compleixi el calendari i es posi en marxa l’equipament, cosa que caldrà veure, Sabadell seguirà tenint un gran dèficit de places públiques de residència. Caldrà seguir el model d’atenció a la gent gran del nou executiu català.
6. Habitatge
El principal factor de desigualtat ara per ara és el preu de l’habitatge, tant de compra com de lloguer. Barcelona atrau la inversió (i l’especulació) internacional, centrifuga barcelonins a la primera corona i d’aquí a la segona. El preu del metre quadrat a Sabadell s’ha encarit sense límit en la darrera dècada, com també el del lloguer. El govern d’ERC, i el central, han optat per topar el preu de lloguer en les ‘àrees tensionades’. Però segons diverses fonts del sector, començant per les immobiliàries, la conseqüència ha estat la reducció de l’oferta per una banda i la picaresca per l’altra, buscant la lletra petita i l’escletxa de la llei per llogar a preu de mercat.
En general, es construeix poc habitatge públic nou i no s’aconsegueix mobilitzar el parc d’habitatge buit. Resoldre, o mitigar almenys, el problema de l’accés a l’habitatge, hauria de ser una de les claus de volta de la propera legislatura catalana.
7. Transport públic
En quant a mobilitat, el proper govern ha de decidir com vol ampliar la xarxa de transport públic metropolità. L’ampliació de la xarxa de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya en estacions i després en freqüència han fet arribat a la xarxa al seu màxim. Ja no dona per més. Hi ha servei continu, tot i que més lent que abans, perquè ara els Catalans s’aturen a totes les estacions per petites que siguin. Si es vol guanyar viatgers i viatjar més ràpid, cal un segon túnel. Per Vallvidrera, com pretenia el govern ERC a llarg termini, o per Horta, com volen alguns ajuntaments, entre ells, el de Sabadell. Caldrà decidir-ho, com també si es vol de debò fer arribar el ferrocarril a Castellar malgrat el previsible alt cost de l’obra, que precisaria d’un gran viaducte per creuar el riu Ripoll.
El nou govern català ha de concretar el traspàs de Rodalies, i la creació del nou ens gestor. Ara per ara, Rodalies és el principal mal de cap de la xarxa de transport públic a Catalunya. La línia 4, que travessa Sabadell, té incidències pràcticament diàries. Estaria bé concretar també els enllaços necessaris per connectar més i millor les línies 4 i 8 de Rodalies, i la xarxa de FGC. El que a la pràctica podria ser el Quart Cinturó Ferroviari.
8. Educació: qualitat educativa i barracons
La darrera onada del prestigiós Informe Pisa ha deixat l’educació a Catalunya al peu dels cavalls. Sabadell no s’escapa, per tant, del replantejament general que la situació mereix. A escala local, el nou govern català tindrà deures acumulats pel que fa als equipaments educatius: la construcció de l’institut Arraona a Can Llong, del Narcisa Freixas a l’Eixample, de l’edifici de secundària de l’institut escola Virolet o les reformes pendents i mai concretades de les instal·lacions dels instituts Pau Vila o Ribot i Serra. També en equipaments, cal avançar en la desamiantització, és a dir, la retirada de les plaques de fibrociment de diverses escoles i instituts.
9. Sanitat: concentració o desconcentració
Tampoc és purament un aspecte sabadellenc, però té una gran influència. El model sanitari especialment de l’atenció primària i la pediatria. Falten metges de capçalera i falten pediatres. Els que hi ha es jubilen i els nous aposten per altres especialitats. Per entomar el repte, en pediatria el govern català ha apostat en els darrers anys per la concentració. És a dir, concentrar l’atenció pediàtrica en alguns ambulatoris, cosa que ha generat moltes queixes. En primària, s’ha apostat per refer circuits i canals com La Meva Salut, però el model ha despersonalitzat sovint l’atenció primària, on el tracte personal i el coneixement del pacient és bàsic.
Foto portada: els terrenys per on hauria de passar la Ronda Nord, la B-40. Autora: Alba Garcia.
