Els premiadíssims Eduardo Martín de Pozuelo (La Jonquera, 1952) i Jordi Bordas (Barcelona, 1947) són una de les grans parelles del periodisme català i espanyol. Des que van formar part de l’equip d’investigació de La Vanguardia durant els anys 80 del segle passat, han compartit centenars d’articles, informes, reportatges i llibres periodístics, fins i tot alguna novel·la. L’últim volum, presentat dijous a Sabadell, és Objetivo: califato universal (Libros de Vanguardia), juntament amb l’especialista en terrorisme islamista Eduard Yitzhak.
Les investigacions de Martín de Pozuelo i Bordas des del desaparegut equip del rotatiu català van anar des de la presència de la màfia italiana a Espanya fins els crims del franquisme, passant pels desapareguts durant les dictadures militars a Argentina i Xile, el seguiment de macroprocessos judicials, els documents desclassificats per Estats Units o l’holocaust nazi. Sigui des del diari o des de la publicació d’assaig (La cosa nuestra, 10 años de la mafia en España; Guia de la corrupción) o novel·les (Experimento Barcelona; Sin cobertura) han seguit els passos de forma separada o conjunta de la delinqüència organitzada. Ara posen l’accent en el gihadisme, fenomen de llarga presència però altíssima actualitat. Objetivo: califato universal (Libros de Vanguardia) presenta una guia d’unes 200 pàgines sobre aquest fenomen. En parlem a La Llar del Llibre.
¿Com sorgeix el gihadisme tal i com l’entenem l’any 2016, en ple segle XXI, i amb tot l’historial ocorregut en la darrera dècada?
Jordi Borras (JB). El fenomen del gihadisme no neix al 2015. Pot esclatar perquè ara colpeja de forma directa la societat occidental. Però l’islamisme ve de Mahoma. A diferència del cristianisme, en el cas de l’islam no hi ha un text únic i hi ha diverses interpretacions on cada facció agafa la interpretació que més els convé. Això explica els enfrontaments dins el món musulmà des de la mort de Mahoma fins avui dia. El que canvia en l’actualitat és que a més a més de l’enfrontament intern hi ha un altre en el món occidental, considerat com apòstata i heretge. L’objectiu final és aconseguir un sol califat universal en tot el món.
Eduardo Martín de Pozuelo (EMP). Occident és lent de reflexes i d’escassa memòria. Sembla que els atemptats de París, el sorgiment de Daesh, i el moviment de refugiats ens commou. Les Torres Bessones ja fa anys que les van tirar. La guerra d’Afganistan amb els americans donant suport als talibans fa molts anys que va succeir. Amb major o menor tensió es produeix gairebé des de poc després de la Segona Guerra Mundial. Si haguéssim tingut una sensibilitat major, amb l’atemptat d’Atocha [Madrid] o, molt abans, contra les ambaixades [dels Estats Units] a Kènia i Tanzània, ens hauríem d’haver preocupat molt més. És la mateixa acció, la mateixa guerra global i moguda pels mateixos fanàtics. A més, no només no disminueix sinó que continuarà.
L’aparició a Occident el terrorisme islamista és l’any 2001 amb Al-Qaeda. Des de llavors fins ara, hi ha hagut un salt qualitatiu? Quin és?
EMP. El líder de l’Estat Islàmic [Abu Bakr al-Baghdadi] és capaç d’assumir una direcció religiosa, cosa a la que Bin Laden no va atrevir-se, i donar-li una intensitat religiosa a tota la lluita que no tenia l’època de Bin Laden i d’Al-Qaeda. D’altra banda, Al-Qaeda tenia uns objectius amb uns atemptats molt elaborats però a un altre ritme. Ara per ara, Al-Baghdadi ha aconseguit crear un territori, dir-li califat, atreure gent a lluitar i accelerar el procés de desplegament del califat. És una diferència enorme. Hi ha hagut discrepàncies entre Al-Qaeda i ISIS. Fins i tot Al Qaeda ha criticat ISIS per la forma com executen els qui consideren mal musulmans.
