ARTICLE D’OPINIÓ
Xavier Pons Torra, gerent de Torra SA
Fa uns dies la Sra. Virginia Domínguez (membre de l’Entesa i la Crida per Sabadell) publicava en aquesta pàgina un article d’opinió sobre la funerària de Sabadell (més info: ‘Una concessió contrària al servei públic‘), completament esbiaixat i farcit d’imprecisions. Sota l’aparença d’una defensa del model de gestió directa dels serveis públics, qüestió perfectament opinable, l’ex-regidora convertia el seu article en un atac directe a la societat Serveis Sanitaris Torra SA, concessionària del servei funerari municipal de Sabadell.
La primera qüestió que cal precisar és que la Funerària Torra no ha exclòs del servei funerari a cap taxista de Sabadell. Simplement ha fet ús del seu dret a contractar lliurement amb aquells proveïdors que ofereixin unes condicions mínimes de qualitat per als nostres usuaris. Una decisió absolutament legítima i, fins i tot, desitjable en una societat de lliure mercat. Tot plegat en l’únic benefici dels ciutadans de Sabadell, que, en últim terme, són els destinataris del nostre servei.
En aquest sentit, i per desmuntar una altra de les fal·làcies que s’esgrimien en aquell article, cal tenir present que tots els serveis que presta Torra, SA, tenen una tarifa pública aprovada per l’Ajuntament, respecte de la qual l’Ajuntament s’emporta un 11 per cent. Per tant, el preu del servei de taxis que presta la funerària està fixat per l’Ajuntament i és invariable, sigui quina sigui la qualitat i el confort del taxi que posem a disposició de l’usuari. El benefici que n’obté l’Ajuntament per aquest servei és sensiblement superior al que n’obté Torra, SA, que a més ha de suportar els costos de gestió de la seva contractació (telèfon, personal de recepció, gestió i organització, …). En conseqüència, és obvi que, exigint determinades condicions mínimes als taxistes, l’única cosa que perseguim és disposar de taxis més confortables al mateix preu, per prestar un servei públic més agradable als nostres usuaris, en moments que ja són prou dolorosos i incòmodes per a les famílies.
No comprenem que és el que no li agrada a la Sra. Dominguez. Potser prefereix que els ciutadans paguem el mateix preu per un taxi en pitjors condicions. No entenem quina és la seva manera d’interpretar la defensa de l’interès públic.
D’altra banda, cal posar de manifest que resulta molt fàcil, però alhora poc ètic, imputar alegrement a una empresa com Torra, un suposat historial d’irregularitats, limitant-se a efectuar dues afirmacions falses: que presta serveis no autoritzats per l’Ajuntament i que no ha realitzat les inversions compromeses. Aquestes imputacions són meres difamacions que la notorietat dels fets i les dades objectives desmenteixen rotundament, si és que no queden rebatudes simplement pel fet que Torra té un dilatadíssim recorregut històric de servei als ciutadans de Sabadell que no es pot enterbolir per la demagògia política, ni pel desconeixement de la realitat.
En aquest sentit, resulta insòlit que l’exregidora acusi la funerària d’oferir serveis complementaris no autoritzats ni regulats per l’Ajuntament. En tot cas, això no seria un problema de l’empresa concessionària, que mai no ha amagat ni a l’Ajuntament de Sabadell, ni a cap habitant de la ciutat, els serveis que presta invariablement des de fa més 50 anys. És completament ridícul i inversemblant afirmar que l’Ajuntament no havia tingut notícia fins l’any 2014 de què la funerària prestava serveis d’acompanyament musical, de recordatoris o de conducció de cerimònies. No només per la seva notorietat, sinó perquè, a més, són serveis prestats per les empreses funeràries en tots els municipis dels nostre país. Realment pensa la Sra. Domínguez que algú es pot creure que aquests serveis han estat prestats per Torra, durant els 25 anys de concessió sense el coneixement i la consegüent autorització tàcita de l’Ajuntament de Sabadell? Si és a així, serà una prova més de que els nostres polítics viuen una realitat diferent a la dels ciutadans.
La veritable raó que hi ha al darrera d’aquestes extravagants afirmacions de l’exregidora és que l’Ajuntament de Sabadell, en la crisi actual i aprofitant-se de la gestió de l’empresa concessionària, ha vist en els serveis funeraris complementaris una possible font d’ingressos addicionals i ve exigint a Torra des del 2014 un increment del cànon de la concessió, eliminant el marge de benefici de l’empresa funerària en molts serveis i posant en risc la viabilitat dels mateixos per ineficiència. Aquesta és la manera de defensar el servei públic: fer-lo ineficient.
Finalment, quant a les inversions compromeses, la Sra. Domínguez, abans d’escriure, podria haver consultat les dades que consten als arxius de l’Ajuntament, i així podria haver comprovat, no només que no existeixen els incompliments a que fa esment, sinó que Torra ja ha fet en el cementiri municipal més de la meitat dels 8’1 milions d’euros d’inversions programades fins al 2024 (0’5 milions en el bienni 2010-2011; 2’5 milions en el bienni 2012-2013 i 2’4 milions en el bienni 2014-2015). I pot tenir la seguretat que Torra complirà íntegrament el programa d’inversions en els termes i terminis previstos.
Benvolguda senyora Domínguez, no entrarem a discutir quina és la millor forma de gestionar els serveis públics, perquè aquesta és una discussió política que no ens pertoca, però per acabar li recordarem dues coses: la primera que Serveis Funeraris Torra SA, té un compromís contractual amb l’Ajuntament i amb la ciutadania de Sabadell i el complirà com l’ha complert sempre, amb rigor, dedicació i treball; i la segona, que convindria que l’Ajuntament expliqués els beneficis econòmics que li reporta la concessió del servei funerari gestionat per Torra i a què els destina, que ja li puc assegurar que no és a la reinversió en la millora de la qualitat d’aquest servei.
Aquest senyor defensa el “lliure mercat” però opera en règim de monopoli. I és que en aquest país (digueu-li Catalunya, digueu-li Espanya) els nostres empresaris acostumen a obtenir un contracte sucós per operar sense competència (ITVs, XHUP, etc. etc.). Els usuaris han de passar obligatòriament per les seves mans (en aquest cas, un cop traspassats, obviously). I aquests són els que s’omplen la boca de parlar d’esperit empresarial (sic)?
Tot plegat, molt penós.