Vostès plantegen la situació com una guerra amb dos fronts: un de guerra clàssica, a Síria i l’Iraq, i un de guerra difosa a Europa, amb tota una part inquietant de veïns nostres capaços d’enrolar-se a les files d’Estat Islàmic.
JB. En un territori definit, com és Síria i Iraq, és una guerra clàssica, amb soldats, armaments, amb enfrontament entre dos bàndols. Però fora d’aquest escenari hi ha un de nou: en qualsevol lloc, en qualsevol moment i en qualsevol circumstància pot haver-hi un atac. És una guerra més barata, més fàcil de fer i que causa més impacte global. Causen més impacte 13 morts a París que els 150 morts a Síria en un sol dia. Els 13 morts són occidentals i tenen més repercussió.
Què porta un occidental a enrolar-se a les files d’Estat Islàmic?
JB. En molts casos, són gent de segona o tercera generació musulmana que, per motius diversos, no s’acaben d’integrar i se senten rebutjats. Hi ha una crisi econòmica forta, no tenen res i tornen als orígens familiars dels seus pares i avis. I aquí hi troben un contingut de vida. Occident no els dóna resposta i ells les troben en l’islam.
També hi ha el cas dels conversos. Un exemple va passar aquí, a Sabadell, fa menys d’un any. Un persona nascuda aquí, que tenia negocis, amb problemes econòmics i personals que de cop i volta s’enrola en el gihadisme.
EMP. Què hi diuen ells? Ells diuen que en el missatge de l’Alcorà han trobat les respostes que no els dona Occident. Des del punt de vista occidental, podem dir que s’han tornat bojos. Des del seu punt de vista, han trobat la llum, la veritat i una raó de ser. El missatge de l’Alcorà és molt més senzill de seguir que el cristià. És un missatge més directe. Hi ha cinc punts que cal seguir. Si mors, vas al cel. I cal seguir la paraula d’Alà… Això cala i [els propagandistes de l’islamisme] ho fan molt bé. Hi ha milers de vídeos de propaganda, que llencen sistemàticament, des del departament de Cultura d’ISIS per captar la gent i el missatge que donen és de pau, concòrdia, amor, espiritualitat, trobar un nivell superior… O tens una preparació intel·lectual d’un cert nivell o et convencen. El problema dels conversos està passant a tota Europa. Hi ha gent també que ve de la cultura musulmana a casa, deixen la fe, s’educa en valores occidentals i després hi tornen de forma radicalitzada.
JB. En el llibre intentem resumir l’entramat religiós i intentem entendre el que ells fan. Quan va haver-hi l’atemptat de Charlie Hedbo va haver-hi el segrest i atrinxerament en una botiga de menjar jueu d’un home [Amedy Coulibali] que havia matat una policia municipal de París. L’assaltant va gravar un vídeo a mode de testament. I mentre estava a la botiga responia tant a la ràdio com per internet a les preguntes que se li feien. Tant el que va deixar al vídeo previ com les seves respostes a la premsa només tenia un discurs religiós. Exclusivament religiós. Tenia algunes pinzellades de que Occident mata la població musulmana però la seva base és que l’Alcorà diu que s’ha de combatre els no creients.
EMP. És una constant que està en totes les declaracions de l’ISIS. A Occident s’està debatent sobre Síria en termes de geopolítica i geoestratègia: l’equilibri de les fronteres, els interessos dels estats… L’altre bàndol diu que és la llei de Déu, anem a per vosaltres, sou l’enemic i vaig a per vosaltres.
Si és difícil d’entendre com una persona occidental decideix deixar-ho tot i enrolar-se a l’ISIS, què dir sobre les dones? Els darrers anys mostren un increment de dones detingudes per voler marxar a lluitar a Síria i Iraq.
JB. S’afegeix un segon element com quines relacions han tingut ja abans amb algú que els ha donat un contingut a la seva vida que no trobaven. En el llibre expliquem la conversa d’una noia catalana que acabava de parir i tenia el mòbil intervingut per ordre judicial. Quan la truquen les seves amigues en català tenen una conversa normal: ‘estic bé’, ‘estic cansada però contenta’, ‘el nen és molt maco’, ‘tornarem a casa en pocs dies’, etc. Quan la trucava algú del món musulmà deia que estava molt contenta d’haver donat a llum un nou soldat per a la gihad. En pocs segons tenies com dues persones diferents. Què provoca aquest canvi? En el cas d’aquesta noia, la relació que tenia amb un integrista que l’havia acabat de formar i l’havia convertit a la vegada en tota una integrista.EMP. Ara ja hi ha divisions de dones armades amb Kalàixnikov lluitant per la Guerra Santa igual que els homes. Una altra de les missions és donar fills. ‘Conquerirem Europa amb el ventre de les nostres dones’. Això ho va dir Bin Laden.
JB. A part de la visió religiosa, hi ha una nova forma de conquesta: la demografia.
EMP. Però no és tan nova. Està tot escrit. Per exemple. No decapiten perquè sí. Mahoma ho feia. No es casen amb dones molt més joves. Ho fan perquè així ho feia ell…
Des d’aquest punt de vista, la recuperació d’Al-Àndalus és un mite o un objectiu polític?
EMP. És un objectiu. Militar. I obligatori. Tot poble que ja ha estat islam mai ho deixa de ser per un creient. Així que no hi ha més remei que retornar al territori que els ha estat usurpat. Al-Àndalus va arribar a Occitània i ara ja és Euràbia. La comunitat musulmana marca el territori al món. Si hi ha una expansió demogràfica, hi ha una expansió de l’islam. Al-Qaeda del Magrib Islàmic ha donat desenes de comunitat sobre la reconquesta i recuperació d’Al-Àndalus. També els talibans. També ISIS. El detall curiós i interessant és que critiquen l’Al-Àndalus que es va perdre perquè va ser dèbil i no va fer complir la sharia.
JB. Critiquen l’Al-Andalus que nosaltres admirem.El de la mesquita de Còrdova, l’Alhambra de Granada, les fonts ornamentals?
EMP. Per això es va perdre Al-Àndalus, tota la Península Ibèrica i part de França. Què ocorreria si ho recuperen? El que passa a Palmira. Tots els símbols que signifiquen la debilitat de l’islam aniran a passeig. El més probable és que la mesquita de Còrdova i l’Alhambra de Granada desapareguin de mapa al primer dia. No tenen cap interès en que hi hagi tres religions, la cultura i la història. Volen la sharia. I punt. Aquí acaba el discurs del fanàtic.
Com combatre el gihadisme sense caure en la xenofòbia o l’islamofòbia?
EMP. ISIS ha llançat comunicats on diuen que la islamofòbia és molt bona per a la causa perquè genera unes posicions més radicals i afavoreix la captació de fanàtics a l’islam. La islamofòbia tindria un efecte de contagi. Com cal lluitar-hi? No ho sé però hi ha una cosa clara: ja hi ha corrents entre intel·lectuals musulmans que demanen una revisió de l’islam. Fer una cosa que el món catòlic ha fet diverses vegades: avançar, a mode de concili, i separar l’estat de l’església. Cal revisar l’islam. El cristianisme té un precepte: ‘A Déu el que és de Déu i al Cèsar el que és del Cèsar’. Aquest precepte no està a l’islam. Però encara ho diu una minoria des de Londres o Estats Units. I estan perseguits.
JB. No hi ha respostes simples. Hi ha molts fronts per cobrir. Cal intentar integrar-los dins d’uns valors democràtics i d’un estat de dret. Igualtat de drets i deures. Igualtat entre homes i dones. Educació gratuïta. Caldria igualtat d’oportunitats d’accés en el món laboral. No mirar malament a qui no és com nosaltres, etc.
Però, amb totes les limitacions que calgui, en certa manera això ja es dóna més que mai al llarg de la història en el món occidental.
JB. Sí. En el món occidental sí. Però cal fer-los veure les pautes de comportament. I ells les haurien d’acceptar. El problema és que l’islam no separa estat i església.
EMP. Hi ha 1.700 milions de musulmans al món. 470 milions són salafistes, en absolut terroristes però amb una interpretació molt estricta de l‘Alcorà. D’aquí hi ha 70 milions i escaig disposats a agafar les armes per anar cap al califat universal. Què fas amb aquesta gent que no té cap intenció d’entendre els nostres valors? Els nostres valors són humans i laics. Els seus són divins. I la llei de Déu sempre és millor que la llei humana. Tenim un problema, al llarg de la història des de l’any 632 de molt difícil solució i que sovint només s’autoequilibra per qüestions de força, com la batalla de Lepant o l’imperi Otomà.
JB. Fa anys vam conèixer i ser amics del jutge Falcone. Un cop li vam preguntar sobre ETA i ens va dir que si un delinqüent, persona que vulnera el codi penal d’un estat de dret, té cobertura social l’estat li és molt difícil. Si no té cobertura social, l’acció de l‘estat és molt més ràpida i eficaç. Si alguna solució hi ha el primer pas l’han de donar els musulmans que no estan en la onda dels radicals. Sense aquest pas no hi haurà solució. Ells han d’aïllar els que fan aquests missatges terroristes.
EMP. Hi ha hagut algunes manifestacions des dels atemptats de París.
JB. Col·lectius de cert pes que van sortir al carrer a dir ‘aquests terroristes no són musulmans’.
EMP. És la clau. La gran comunitat musulmana els ha d’assenyalar dient-los que són mals musulmans. I aïllar els que lluiten per la utopia del califat universal. Que quedi clar: els morts els posen sobretot els musulmans. Cada dia. És terrorífic el que passa a Síria i Iraq contra els xiïtes. Sabem la meitat del que passa a Mali. A Nigèria. A Afganistan. A Paquistán. I Al-Qaeda segueix activa i va cap a Indonèsia.
Es pot vèncer a l’ISIS de forma militar?
JB. Sí. Però no serà el final de la guerra.
EMP. Però cal evitar que segueixen massacrant la gent. Hi ha islamofeixisme. Afusellaments. Tallen caps. Els exhibeixen. Fiquen la gent en fosses comunes. Seria gairebé una obligació aturar la matança que està passant a Síria per la via militar. Però és cert que el problema de fons, el fanatisme i aquesta interpretació fanàtica de l’Alcorà, no acabarà aquí.
JB. L’acció de l’estat de dret és omplir de valors i formació aquesta gent per evitar que l’hagin d’omplir d’unes altres coses.
EMP. Occident no pot seguir fent un error rere un altre. La segona invasió d’Iraq (2003) va ser un error majúscul. Es va deixar un país fora de control en el que entra Al-Qaeda i d’aquí es deriva l’ISIS. A Afganistan es va fer això. A Rambo 3 Stallone anava de la mà dels talibans a lluitar contra els russos.
JB. Qualsevol analista et dirà que si decideixes entrar en guerra cal saber quin pla tindràs un cop la guanyis. Si no, no tens res a fer.
Es van interpretar malament les primaveres àrabs des d’Occident?
EMP. Era obvi el que passaria. Com amb la guerra d’Iraq. Es veia que no hi havia armes de destrucció massiva, que el país es podia dividir en tres parts, que hi hauria una guerra civil. Com pot ser que països poderosíssims amb serveis d’intel·ligència molt infiltrats tinguin aquests errors? L’error de Líbia és de llibre també. Van deixar linxar a Gadafi quan estava a punt de ser jutjat per genocidi a la Cort Penal Internacional a petició de Nacions Unides. Se’l podria haver detinguts, portat a La Haia, jutjat, amb defensa, sense pena de mort, i en aquell temps tenir un govern de transició i caminar cap a la democràcia sense oposició perquè Gadafi no tenia oposició. Se l’havia carregat tota. L’oposició era l’integrisme. Al Qaeda. I enlloc d’això el van deixar linxar, el maten i l’arsenal libi ara està corrent per mitja Europa. I a Síria i a l’Iraq.
